31.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.01.2024 - 09:13
La presidenta Marga Prohens es vantava el mes de juliol que havia aconseguit de ser investida sense asseure cap representant de Vox a la taula que presideix al Consolat de Mar. En puritat, l’afirmació era certa, però parcial, perquè el PP i Vox van negociar arreu i a fons i, en canvi de poder dir que no governa amb Vox, Prohens en va imposar la presència als executius dels consells de Mallorca i de Menorca. La realitat és molt més crua: Prohens no governa amb Vox perquè a Vox li interessa molt més ser fora del govern per anar collant-la en cada votació. Els set diputats al parlament valen or.
A l’altra banda de la mar, el president Carlos Mazón va somriure molt cofoi, a principi de juny, poc després d’assolir un pacte de governabilitat amb Vox. Cinc homes, dues hores, i uns quants punts mal girbats que més endavant desenvoluparien i esdevindrien letals com aquelles bombes de fragmentació que esclaten en diferit i a qualsevol lloc. Mazón sí que té consellers de l’extrema dreta al Palau de la Generalitat. I entre els quals, un ex-torero que és vice-president i conseller de Cultura que ha engegat una guerra cultural contra tot allò que faça la més mínima olor de valencianisme.
Aquests suports interns o externs que el PP ha mercadejat tenen un cost que va més enllà de la humiliació pública i els gripaus que tots dos presidents s’han d’empassar tant en públic com en privat. És un preu que ja consta, en forma de partides, en els pressuposts del 2024 que avui entren en vigor. En una acció coordinada que no ha de sorprendre ningú, tots dos presidents paguen un mateix peatge. Caríssim, dolorós, i perfectament esperable que es pot resumir en un verb: espanyolitzar les Illes i el País Valencià.
El pressupost de les Illes, i de manera més específica la llei d’acompanyament del pressupost de la Generalitat Valenciana, deixen escrites partides per a fer polítiques que han de servir per a anorrear el català tant a l’escola com a les institucions i també en els espais públics. Anorrear el català i imposar l’espanyol. El 2024 serà, per tant, l’any en què els governs valencià i de les Illes executaran, de manera oberta i diàfana, polítiques contra el català.
Carlos Mazón ho ha assumit sense oposar-hi gens de resistència, perquè ell mateix va nomenar un conseller d’Educació provocador i desafiant contra tot allò que sonàs a català, vantant-se que ell desconeixia la llengua perquè venia d’Alacant. És textual. Marga Prohens i la resta del PP de les Illes, que encara tenen molt fresques les marees verdes contra José Ramon Bauzá, ha gesticulat i ha dissimulat una mica més abans d’empassar-se la píndola. Però com que una derrota en la votació dels comptes l’abocava a governar prorrogant el darrer pressupost aprovat pel govern de Francina Armengol, o convocar eleccions, ha pegat la cabotada, i també ha dit que sí a tot. I tot és tot. Tot és, per exemple, acceptar la tirania de Vox. “Vox només s’agenolla davant Déu”, va dir una exultant Idoia Ribas, portaveu de Vox al parlament, el dia que es va consumar la submissió absoluta del PP a les peticions, que cada dia eren més i més greus, de la formació d’extrema dreta.
Totes les cessions les començarem a notar a partir d’avui, primer de gener, que és quan entren en vigor tots dos pressuposts. Els mesos que han passat de les eleccions del 28 de maig ençà han estat com una dansa de festeig, d’assaig, de camp d’entrenament i de zona d’enlairament de globus sonda. I d’amenaces. A còpia de fer declaracions insultants i de dir mentides i disbarats, han anunciat com retallaran els drets dels parlants en català, com reduiran les hores lectives en català a les escoles, o com, per exemple, deixaran que siguen les famílies que decidesquen el projecte lingüístic de centre. Ara ja no són paraules, són fulls de càlcul.
El parany de la “lliure elecció” a les Illes
A les Illes la piconadora ja roda engreixada pels vint milions d’euros que el govern Prohens destinarà a desmantellar l’escola en català i a promoure, promocionar i facilitar la segregació lingüística. L’extrema dreta ho anomena, i la dreta en compra la idea, “lliure elecció de llengua”. El PP va acceptar l’exigència de Vox mentre del banc blau del parlament estant, el conseller Antoni Vera s’esgargamellava i encara deia que no i que no, i que ell no faria polítiques que segregassen els alumnes. Com que la realitat el va atropellar i va acabar penjat de la brotxa, va cercar una pista d’aterratge retorcent el llenguatge per dir que allò que ara s’aplicaria als alumnes d’infantil i de segon cicle de primària no era pas segregació, sinó “desdoblament o agrupaments flexibles d’alumnes”.
