21-D: crònica d’una provocació anunciada

TEMA DEL DIA
Gest. La reunió del consell de ministres espanyol el dia 21 a Barcelona havia de ser un gest envers Catalunya amb l’objectiu de relaxar la situació política. L’elecció de la data ja va ser un error, perquè s’escau en l’aniversari d’unes eleccions autonòmiques imposades per l’article 155 que el PSOE va signar. El govern i les formacions independentistes ho van qualificar de ‘provocació’, perquè el diàleg esperat amb el govern espanyol no ha donat resultats concrets. Quan es va anunciar, a l’agost, el clima era diferent i les relacions entre totd dos governs eren bones, però després del discurs de Pedro Sánchez de dimecres al congrés, inaugurant les hostilitats contra els independentistes, la reunió ha perdut el sentit, llevat que tingui el propòsit d’augmentar la tensió política. Algunes decisions preses pel govern espanyol aquesta setmana fan pensar en això.

Dimarts a la tarda hi va haver una reunió tècnica a la delegació del govern espanyol a Catalunya –presidida per la delegada, Teresa Cunillera– amb els comandaments dels Mossos d’Esquadra per analitzar les qüestions de seguretat. La delegada va oferir dues seus possibles per a la reunió: la Llotja de Mar, al centre de Barcelona, i el Palauet Albèniz, a Montjuic. Els Mossos van defensar l’opció del Palauet Albèniz, perquè no originava tantes alteracions del trànsit, era més fàcil de protegir i tenia diverses sortides. En canvi, la Llotja de Mar, al final de la Via Laietana, tocant al passeig de Colom, és un emplaçament que originarà una greu alteració de la mobilitat a la ciutat. Quant a seguretat, és molt més complicat de protegir, sobretot perquè és al costat dels carrerons del barri del Born, que faciliten que hi hagi incidents. La reunió va acabar sense acord. Però l’endemà, els Mossos es van trobar a la premsa la decisió que la reunió es faria a la Llotja de Mar, el lloc més difícil per a la policia.

Tot això havia estat precedit, dilluns, d’una campanya organitzada pel govern espanyol contra els Mossos per una suposada ‘deixadesa’ de funcions durant el tall de la AP-7 a l’Ampolla de dissabte i l’aixecament de peatges de diumenge a Martorell per part dels CDR. Durant el cap de setmana cap membre del govern espanyol no va trucar a cap conseller català preocupant-se per la situació i ni tan sols la delegada del govern, Teresa Cunillera, no va trucar al conseller d’Interior, Miquel Buch, demanant per què no hi intervenien els Mossos. En canvi, dilluns el govern espanyol va enviar tres cartes públiques al govern, per a obtenir una informació que hauria pogut rebre amb una trucada. És clar que el govern espanyol va fabricar la polèmica de la no-intervenció dels Mossos intencionadament, per justificar l’enviament de policies espanyols el dia 21-D.

La possibilitat que la reunió no es faci ara és difícil, perquè la dreta espanyolista ho interpretaria com una marxa enrere. Però dins el consell de ministres hi havia dubtes. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska n’ha qüestionat l’oportunitat i el de Foment, José Luís Ábalos, ho va expressar públicament, però va ser desmentit immediatament per la vice-presidenta Carmen Calvo, tot i que ella mateixa també havia expressat dubtes sobre la reunió en una conversa telefònica amb Elsa Artadi la setmana passada. És clar que a Sánchez li interessa d’anar alimentant la imatge que es distancia dels independentistes, com va fer ahir al congrés.

L’única cosa que podria rebaixar la tensió seria que el govern espanyol acceptés la proposta de la Generalitat de fer una reunió entre ambdós executius. La setmana passada, el cap de gabinet del president, Josep Rius, va enviar una carta a la Moncloa amb una proposta formal, i, tot i que li van dir que li respondrien, encara no n’ha rebut resposta. En el cas, poc probable, que el govern de Sánchez l’acceptés, la reunió es faria el divendres 21 a la tarda al Palau de la Generalitat. El govern de Catalunya considera que ajudaria a ‘rebaixar la tensió’, però el fet que sigui ‘bilateral’ no quadra amb l’estratègia de marcar distàncies que impulsa el PSOE.

El tomb estratègic del PSOE no és fruit tan sols de la pèrdua de les eleccions a Andalusia, sinó sobretot del temor dels barons de perdre a les eleccions autonòmiques del mes de maig. En aquest context s’expliquen les declaracions dels presidents de Castella i Lleó, Emiliano García-Page, i d’Aragó, Javier Lambán, demanant la il·legalització dels partits independentistes, en la línia de Vox. Lambán, que parla català i canta Serrat, ho justifica dient que ‘la democràcia s’ha de defensar dels seus enemics’. Encara falta una setmana per a la reunió, però és clar que el primer que té interès a escalfar l’ambient és el PSOE, per demostrar que és tan dur contra l’independentisme com el PP i Cs. Si no, ja l’hauria desconvocada, perquè, si no és per a provocar, no té gens de sentit.

