23.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.12.2024 - 21:44
L’any 2025 que estrenarem d’aquí a pocs dies es caracteritza per tres commemoracions notables de signe religiós. Per ordre de llunyania en el temps, tenim els 1.700 anys de la celebració a Nicea (Àsia Menor) del primer concili ecumènic de la història. El va convocar l’any 325 l’emperador Constantí i, entre més acords, s’hi va aprovar el sistema per a calcular la data de la festa de la Pasqua i la implantació de la pregària del Credo entesa com a catàleg dels dogmes i creences que propugnava la fe cristiana. A conseqüència d’això, va condemnar l’arrianisme que s’hi oposava frontalment.
La segona referència ens toca més de prop: és el mil·lenari del moment que l’abat Oliva va fundar el monestir de Montserrat al costat de l’església, ja existent, de Santa Maria. No m’allargo més perquè els mesos vinents es parlarà a bastament d’aquesta commemoració tan important.
La tercera referència de caràcter religiós és la condició d’any Jubilar que té el 2025. El significat d’aquest concepte el trobem en el capítol 25 del llibre del Levític, que en fa una descripció prou entenedora per a considerar-lo un bon precedent d’allò que avui anomenem “any sabàtic”: “Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.”
En conseqüència, tal com s’exposa en el text de presentació que ha preparat la Conferència Episcopal Tarraconense, un any sant és “temps de pelegrinatge, oració, penediment i obres de misericòrdia, basat en l’antiga tradició jueva d’un any jubilar de descans, perdó i renovació”, una colla d’atributs a què s’afegeix el de l’esperança, mot que apareix en la butlla papal de convocació del Jubileu, titulada precisament Spes non confundit (‘l’esperança no pot defraudar’).
El primer jubileu de la història el va convocar el papa Bonifaci VIII l’any 1300 i va fixar-ne la periodicitat: una vegada cada cent anys. Pocs anys després, el 1343, Climent VI va reduir aquesta freqüència a la meitat i el 1470 Pau II va deixar-la definitivament en els vint-i-cinc anys actuals.
Tot i que un any jubilar escampa la influència per tot el món catòlic, és evident que el protagonisme de la ciutat de Roma (Caput Mundi) és cabdal. Les regles del joc eren ben clares: el pelegrí que visitava la Ciutat Eterna aconseguia la indulgència plenària; és a dir, el perdó de tots els seus pecats.
La Porta Santa
L’any jubilar 2025 comença avui, vigília de Nadal, a les set del vespre a la façana principal de Sant Pere, amb l’enderroc de la paret que amaga la Porta Santa, una porta que durant vint-i-quatre anys es manté oculta i fora de servei. Aquest acte que el papa durà a terme aquest vespre es reproduirà de manera simultània a les portes santes de les altres basíliques romanes que pertanyen al Vaticà –Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs–, a càrrec de sengles cardenals delegats pel pontífex per a aquesta missió.
El fet d’obrir la porta amb l’esforç d’enderrocar el mur que la protegeix simbolitza la dificultat de seguir el camí de Déu i, alhora, en traspassar-la i accedir al temple, fa evident el premi que obté qui s’atreveix a emprendre el camí de la santificació.
A part les dimensions espirituals del cas, no cal dir que avui aquest protagonisme de la capital italiana té unes notòries implicacions econòmiques basades en les visites de turistes i pelegrins, habitualment abundants a Roma, que en aquest any jubilar es calcula que es multiplicaran per tres.
Cal prendre bona nota que en els dotze mesos vinents viatjar a Roma –una ciutat amb fama de ser força caòtica– i trobar-hi allotjament és gairebé missió impossible. Les institucions romanes i el Vaticà han preparat un ampli programa d’activitats culturals i actuacions en elements del patrimoni, a més del protagonisme creixent de les noves tecnologies a l’hora de facilitar suport informatiu als visitants. No tinc cap dubte que les setmanes vinents es parlarà força de Julia, la guia virtual patrocinada pel govern municipal, generada per intel·ligència artificial, que oferirà informació actualitzada permanentment sobre monuments, rutes, restaurants i transports.
No vull tancar aquesta repassada sumària sense fer esment de més anys sants. Per començar, a casa nostra, hi ha el Jubileu del Sant Calze de València, aprovat el 2014 pel papa Francesc i que se celebra cada cinc anys, l’últim dijous d’octubre. I cal esmentar també el de Sant Jaume de Galícia, que es fa del 1126 ençà, és a dir, molt abans que el de Roma. El va promulgar el papa Calixt II i se celebra els anys que el 25 de juliol, festa de Sant Jaume, s’escau en diumenge.
