25.06.2016 - 10:41
Pablo Iglesias s’ha esforçat per suavitzar el seu to per atreure els votants del PSOE, el qual fins i tot ha arribat a ignorar en els seus mítings
MADRID, 25 (De l’enviada especial d’EUROPA PRESS, Ana Fernández Vila)
Podem afronta aquest diumenge les seves segones eleccions generals a les quals, com a novetat, concorre al costat de Izquierda Unida i altres forces en la coalició Units Podem, i en les que s’ha marcat com a objectiu superar el PSOE en vots i escons i confrontar el PP. Per a això, la seva campanya, menys arriscada de l’habitual, s’ha centrat a rivalitzar amb el partit de Mariano Rajoy, menyspreant i deixant a una banda un PSOE el qual estan convençuts d’avançar a les urnes aquest diumenge.
L’esforç del partit morat i els seus socis –a Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia han reeditat les confluències de desembre– durant aquesta nova contesa electoral s’ha centrat en situar-se com l’única alternativa capaç de formar govern front al PP, arribant fins i tot a presentar-se com el vot útil de l’esquerra.
Per aquesta raó, el principal blanc de les crítiques del candidat a La Moncloa d’Units Podem, Pablo Iglesias, ha estat el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, i en la recta final, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, arran de les gravacions que revelen la seva conversa amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, sobre possibles investigacions a líders independentistes.
De fet, Iglesias va aprofitar aquesta polèmica per arribar fins i tot a qüestionar la “seguretat de les votacions” de la jornada electoral de diumenge, tot i que l’endemà va rectificar assegurant que no el preocupava “el desenvolupament del procés” perquè “Espanya té magnífics professionals”.
Així i tot, la seva insinuació d’una possible ‘tupinada’ contrasta amb el to calmat i didàctic i el perfil ‘presidenciable’ i moderat que el candidat d’Units Podem s’ha esforçat per mantenir aquestes últimes setmanes, en un intent de sortejar la “campanya de la por” dels seus adversaris i de desterrar l'”arrufada de nas” i el to aspre que li han atribuït des que va crear Podem fa dos anys i mig.
DEL COMUNISME A LA SOCIALDEMOCRÀCIA, PER COMBATRE LA “POR”
Amb aquest canvi de to, Iglesias buscava també atreure els indecisos i els votants socialistes per sobre dels 50, ‘desencantats’ amb la deriva del partit de Pedro Sánchez però reticents a votar una formació nova, la qual a més els seus rivals relacionen amb el chavisme o el comunisme.
De fet, el líder del Partit morat va arribar a definir la seva coalició, en què s’integra IU i, per tant, el Partit Comunista d’Espanya (PCE), com a “socialdemòcrata”, en un intent d’ocupar l’espai del PSOE, al mateix temps que definia el partit del Pedro Sánchez com el seu “aliat” necessari per formar un Executiu progressista.
Per aquesta raó, més enllà de les seves habituals crítiques a l’expresident socialista Felipe González, Iglesias s’ha cuidat molt de no entrar en les crítiques del PSOE, arribant fins i tot a ignorar completament aquesta formació en alguns dels seus mítings, sense esmentar ni les seves sigles ni el nom del seu candidat a La Moncloa.
En aquest intent de deixar enrere el “comunista” que va ser –així es definia ell mateix no fa gaire temps–, Iglesias ha arribat a afirmar que l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero és el millor mandatari que ha tingut Espanya en democràcia, generant una vegada més un gran malestar entre els socialistes.
MOLTA TELE I POCS MÍTINGS
La seva estratègia per atreure els indecisos i els votants socialistes descontents també l’ha portat a concentrar i prioritzar la seva presència en campanya en els mitjans de comunicació, la plataforma idònia per arribar a potencials votants que mai s’acostarien a un míting d’Units Podem, enfocat als ja convençuts. De fet, el candidat només ha protagonitzat set grans actes de campanya en els enclavaments que la coalició considera estratègics en aquesta cita: Catalunya, Andalusia, Balears, Comunitat Valenciana, el País Basc i Madrid.
Amb ‘El somriure d’un país’ com a lema i un cor com a logotip, Units Podem ha intentat a més fer una campanya en positiu, que servís a més per intentar mobilitzar el vot de la “il·lusió” d’un electorat cansat per haver d’acudir un altre cop a les urnes poc més de sis mesos.
Tot i això, malgrat el caràcter emocional dels seus principals missatges, Podem ha deixat a una banda en aquesta ocasió l’èpica que sempre ha caracteritzat la seva posada en escena i ha optat per jugar sobre segur i desenvolupar una campanya poc arriscada, conscients que la seva situació de partida a l”sprint final’ era més avantatjosa que la de desembre, quan totes les enquestes els situaven en quarta posició, per darrere fins i tot de Ciutadans.
La coalició amb Izquierda Unida per a aquests nous comicis va suposar una injecció d’expectatives per al partit morat, que aviat es va començar a reflectir en els sondejos, en els que el ‘sorpasso’ al PSOE va passar de ser una aspiració a una possibilitat que els d’Iglesias ja donen per fet.
RENDIBLE ALIANÇA AMB IU
Entre d’altres coses, el partit morat considera que l’aliança amb l’organització liderada per Alberto Garzón no només ‘suma’ els seus suports previs sinó que “multiplica” i els ajuda a aproximar-se a aquests votants de major edat i més reticents a allò ‘nou’, que fins ara més se’ls han resistit.
La bona percepció de Garzón en l’opinió pública, amb un perfil més amable que el d’Iglesias, com ell mateix ha reconegut, també ha estat aprofitat per la coalició aquesta campanya, tot i que el líder d’IU no ha aconseguit arribar al protagonisme del líder de Podem i del seu número dos en la formació morada, Íñigo Errejón, l’encarregat de recollir el testimoni d’Iglesias quan aquest s’ha absentat per intervenir als mitjans.
Tot i així, Garzón ha compartit fins en cinc ocasions escenari amb Iglesias i en dos amb Errejón –referent del sector de Podem més reticent a la confluència amb IU, per la pèrdua de l’anomenada “transversalitat” del projecte–, en les que el coordinador federal d’IU no ha deixat d’acomiadar les seves intervencions al crit de ‘Salut i República’ i d’enarborar la bandera de l’esquerra, reivindicant la lluita de les “classes populars”.
