06.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 07.07.2023 - 20:37
Aquesta mitjanit ha començat una campanya molt condicionada pel marc que va fixar Pedro Sánchez: que el 23-J o guanya el PSOE o governaran el PP i Vox, amb els precedents més propers del País Valencià i les Illes Balears. Els partits independentistes entomen aquestes eleccions dividits, sense punts comuns en el programa electoral i el risc que l’abstenció que ja es va fer notar a les municipals els torni a passar factura. Segons el CEO, podrien perdre conjuntament entre 2 diputats i 8. El resultat més immediat de l’apaivagament del procés ha estat la desfeta de Cs, que no concorre a aquestes eleccions, i un possible retorn al vot dual, tal com assenyalava el CEO. Això vol dir que votants independentistes es podrien decantar a les espanyoles per forces que no ho són, especialment pel PSC, i en canvi optar per ERC, Junts o la CUP a les catalanes. És un patró que ja s’havia establert abans del procés i que ara podria tornar.
Sánchez espera recollir a Catalunya un suport que pot ser clau per al seu resultat global, malgrat les dificultats que assenyalen totes les enquestes perquè pugui acabar de remuntar contra el PP. Més que no pas guanyar, el seu objectiu és que el PP i Vox no tinguin majoria absoluta i, en canvi, ell sí que hi arribi amb Sumar i les forces que li van donar suport en la investidura anterior. Potser, fins i tot, podrien arribar a ser clau algunes altres candidatures, com Junts. Aquesta situació seria especialment complexa per a l’independentisme. Perquè ERC ha demanat a Junts i la CUP posar un preu conjunt i més elevat a una hipotètica investidura de Sánchez, però Junts insisteix que no el farà president i la CUP ha fixat com a condició sine qua non un referèndum d’autodeterminació.
Les derivacions dels resultats del 23-J per a l’independentisme seran cabdals. Perquè l’aritmètica en cas d’una possible investidura de Sánchez podria augmentar-ne la divisió i les discrepàncies, però és difícil que una suma entre el PP i Vox no els unís almenys en la defensa de les institucions catalanes, dels drets i de la llengua. Amb això compta Aragonès per a mantenir-se al govern, amb la previsió que el 23-J reparteixi noves cartes en el joc sempre interessat de les aliances parlamentàries. Ell no hi veu motiu per a avançar les eleccions en cas que perdi suport, però el resultat d’Esquerra també es podrà interpretar en clau d’aval o de càstig al govern, sobretot després de la pèrdua de 300.000 vots a les eleccions municipals. Abans d’això, tanmateix, ERC, Junts i la CUP hauran de batallar contra l’abstenció, el principal adversari que poden tenir en aquestes eleccions, sobretot després del precedent del 28-M. Aragonès obria ahir la campanya amb una crida perquè l’independentisme es mobilitzi en massa.
Junts no té el revulsiu que hauria significat per a la seva campanya una sentència favorable del Tribunal General de la Unió Europea sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Encara que la puguin recórrer al Tribunal de Justícia, tant el PSOE com el PP ho han aprofitat per atacar Puigdemont i l’independentisme i insistir que el president a l’exili haurà de tornar detingut algun dia a l’estat espanyol.
És evident que, més enllà d’exercir una política de blocatge o de possibles pactes autonomistes, l’independentisme difícilment traurà rèdit de la resolució del conflicte polític en cas que Sánchez pogués governar. No ho preveu ni tan sols la seva principal sòcia i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que ahir va tancar definitivament la porta a un referèndum: “No és sobre la taula”, va dir en una entrevista a Telecinco. I així es diu clarament en el seu programa electoral.
El PP promet mà de ferro contra l’independentisme. Ha inclòs en el programa tornar a tipificar el delicte de sedició per a castigar “les formes més greus de deslleialtat constitucional” i regular unes altres conductes deslleials “destinades a fer perillar la pau i l’ordre constitucional”, sigui amb la convocatòria de referèndums o consultes no autoritzades, sigui amb “maquinacions adreçades a soscavar el crèdit d’Espanya en la comunitat internacional”. Feijóo aspira que el PP continuï creixent a Catalunya després de la desfeta de Ciutadans. Encara més, pretén corregir l’abandonament del partit a l’electorat català posant el focus sobre la política catalana i intentant teixir complicitats amb l’empresariat. N’és una prova el fet que el cap de llista del PP va obrir la campanya amb un míting a Castelldefels, on Manu Reyes va recuperar la batllia per al partit. “M’agrada Catalunya i tinc un compromís amb aquesta terra: que els catalans se sentin còmodes en la nació en què són de fa cinc-cents anys. Tinc el compromís d’unir els catalans davant dels que viuen de dividir-los”, va dir. El PP podria quadruplicar els resultats que va obtenir el novembre del 2019, segons el CEO, i aconseguir entre 6 diputats i 8.
El líder del PSOE compatibilitzarà el compte enrere fins al 23-J amb la presidència espanyola del consell de la UE, que farà servir d’aparador. Preveu de fer bona part de la campanya als platós i estudis dels mitjans, com ja ha fet aquests darrers dies, i reduir els mítings. Els socialistes catalans faran per manera que el Principat decanti la balança de vots a favor de Sánchez. Els pactes del PP amb Vox, particularment al País Valencià i les Illes, han estat ara com ara el principal argument de pes amb què Sánchez ha provat de mobilitzar el seu electorat i arrossegar el vot útil, també a costa de sumar. Ahir mateix, Marga Prohens va ser investida presidenta de les Illes per majoria simple, gràcies als vots de Vox. Prohens va insistir que l’entesa amb l’extrema dreta no és cap pas enrere en drets “i encara menys de les dones”. Prendrà possessió del càrrec avui mateix a la Llotja de Palma. La campanya a les Illes comença, per tant, agitada pel canvi de govern. L’ex-presidenta Francina Armengol, cap de cartell del PSIB, encara les eleccions com una segona oportunitat per a frenar l’avenç de l’extrema dreta. El CIS estima que el PSIB i el PP podrien obtenir entre 2 escons i 3, Sumar 2 i Vox 1.
Al País Valencià, la campanya també s’obre pas condicionada per l’acord de govern entre el PP i Vox. Es preveu que la mesa de les Corts formalitzi avui la proposta a la junta de síndics perquè Carlos Mazón, del PP, sigui investit, possiblement, dijous vinent. Sánchez ja va perdre l’oportunitat que Ximo Puig es mantingués al capdavant de la Generalitat per remar a favor del PSOE en aquestes eleccions i, segons el CIS, empataria a 11 diputats amb el PP. Sumar-Compromís n’aconseguiria 7, i Vox 4. Compromís es presenta amb les sigles de Díaz amb la intenció de tenir autonomia de vot i impregnar de valencianisme la candidata de Sumar, segons que explicava la candidata per València, Àgueda Micó, en aquesta entrevista a VilaWeb.
La jugada era arriscada, però probablement era l’única que tenia Sánchez per a mirar d’arrossegar el màxim de vots en vista de l’ascens del PP: avançar les eleccions o anar-se desgastant fins al desembre. Els precedents del 2015 i 2016 i del 2019 també deixen clara una altra cosa: segons quin sigui el resultat, no es pot descartar una altra repetició electoral.
