17.12.2018 - 20:01
|
Actualització: 17.12.2018 - 21:31
Divendres s’ha previst de fer una gran mobilització ciutadana per a protestar contra la reunió del consell de ministres del govern de Pedro Sánchez a Barcelona. Malgrat totes les amenaces i pronòstics de violència que han anat difonent la majoria de partits unionistes i una bona part de la premsa de Madrid, les crides de totes les entitats i organitzacions independentistes han estat a la mobilització pacífica i no violenta. Però ja fa uns quants dies que circula a les xarxes socials un missatge d’advertiment sobre uns articles del codi penal espanyol, el 503 i el 504, que preveuen penes de presó contra els qui impedeixen les reunions del consell de ministres. L’article 503 diu que es castigarà amb una pena que oscil·la entre dos anys i quatre anys de presó els qui envaeixin el local on es fa el consell de ministres; i el 504.1, amb penes de tres a cinc anys per als qui impedeixen la reunió mitjançant la força o la violència.
Però poden arribar a aplicar un article com aquest en les manifestacions de divendres? El dret de manifestació i de la llibertat d’expressió preval per damunt del codi penal. El sol fet que els ministres no es puguin reunir no és constitutiu de delicte, si la protesta és prou multitudinària per a impedir-ho i es fa sense violència. En parlem amb l’advocat Sergi Blázquez, president de l’associació de juristes Drets.
—Hi ha un article específic del codi penal de protecció del consell de ministres?
—Sí, el 504.1 diu específicament que es pot imposar una pena de presó de tres anys a cinc als qui amb força, violència o intimidació impedeixin als membres d’un consell de ministres d’anar al lloc de la reunió. I aquest seria el punt específic d’aquest divendres: que els membres d’un consell executiu es reuneixen per anar a fer un consell de ministres i que la gent pugui impedir l’accés a la Llotja de Mar.
—Aquest article quan es pot aplicar?
—Es pot aplicar si hi ha força, violència o intimidació. I aquí entraríem en una contradicció gran, perquè la gent té tot el dret de manifestar-se; és un dret protegit per la constitució, i per tant està per damunt del codi penal. La constitució espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans recullen el dret de manifestació. Si la gent es manifesta, i són molts, i s’impedeix que s’hi accedeixi, aquí hi haurà una discussió jurídica, sobre si hi ha hagut força, violència o intimidació, o si simplement la reunió del consell de ministres ha estat impossible de fer per la quantitat de gent convocada.
—Tenim precedents recents sobre la interpretació de la violència. El 20-S i l’1-O no n’hi va haver, per part de la gent, i mireu.
—Sí, ells poden forçar la norma i la poden interpretar com vulguin. I sobretot amb aquest article, que els va com l’anell al dit: un consell de ministres que es vol reunir i que els és impedit de manera tumultuària, violenta, o a la força. Però és que la gent té el dret de manifestació.
—Penseu que és un parany? Que ho han fet expressament?
—Un parany intencionat, no. Però que ho podrien aprofitar, sí. Per poc que hi hagi aldarulls, per exemple a la ronda, blocant els accessos, impedint que ells accedeixin a la reunió a la Llotja de Mar, el podrien arribar a aplicar. Però una altra cosa seria veure qui en són els responsables, aleshores. Si hi ha deu mil persones, què? Són deu mil persones? Allò que va passar al congrés espanyol, la manifestació ‘Envolta el congrés’, del 2012, era igual.
—I aleshores no es va pas aplicar un article com aquest, oi?
—No, no. Aleshores es va aplicar la ‘llei mordassa’.
—I aquí també podrien aplicar la ‘llei mordassa’?
—És la via administrativa i no la penal. I aquesta via permet a l’administració d’encausar-te i de sancionar-te directament, cosa que no té tantes garanties com la via penal. En aquest cas la ‘llei mordassa’ té més a veure amb l’atemptat a l’autoritat, les injúries, els insults, les amenaces…
—I si el consell de ministres s’ha fet i després tenen dificultat per a sortir?
—Segons la literalitat de l’article, no es podria aplicar en aquest cas. Perquè parla d’acudir a la reunió. Potser podria ser un altre delicte, de coaccions, de detenció il·legal, d’impediment de la llibertat de moviment…
—I els talls de carreteres i alçar barreres de peatge? L’abril passat van detenir Tamara Carrasco, i Adrià Carrasco es va haver d’exiliar. L’amenaça persisteix.
—Estic convençut que aquestes amenaces del 155 o de parlar de violència de manera contínua és una estratègia per a sembrar por, perquè la gent s’autocensuri; perseguint professors d’universitat, usuaris de Twitter, còmics, cantants, mitjans de comunicació… Igual com quan la fiscalia comença a acusar de delictes d’odi. Volen atemorir la gent, volen coartar la llibertat d’expressió i cerquen una autocensura. Amb tot això que diuen de la manifestació de divendres volen que la gent no surti al carrer a expressar el seu malestar ni la crítica al govern espanyol. No hi pot haver amenaces. Què passa, que quan Pedro Sánchez va a Sevilla i hi ha un piquet o gent protestant és dret de vaga i de manifestació i s’ha d’aguantar, i quan ve aquí és sedició, rebel·lió i violència, i 155?
—Què recomaneu a la gent que es manifesti divendres?
—Sobretot que siguin manifestacions pacífiques, no violentes. Tenen tot el dret de manifestar-se, i jo també sortiré al carrer. Però hem de tenir en compte això: que no hi hagi violència. I que els elements violents siguin identificats i expulsats, tant si són dels nostres com si són infiltrats. Si algú actua violentament, que l’aïllin i que mirin d’identificar-lo.