25.06.2016 - 11:18
MADRID, 25 (De l’enviada especial d’EUROPA PRESS, Laura Caldito)
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, comprovarà demà si ha aconseguit portar els socialistes del “desànim” amb el qual afrontaven les eleccions del 26J a la “remuntada” que ha assegurat detectar en les últimes hores d’una campanya marcada pel debat dels pactes, en què no ha volgut entrar, i la llosa de les enquestes, que el situaven en un tercer lloc que faria perillar la seva cadira a Ferraz.
La mobilització del seu electorat ha estat l’eix de la campanya dels socialistes, que han fiat la seva sort a la recuperació d’aquells votants que van ser amb el PSOE al 2011, però el passat 20 de desembre es van quedar a casa o van votar Podem. I per a això, aquesta vegada el líder dels socialistes ha comptat amb un partit que ha tingut una aparença de ‘pinya’ amb la qual no comptava des de feia molt temps.
La treva no ha evitat algunes intervenvions creuades entre socialistes catalans i andalusos, a càrrec dels “privilegis” i la Hisenda catalana, en les que no ha entrat Sánchez. Això sí, el líder del PSOE ha viscut les seves dues setmanes més tranquil·les i, durant la campanya, no hi ha hagut qüestionaments ni encàrrecs a Ferraz, tot esperant veure què succeeix diumenge.
El missatge més directe el va donar en l’última jornada l’expresident del Govern espanyol Felipe González, en el seu únic míting al costat de Sánchez, hores després de conèixer el resultat del referèndum al Regne Unit que comportarà la seva sortida de la Unió Europea. Sense citar-los, González va comparar Podem amb la “irresponsabilitat” del premier britànic, David Cameron, i ha avisat que el PSOE no pot tenir com a soci un partit que presenta un projecte rupturista.
ELS ‘BARONS’, LLIURATS A FER CAMPANYA
Això sí, els ‘barons’ s’han lliurat a la campanya, amb algunes excepcions, com el president d’Astúries, Javier Fernández, que només ha participat en dos mítings, malgrat tenir un dels discursos més valorats en el partit. En canvi, la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, s’ha bolcat, davant de la possibilitat de perdre el primer lloc, i, de fet, va tancar ahir a la nit al costat de Sánchez, l’únic míting que van compartir en aquestes setmanes.
S’han deixat aparcats els encàrrecs a Ferraz –Díaz va dir al maig que Sánchez havia de guanyar per ser president– i les diferències amb algunes federacions, com la valenciana, amb la qual el líder del PSOE va tenir un foc a setmanes d’arrencar la campanya per l’intent del president de la Comunitat, Ximo Puig, de presentar-se al Senat amb Podem.
Tots els socialistes han estat conscients que, més enllà de la Secretaria General del PSOE, que se sotmetrà a la militància en un pròxim congrés, en aquestes eleccions el partit es juga el lideratge de l’esquerra: si són tercers, el que els espera és l'”abisme”, com assegurava aquests dies un president regional.
Tot i això, al tancament de la campanya el PSOE es nega a assumir aquest escenari i assegura que de cap de les maneres Units Podem els superarà en escons. La direcció del partit rebutja també que hi pugui haver ‘sorpasso’ en vots, tot i que reconeix que hi ha baralla, i tots defensen que la clau són els escons.
Si el 26 de juny aquest partit és el PSOE, Sánchez es posarà dilluns mans a l’obra per intentar forjar un pacte que el porti a La Moncloa. I tot i que durant la campanya ha assegurat que mirarà a esquerra i a dreta, els socialistes també són conscients que la suma definitiva és la que assoleixi amb Units Podem, tot i que a molts dirigents del partit aquest escenari els incomodi.
SÁNCHEZ ELEVA EL TO CONTRA PODEM
I malgrat que la coalició seria l’aliat ideològic natural del PSOE en aquest hipotètic govern, en aquesta campanya Sánchez ha endurit els seus atacs al partit morat respecte al 20D i ha anat elevant el to a mesura que avançava la campanya.
