21.06.2016 - 17:33
VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
Els bisbes de la província esclesiàstica de València han aconsellat este dimarts no donar suport en els comicis de diumenge a “l’establiment de cap tipus de totalitarisme, de pensament únic o de laïcisme excloent” i recalquen que el vot dels cristians “ha d’ajudar als qui de veritat i efectivament treballen pel bé comú, per la justícia social i per la desaparició de desigualtats, per l’atenció prioritària als més pobres, als immigrants, als refugiats i a les perifèries existencials”.
Alhora, consideren que els cristians “no podem col·laborar amb els qui utilitzen la violència, l’odi, la mentida, la manipulació o la corrupció per a aconseguir els seus fins: en els projectes polítics i socials s’ha de buscar sempre afavorir la convivència i la solidaritat, el diàleg i la cooperació, la unitat i la concòrdia entre tots els espanyols, sense exclusions”.
Així ho han indicat en una nota signada per l’arquebisbe de València, cardenal Antonio Cañizares; d’Oriola-Alacant, Jesús Murgui; de Mallorca, Javier Salinas; de Sogorb-Castelló, Casimiro López; d’Eivissa, Vicente Juan Segura; del bisbe auxiliar de València, Esteban escuder i l’administrador diocesà de Menorca, Gerard Villalonga, que indiquen que “caldrà elegir les forces polítiques que siguin més favorables per a la vida moral i justa de la nostra societat al servici sempre del bé comú de tots: persones, grups i famílies”.
En el text destaquen la importància de la convocatòria de diumenge, en especial “després de l’intent fallit del passat 20 de desembre”. “La situació, ho diem i ho veiem tots, és complicada i gens fàcil”, assenyalen i afegixen que depèn “molt de la nostra responsabilitat”.
“Esta responsabilitat entranya, en primer lloc, el deure de votar en exercici del nostre dret a votar i el deure d’elegir responsablement als nostres representants conforme al que la nostra consciència ens dicte tenint en compte el bé comú per a tot Espanya, en tractar-se d’unes eleccions generals”, subratllen.
“ORIENTACIÓ”
En este sentit, expressen una “orientació” al vot “en virtut de la nostra responsabilitat de Pastors i en exercici del nostre dret legítim i inalienable de Bisbes, des de la llibertat que proclamem per a tots, mai per a orientar-los sobre a quin grup polític concret han de votar, ja que la fe cristiana no és una ideologia política ni pot ser identificada amb cap d’elles, sinó simple i senzillament per a ajudar a formar les seues consciències a l’hora d’emetre el vot, i fer-ho lliure i responsablement, en consciència”.
Sobre esta qüestió, apunten que l’Església “mai determinarà qui deuen governar-nos, però sí ha de projectar la paraula de Déu sobre la societat quan es tracta de promoure els drets humans, i la justícia, amb la ferma voluntat que nosaltres com a homes d’Església i el pròxim Govern encertem en les relacions que respecten la mútua autonomia i llibertat, establint la col·laboració constant en benefici de tots”.
Els bisbes de la província eclesiàstica de València recalquen l'”obligació” dels cristians d’informar-se “sense oblidar que cap partit polític és capaç de fer plena i satisfactòriament els valors essencials de la concepció cristiana de la vida i de la societat, i que el cristià és lliure per a elegir entre els diversos partits, programes i candidats, però sempre en coherència amb la fe cristiana i amb els principis morals que li són consubstancials”.
RESPECTE A LA CONSTITUCIÓ
“No podem elegir a qualsevol; no dóna el mateix un que un altre. No ens podem acontentar amb el menor dolent, sinó que caldrà intentar aconseguir el bé possible. I per a això, entre d’altres coses, caldrà tindre molt en compte els béns i valors que conté i promou la Constitució Espanyola, que haurà de ser respectada i assumida per la formació política que s’elegisca”, manifesten.
Així, aconsellen que “en coherència amb la nostra fe i amb la Constitució hem de donar suport a als qui afavorisquen el desenvolupament de la persona i recolzen el reconeixement efectiu dels drets fonamentals de totes les persones i de tots els ciutadans”.
Entre els quals hi ha, citen “el dret a la vida des de la seua concepció fins a la seua mort natural; la dignitat de tota persona, els seus drets inherents i inalienables; el lliure desenvolupament de la seva personalitat; el respecte dels drets dels altres; el dret a la llibertat religiosa personal i comunitària i a l’objecció de consciència; el dret a l’educació i el dret prioritari dels pares a educar als seus fills i de fer-ho conforme a les seues conviccions religioses i morals; la llibertat d’ensenyament i el dret dels pares a elegir el centre que desitgen per als seus fills, i el dret que estos reben la formació i religioses que desitgen per als seus fills; la llibertat d’expressió i el dret a la informació”.
