26.04.2019 - 14:18
|
Actualització: 26.04.2019 - 18:23
El jutjat d’instrucció 2 de Girona investiga vint-itres policies espanyols per les càrregues de l’1-O a diversos col·legis de la ciutat. Segons la interlocutòria, la majoria dels agents va actuar al col·legi Verd, però també n’hi ha que van intervenir al Servei Municipal d’Ocupació, al Dalmau Carles, a la biblioteca Ernest Lluch i al Bruguera. A més, alguns policies són investigats per les agressions en més d’un centre. De moment, no s’ha pogut identificar pel TIP cap dels guàrdies civils que van carregar a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis. Els investiguen per lesions, danys i tortures, els delictes recollits en la querella col·lectiva dels tres ajuntaments.
A començament d’abril, el jutjat ja va anunciar que citaria a declarar com a investigats tots els membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a qui els denunciants (uns dos-cents ferits) havien pogut identificar pel codi del TIP. Ara el jutjat ha fet un pas més i concreta el nombre d’agents a qui es pot atribuir alguna actuació denunciada pels afectats durant les càrregues i comunica a 23 policies espanyols que ja són formalment investigats i que aviat els citarà a declarar.
La interlocutòria recull que hi ha dos agents que van carregar en més d’un centre de votació. En concret, al Servei Municipal d’Ocupació, a la biblioteca Ernest Lluch i al col·legi Bruguera. A més, a dos altres policies que van anar a l’escola Verd els hi atribueixen haver colpejat ‘violentament’ més d’un votant.
El jutjat identifica tretze policies que van carregar al Verd. Entre les actuacions que descriu la interlocutòria, hi ha la d’un agent que va colpejar un votant i li va dir ‘aparta’t d’aquí, “catalufo” de merda’ després d’haver saltat la tanca del col·legi. I la de tres més que van agredir un manifestant que ‘fins i tot estava inconscient’.
Al Bruguera, la interlocutòria identifica cinc policies. Aquí, la majoria de les víctimes que els van denunciar són dones. De fet, el jutjat, parafrasejant les declaracions de les denunciants, recull que un dels agents va dir explícitament que anaven contra les dones i descriu que van ‘riure’s d’elles’, van donar-los cops de genoll, van estirar-los els cabells i a una de les votants li van ‘prémer amb força el pit’.
A l’institut Dalmau Carles, hi ha quatre agents investigats. Una de les víctimes era menor d’edat i la seqüència de fets denunciats es repeteix amb cops de puny i puntades de peu propinats pels policies.
A l’Ernest Lluch, hi ha un únic policia identificat que va donar un cop de porra a l’ull d’un dels votants. I al Servei Municipal d’Ocupació, hi ha dos agents més. En aquest cas, els denunciants van explicar que els agents van llançar expressions catalanòfobes com ‘separatas’ i ‘rojos de merda’, que donaven cops a l’estómac i que a un dels votants li van colpejar el cap contra el terra.
Agents no identificats
La querella col·lectiva, que recull les denúncies d’uns 200 votants, també descriu agressions de la policia espanyola al centre cívic de Pedret i al col·legi de Taialà. Aquí, però, el jutjat indica que ‘en aquest moment de la investigació, les parts no han identificat concretament cap dels suposats autors dels fets denunciats’.
Passa igual amb els agents (en aquest cas, guàrdies civils) que van carregar a primera hora a Sant Julià de Ramis (on havia de votar el president Carles Puigdemont) i els que a la tarda van llançar gas pebre a Aiguaviva.
Els advocats voluntaris, però, no descarten que es puguin acabar identificant amb diligències pendents, com ara el visionat de les imatges preses per votants o de les càmeres GoPro que duien els mateixos agents.
La fiscalia entorpeix la investigació
La portaveu dels advocats voluntaris, Judit Guirado, ha criticat el paper ‘proactiu’ de la fiscalia al llarg de la instrucció. Diu que ha entorpit el cas amb l’objectiu d’evitar ‘amb tots els mitjans’ que arribés el moment en què els agents que van carregar contra els votants haguessin de declarar com a investigats. La interlocutòria no és ferma i s’hi pot recórrer en contra.
‘La fiscalia ho ha anat impugnant tot’, lamenta Guirado. De fet, recorda que els advocats també van demanar d’identificar els responsables del dispositiu, una diligència que actualment està recorreguda pel ministeri fiscal espanyol.
