24.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.08.2023 - 09:56
La temperatura extrema i la sequera han estat les protagonistes en els fenòmens meteorològics viscuts al país, en un any en què s’han sobrepassat moltes màximes històriques de calor. Malgrat que a partir d’aquest cap de setmana els termòmetres baixaran dràsticament, la calor no donarà treva i el programa Copernicus, d’observació per satèl·lit de la Terra, estima que hi haurà una temperatura anòmalament alta tots els mesos almenys fins al març. I res no indica que no la tendència es mantindrà a partir d’aleshores.
El setembre és previst que sigui vora dos graus més calorós que no és habitual i el patró es manté en tots els mesos següents, en uns pronòstics que acaben ara com ara el mes de febrer. Això vol dir que no és previst cap mes amb els termòmetres als nivells habituals i, encara menys, més fresc.
De fet, en la previsió més a curt termini, la baixada que hi haurà la setmana vinent no tindrà continuïtat, i la setmana del 4 de setembre i les dues següents ja tornaran a ser anòmalament altes respecte de la mitjana que hi ha hagut entre el 1981 i el 2016.
Per una altra banda, sobre les precipitacions dels mesos vinents, trobem un patró més variant. Aquest mes haurà estat extremadament sec, tot i les pluges que hi pot haver d’ací a uns quants dies i, a grans trets, els mesos de setembre, octubre i novembre sí que s’espera que siguin més plujosos que no és habitual. En canvi, els mesos de gener i febrer tornaran a ser molt secs.
Com es fa una predicció a llarg termini?
La previsió a mesos vista és possible gràcies a un seguit de components que permeten de preveure com seran els anys i les estacions, tot i que, com és lògic, no és possible de predir l’oratge en un dia concret amb mesos d’antelació.
El component més important de variabilitat climàtica d’un any a un altre és la temperatura de la superfície de l’oceà Pacífic, que té un impacte mundial en la circulació atmosfèrica. Un fenomen que s’explica per la rotació terrestre i, en conseqüència, pel desplaçament de les marees de l’hemisferi nord al sud.
Sobre això, per una banda, hi ha El Niño-Oscil·lació del Sud, un fenomen natural que passa quan les aigües de l’oceà Pacífic es tornen molt més càlides que no és habitual i crea una onada de calor que fa augmentar la temperatura mundial un grau o dos. Per contra, l’extrem oposat és el fenomen de La Niña, que es produeix quan hi ha episodis freds a l’oceà Pacífic.
Després de tres anys de refredament amb La Niña, d’ençà d’aquest mes ha començat El Niño, i és previst que sigui d’una intensitat moderada o superior. Els efectes triguen mesos a notar-se ací i acostumen a ser més influents durant el pic, a la tardor i l’hivern.
Això farà que augmenti una mica més la temperatura. A Europa sol implicar hiverns més humits al sud i és previst que també faci arribar nous rècords de temperatura mitjana, una calor més prolongada i tempestes més potents.
Hi ha unes altres causes més enllà de la temperatura de la superfície de la mar del Pacífic en les prediccions, com ara les temperatures de la mar a l’Atlàntic tropical i l’oceà Índic, que també poden causar canvis d’oratge importants i poden influir en el clima estacional, la neu acumulada o la humitat del sòl.
A més, hi ha una tendència constant d’augment de la temperatura, impulsada per les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que ha fet que aquests darrers vuit anys hagin estat els vuit més calorosos registrats al món.
Un estiu encara més càlid el 2024
Enguany, uns quants dies de juliol ja han estat els més calorosos registrats mai a escala mundial, segons dades d’agències climàtiques dels EUA i d’Europa. No obstant això, les previsions són que l’any vinent sigui encara més càlid i que hi hagi nous rècords.
“El 2024 preveiem que serà un any encara més càlid perquè començarem amb El Niño”, ha reconegut Gavin Schmidt, climatòleg i director de l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA, en declaracions a la CNN. De fet, és previst que enguany, en termes del que passarà a partir d’ara, no sigui excepcionalment càlid, sinó que l’any vinent encara ho pot ser més.
Schmidt assenyala que l’augment de la temperatura va en línia amb allò que els científics han predit a mesura que els humans cremen combustibles fòssils i emeten gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Els efectes d’aquest escalfament global fan augmentar la temperatura dels oceans, i això fa que vagi a parar més aigua calenta a l’atmosfera i s’intensifiquin les tempestes i els huracans. També es traduirà en més onades de calor i unes condicions que afavoriran que hi hagi més incendis forestals.
Uns Jocs Olímpics massa càlids?
L’augment de la temperatura i la previsió d’un estiu encara més calorós que l’actual han fet saltar les alarmes a l’estat francès. Els organitzadors dels Jocs Olímpics de París de l’any vinent reconeixen que la calor pot ser un bon maldecap i que segueixen atentament els models a llarg termini. “Estem molt atents a les previsions de temperatura”, ha explicat l’occità Tony Estanguet, tres vegades campió olímpic i president del Comitè Organitzador de París 2024.
Si bé el canvi climàtic i les altes temperatures ja havien obert un intens debat respecte dels jocs olímpics d’hivern i la capacitat de molts estats de poder organitzar les competicions en llocs on en un futur no hi haurà prou neu, ara el debat arriba també als d’estiu. La competició es fa principalment a París i rodalia, però hi ha algunes proves que es faran lluny de la capital francesa. Els partits de futbol es disputaran també a ciutats com ara Bordeu, Marsella i Niça, i les proves de navegació es faran a les aigües mediterrànies de Marsella.
En aquestes ciutats es poden assolir temperatures molt altes si hi torna a haver onades de calor com les d’enguany. Segons que expliquen els organitzadors, hi ha un pla de contingència per a ajustar els horaris en cas de calor extrema, però, ara com ara, no hi ha cap pla per a canviar el lloc on es disputen les competicions.