Contra això, la societat civil, els mestres, les famílies, els alumnes, s’han organitzat i tornen a fer-se visibles amb lemes com ara “La llengua no es toca”. La campanya l’encapçala l’Obra Cultural Balear i ja són desenes els docents dels centres de les Illes que s’hi han adherit. Molta gent que va participar en les manifestacions contra Bauzá ha tret aquella samarreta verda amb l’embut del calaix.
També la manifestació de la Diada de Mallorca de dissabte es va llegir com un primer acte de mobilització contra aquestes polítiques, que no s’aturen ací. Haver fet la manifestació el 30 de desembre ja és una resposta a la intenció espanyolitzadora del duet PP-Vox. El 31 de desembre es commemora l’arribada del rei Jaume I a Mallorca i l’entrada de l’illa a la cultura catalana. El nou Consell de Mallorca ha decidit que a partir d’ara, la Diada de Mallorca serà el 12 de setembre, esborrant així qualsevol rastre de Jaume I i de celebració de la catalanitat.
En aquest nou pressupost de les Illes, Vox va exigir, i el PP va acceptar, de consignar-hi 750.000 euros per a la creació d’una oficina que ha de vetllar contra allò que anomenen la “imposició del català”. És aquest joc ximple i planer, sense arguments, que permanentment fan el PP i Vox entre imposició i llibertat d’elecció. Aquesta oficina ve a ser una mena d’oficina de drets lingüístics, però a la inversa. És a dir, per a defensar aquelles persones castellanoparlants que, hipotèticament seran “obligats” a parlar en català. I encara hi ha una altra partida de 200.000 euros per a reforçar la inspecció per a evitar la intromissió ideològica a les escoles. Aquest de la despolitització i la desideologització és un altre clàssic del discurs de l’extrema dreta.
La batalla cultural de Vox al País Valencià
El conseller de Cultura, Vicente Barrera, va explicar a les Corts que estava disposat a llevar el pa i la sal a qualsevol entitat no espanyola. El lema del conseller és despolititzar la cultura, però la seua mà dreta va declarar que venia al País Valencià a fer una guerra cultural contra el catalanisme. De moment, Barrera ja ha anunciat que no tindran cap mena d’ajut o subvenció entitats relacionades amb Estellés o Fuster, per exemple. Suprimiran també les gales dels premis de l’audiovisual, la música o el teatre que contribuïen a donar visibilitat a les creacions artístiques valencianes.
Com que Vox també té la clau de la governabilitat a molts ajuntaments, el de València, entre més, el tomb ja es veu en l’organització d’actes com ara la cavalcada dels Reis d’Orient, o la retirada del suport a festes com ara les Magues de Gener. Els ajuntaments de Torrent o de Borriana han fet efectiva la retirada de la subscripció a la revista Camacuc, que s’havia de renovar ara a principi d’any. Era una qüestió anunciada i contra la que hi va haver una certa protesta i solidaritat, però finalment, han complert l’amenaça.
El govern de Carlos Mazón també prepara canvis molt més profunds relacionats amb l’educació. Es tracta de la intenció del conseller José Antonio Rovira de reformar la llei del plurilingüisme. Ja han començat mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Rovira preveu de fer una consulta a les famílies perquè trien la llengua base de cada centre. Això deixaria en paper banyat tot el treball del projecte lingüístic que s’elabora amb criteris pedagògics. Sindicats i entitats, com ara Escola Valenciana, s’hi han mostrat frontalment en contra. Demanar als pares quina llegua volen que s’ensenye a l’escola és, diuen, com demanar-los si volen que s’hi ensenyen matemàtiques o història. L’advocacia de la Generalitat ha advertit que eliminar del tot el català de les aules pot no ser una decisió adequada.
Amb la llei d’acompanyament, el PP i Vox han liquidat l’oficina dels drets lingüístics i han suprimit l’obligació que en comarques considerades castellanoparlants s’impartesca alguna de les assignatures troncals en català.
El primer mig any dels governs de dreta a les Illes i el País Valencià han estat una mena d’anunci de la intenció de destruir peça per peça tot allò que els governs de pacte havien construït amb certes dificultats i alguns desencerts les dues legislatures passades. Algun d’aquests retards era l’aplicació del requisit lingüístic al funcionariat valencià o als sanitaris que treballen a les Illes perquè es van aprovar tan tard que als nous governants no els ha calgut ni derogar-los perquè no s’havien arribat a aplicar mai.