Per a això, ha usat com a fuet el dret d’autodeterminació, que ha centrat la segona setmana de la campanya, coincidint a més amb les visites de Sánchez a les terres del sud –Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia– i especialment en el tancament, després del ‘Brexit’.
Sense insistir en la reforma de la Constitució, Sánchez ha fet del seu rebuig al referèndum una bandera de la recta final i ha defensat que l’autodeterminació és l’únic que preocupa Podem, cosa que va impedir un acord de govern abans del 20 de desembre i el que pot fer perillar que n’hi hagi després del 26 de juny.
De fet, en la meitat de la campanya, va resumir en tres les seves línies vermelles per a qualsevol pacte: no pactarà amb ningú que defensi l’autodeterminació, no arribarà a acords amb qui posi en risc l’Estat del Benestar per la seva política econòmica i no hi haurà ‘gran coalició’ amb el PP ni permetrà que segueixi en el Govern.
Això sí, Sánchez va elevar el to amb aquest tema després de passar per Catalunya, on, per primera vegada, el candidat només ha tingut una parada, a l’Hospitalet, amb un míting en el qual no va esmentar la consulta d’independència i es va limitar a advertir que les solucions que proposen alguns –en al·lusió a Podem i el referèndum– poden crear un problema.
Després, aquest missatge va ser una constant en el discurs del PSOE fins a la recta final: l’advertència als ciutadans que per resoldre el “problema” de Rajoy no es pot resoldre amb un altre “problema” com, segons la seva opinió, seria Iglesias.
Així, ha intentat esquivar la campanya de Podem i els seus gestos de complicitat per formar junts un govern de coalició, que va oferir directament a Iglesias en l’únic debat a quatre que van tenir els candidats al principi de la campanya.
El candidat d’Units Podem li va estendre la mà i li va retreure els seus atacs, i el va avisar, entre xiuxiuejos, que l'”adversari” és Rajoy, però Sánchez el va rebutjar ipso facto. Els socialistes no es van creure els afectes d’Iglesias, perquè darrere veuen la seva voluntat d’acabar amb el PSOE.
I aquesta mateixa interpretació és la que van fer de la reivindicació que va fer Iglesias de l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, a qui el líder de Podem va lloar com el millor president de la democràcia, revelant fins i tot que recorre a ell quan té dubtes sobre assumptes importants.
El mateix Zapatero va tenir ocasió de respondre aquestes lloances des de Valladolid, en un míting amb Sánchez, assegurant que les seves paraules són “un reconeixement” al seu partit. “Jo tinc obligació primer amb el PSOE”, va afirmar, en un míting en el qual no hi va haver durs atacs a Podem, però sí vetllades crítiques al partit morat.
Però qui va respondre Iglesias com molts socialistes demanaven va ser el president del Congrés, Patxi López, diumenge passat, amb una frase en la qual se senten representats molts: “Pretenen robar-nos la nostra història, no ho permetrem!”.
Sánchez també va intervenir en aquest assumpte i, de fet, va acusar el líder de Podem de “grapejar” les ideologies, de la socialdemocràcia, però també la història del Partit Comunista. Així, i després que Iglesias qualifiqués el PC com “un mal de joventut”, li va demanar “una miqueta més de respecte” a aquest partit, perquè “també” gràcies als comunistes “a Espanya hi ha democràcia”.
“EL RANCOR DELS DEL ‘SORPASSO'”
El líder dels socialistes ha carregat els últims dies contra el “rancor dels del ‘sorpasso'” i s’ha mostrat convençut que aconseguirà sorprendre el PP, partit el qual ha volgut situar a cada moment com el seu adversari.
Què passarà si finalment, com diuen totes les enquestes menys les del PSOE, Units Podem aconsegueix el segon lloc és una cosa que Sánchez no ha volgut revelar, tot i que hi ha pocs dubtes que un escenari com aquest faria perillar la seva continuïtat al front del PSOE.