MÉS QÜESTIONS
Puig i Armengol volen connectar els ports de Palma i València al corredor mediterrani. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, han dit que calia fer front comú perquè la Comissió Europea inclogués les Illes Balears en el corredor mediterrani i que totes les plataformes de transport anessin connectades. Puig i Armengol han participat en un fòrum organitzat per la Cadena SER a València sobre el corredor. Han remarcat el potencial estratègic d’unir aquesta infrastructura amb els ports de Palma i València. Puig ha reiterat que el corredor permetrà la connexió de la Mediterrània i l’Atlàntic ‘per la via més ràpida’, i que aquesta infrastructura no s’aturarà per la qüestió pressupostària, perquè hi ha compromisos plurianuals. Armengol ha dit que són uns ‘ferms defensors’ del corredor mediterrani, perquè les ‘autopistes del mar’, els ports i aeroports, són molt importants per a la competitivitat de les Illes. Paral·lelament, a València s’ha fet la jornada ‘El corredor mediterrani i el seu impacte en les xarxes ferroviàries metropolitanes dels grans nodes urbans’, en la qual ha intervingut el batlle Joan Ribó, que ha demanat el soterrament de les vies de tren a la ciutat. ‘València no pot tornar a ser el semàfor d’Europa’, ha dit. En l’acte, a l’edifici Veles e Vents, hi ha intervingut també el president de Ferrmed, Joan Amorós, i s’hi esperava la presència de la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que finalment no hi ha anat per motius de salut, segons que ha explicat l’Ajuntament de València. Ribó ha reivindicat la necessitat d’una estació intermodal de mercaderies i també que el túnel que discorrerà per sota de l’avinguda de la Serradora es perllongui fins a la sortida de Natzaret per connectar el Port, Mercavalència i Ford.

La comissió constitucional del congrés espanyol avala la reforma de l’estatut valencià amb l’abstenció de Ciutadans. La comissió constitucional del congrés espanyol ha aprovat la proposta de reforma de l’estatut valencià per incorporar-hi l’anomenada ‘clàusula Camps’. Hi han votat a favor tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Ciutadans (Cs), que, malgrat signar el text, finalment s’ha abstingut en la votació. La reforma estatutària, que s’aprovarà en el ple de la cambra baixa la setmana vinent i després serà remesa al senat, inclou una disposició addicional que recull el compromís que les inversions de l’estat espanyol al País Valencià siguin equivalents al seu pes demogràfic. Per això es crearà una comissió negociadora integrada per l’estat i l’administració autonòmica. L’estatut d’autonomia del País Valencià estava encallat al congrés espanyol d’ençà que en van aprovar la modificació les Corts Valencianes, el 2011, però al novembre els grups parlamentaris de PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans van arribar a un acord per a aprovar la reforma aquest mes. El text modula la clàusula sobre inversions de l’estat, impulsada anys enrere per l’ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, alhora que evita que aquesta modificació hagi de ser aprovada en referèndum pels valencians.

València també acollirà un dejuni a favor dels presos polítics que fan vaga de fam. Després de Mallorca, a València també es farà un dejuni de vint-i-quatre hores en solidaritat amb els presos independentistes en vaga de fam, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, i també el batlle de Montblanc, Josep Andreu, històric dirigent d’ERC que s’hi ha afegit avui. L’acte es farà a la Societat Coral El Micalet i durarà vint-i-quatre hores: del dijous 20 de desembre al punt de migdia fins l’endemà a la mateixa hora, i també servirà per a reclamar la llibertat de tots els presos i el retorn dels exiliats.

L’OCB denuncia la discriminació dels catalanoparlants en la contractació pública. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha emès un comunicat en què denuncia que la plataforma de contractació del sector públic discrimina les persones de parla catalana, perquè impossibilita un ús normal d’aquesta llengua en el procés. Des del 24 de juliol de 2017, totes les entitats de l’administració autonòmica balear publiquen les seves ofertes en la plataforma de contractació, sota la responsabilitat de la direcció general del Patrimoni de l’Estat, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol. Això, a la pràctica, fa que sigui impossible de fer un ús normal de la llengua catalana en matèria de contractació pública, tal com recorda l’OCB. El conveni de col·laboració entre el ministeri espanyol i el govern de les Illes Balears estableix que la recerca de la informació, utilitzant els camps estructurats que determinen ambdues parts, podrà fer-se en llengua catalana. Però l’Obra denuncia que això no es compleix, cosa que fa palès ‘un incompliment flagrant d’aquest compromís per part de l’administració de l’estat’. L’entitat explica que ni tan sols són en català les guies per a la navegació i utilització de la plataforma, ni l’apartat de preguntes freqüents. L’OCB es fa ressò de les queixes dels usuaris, tant particulars com empreses, que li han fet arribar aquesta ‘nova vulneració dels seus drets lingüístics’ per part de l’administració.

Andorra exigirà de controlar els fluxos migratoris per signar l’acord amb la UE. El cap de govern, Antoni Martí, ha advertit que Andorra no signarà cap acord amb la Unió Europea si no té el control dels fluxos migratoris. Martí ha fet aquest avís al Consell General, després d’una pregunta del conseller d’Independents de la Massana Carles Naudi sobre la posició d’Andorra en matèria de lliure circulació de persones. El govern ha explicat que el punt de partida serà la defensa del manteniment del sistema de quotes de treballadors. La ministra Maria Ubach ha posat com a exemple el pacte de Liechtenstein, amb revisions de cinc o set anys. Així mateix, ha recordat que la negociació no ha començat i que és en fase d’anàlisi. El conseller Naudi no ha quedat satisfet amb la resposta i ha demanat unes quantes vegades sobre la posició d’Andorra en aquesta matèria. S’ha mostrat preocupat perquè, després de quatre anys d’anàlisi, el govern no pugui manifestar una posició sobre matèries tan sensibles com ara la desocupació, els refugiats, l’asil i el vot dels residents.

LA XIFRA
10 anys celebra Ca n’Alcover, l’espai de cultura que també és la seu d’Obra Cultural Balear. Els actes de commemoració es faran aquest dissabte a les 12.00. Hi haurà un rondallaire infantil, hi actuarà el grup musical U Jazz Quartet i s’hi servirà vermut.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de desembre de 1946 l’ONU va acordar de recomanar als seus membres la retirada d’ambaixadors acreditats a l’Espanya franquista, com a mostra de rebuig de la dictadura.