19.06.2016 - 12:21
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha canviat cinc vegades el seu discurs sobre la política de pactes del seu partit en els sis mesos que han transcorregut des de les eleccions generals del 20 de desembre. Va començar demanant al PSOE que deixés governar al PP, després va instar el PP a fer això mateix amb el PSOE i últimament està repetint que C’s votarà en contra que el candidat popular, Mariano Rajoy, repeteixi com a president del Govern.
Abans dels comicis, Rivera assegurava que Ciutadans votaria ‘no’ a un govern del PP o a un del PSOE perquè no representaven el seu projecte. Tot i això, l’últim dia de la passada campanya electoral va anunciar que C’s s’abstindria en la investidura de Mariano Rajoy o en la de Pedro Sánchez i s’oposaria a un executiu del qual formés part Podem o en què aquest partit fos decisiu.
Una vegada valorat el resultat electoral, amb el PP com a força més votada però sense arribar a la majoria, el líder de Ciutadans va defensar un govern dels populars en minoria, per a la qual cosa va oferir l’abstenció dels seus 40 diputats i va demanar la dels 90 representants socialistes. En aquell moment no va posar cap objecció que el president fos Rajoy.
Però la situació va canviar a partir del 22 de gener, quan el cap de l’Executiu en funcions va declinar la invitació del Rei a presentar-se a la investidura. Aquesta data va marcar el principal punt d’inflexió en la política de pactes de la formació taronja.
A partir d’aquell moment va sostenir que el candidat que tenia la iniciativa per formar govern era el del PSOE, Pedro Sánchez, per haver acceptat l’encàrrec de Felip VI, mentre que Rajoy havia perdut la seva oportunitat.
ACORD DE GOVERN AMB EL PSOE
Els equips negociadors de Ciutadans i el PSOE van iniciar llavors les converses que finalment van culminar en l’acord de legislatura signat el 24 de febrer. Això va suposar un canvi en la posició de C’s, que abans no es plantejava anar més enllà d’un pacte d’investidura com els assolits en ajuntaments i comunitats autònomes.
A més, l’acord amb els socialistes, que incloïa més de 200 reformes, establia que Ciutadans no s’abstindria, sinó que votaria a favor de la investidura de Sánchez, un canvi de posició que el partit taronja va assumir amb naturalitat quan només faltava una setmana perquè se celebrés el ple al Congrés dels Diputats.
El següent gir es va produir a finals de març, després de la investidura fallida del líder socialista. Els de Rivera van començar a parlar clarament d’entrar en el futur Govern de Sánchez, contradient així l’afirmació que mai formarien part d’un executiu encapçalat per un altre partit.
LA CAMPANYA CONTRA RAJOY
Per assegurar que el candidat socialista arribés a La Moncloa no n’hi havia prou amb els vots de Ciutadans, així que van emprendre una campanya per convèncer el PP que se sumés a l’acord i, malgrat haver guanyat les eleccions, s’abstingués per fer president a Sánchez.
Com no ho aconseguien, Rivera acusava Rajoy de “personalisme”, i tant ell com els seus portaveus van començar a insistir en una idea que s’ha acabat convertint en un mantra: que l'”immobilisme” de Rajoy a l’hora de fer reformes i la seva “inacció” davant de la corrupció en el PP demostraven que no podia liderar una nova etapa política a Espanya.
Les crítiques contra el candidat popular es van intensificar a l’abril. Rivera va arribar a afirmar que si depengués del seu partit, ni Rajoy ni el seu actual equip de govern seguirien en el poder després de les generals del 26 de juny, ja que només pactaran amb la gent “neta” del PP que aposta per la regeneració.
Durant la precampanya i en els primers dies de la campanya electoral, la pregunta recurrent que han formulat a Rivera en actes i rodes de premsa és si Ciutadans farà president Rajoy. Però no quedava massa clar; uns dies semblava que ho descartava i altres s’interpretava el contrari.
NI SUPORT NI ABSTENCIÓ
Finalment, el líder de la formació taronja va tancar la qüestió dimecres passat. Es va negar a compartir el Govern espanyol amb el president del PP i a donar-li suport, però també –i això era el que estava en dubte– a abstenir-se en la seva investidura.
“No volem que Rajoy segueixi governant”, va afegir després d’assenyalar que sobre el dirigent popular pesa la sospita de la corrupció i que Espanya ha d’estar governada per gent amb “les mans lliures i netes”. El que encara no ha revelat Rivera és quina persona hauria de posar el PP al capdavant del Govern per poder tenir el suport de Ciutadans.
Tot i que Ciutadans hagi anat canviant d’idea respecte a PP i PSOE, el que sempre ha tingut clar és la seva política d’acords amb Podem i els partits nacionalistes i independentistes: no governarà amb els “populistes” ni amb els que “volen trencar Espanya” i sempre s’oposarà a qualsevol acord de govern en el qual hi hagin aquestes forces.
Rivera ha intentat explicar els motius de les seves decisions respecte als pactes postelectorals. L’oferta d’abstenir-se per deixar governar un altre partit la va justificar per la governabilitat del país; el pacte amb el PSOE, pel ‘no’ de Rajoy al Rei; el vot favorable de C’s en la investidura de Sánchez, per l’acord de govern subscrit; i la idea de governar en coalició amb el PSOE, per la “debilitat” que tindria un executiu en minoria.
A més, el líder de Ciutadans insisteix que el seu partit es va haver de “mullar” perquè en les circumstàncies de l’última legislatura no es podia “quedar en un racó”. Així doncs, ha defensat la implicació del seu partit perquè el PP i el PSOE no parlaven entre ells i el país estava “bloquejat”, destacant alhora que l’acord amb els socialistes “va evitar que Podem arribés al poder”.
En una recent entrevista a La Sexta, a Rivera li van preguntar per què els electors, que han vist com Ciutadans ha canviat d’opinió diverses vegades, l’han creure ara quan diu que no investirà Rajoy. “És la meva paraula contra la dels altres”, va contestar.
“Però que algú pensi si m’imagina a mi o a algun company meu” donant explicacions en roda de premsa, com a membre d’un Govern presidit per Rajoy, sobre “els ‘papers’ de Bárcenas, la capacitat de Rita Barberá o el que està passant en algunes comunitats autònomes. Jo vull formar part d’un projecte que em cregui”, va afirmar.
