Un 2023 que serà molt incòmode per a tots

La recuperació econòmica després dels estralls de la pandèmia no acaba de reeixir. Primer havia de ser una caiguda profunda i una recuperació en V, és a dir, molt ràpida. Després es va veure que no podria ser i que el 2021 no creixeríem al ritme esperat. Serà el 2022, van dir els experts. No es podia comptar amb la guerra d’Ucraïna i vam allargar la tornada a les xifres pre-pandèmia fins al 2023. Però la crisi energètica que ja es covava de fa temps i el trencament amb Rússia amb la importació del gas han afegit un maldecap més greu. I ara, amb la veu baixa, el Banc d’Espanya ja parla del 2024 com l’any en què remuntarem fins a la xifra esperada. I fent comptes amb les dades que hem sabut aquesta setmana per a Catalunya, també ens n’anem a l’any vinent no, l’altre.

Dijous, el Departament d’Economia i Hisenda va publicar la previsió macroeconòmica de Catalunya per al bienni 2022-2023, que preveu un creixement del PIB del 4,4% l’any 2022 i de l’1,7% l’any 2023, ambdós a la baixa. Les noves estimacions recullen l’impacte de la crisi energètica, amb unes pressions inflacionistes més elevades i persistents que no s’esperava, l’enduriment de les condicions de finançament i la davallada de la confiança dels agents privats. En conjunt, doncs, es preveu un alentiment de la recuperació respecte de les previsions presentades pel govern espanyol el passat mes d’abril, en línia amb les previsions dels principals organismes de referència.

No obstant això, la nota de la Generalitat destaca que “s’espera que el creixement de l’economia catalana se situï per sobre del de la zona euro i grans economies com Alemanya, França, Itàlia i els EUA”. Sempre que no hi hagi cap mena de sorpresa, caldria afegir-hi. Fixem-nos en aquest punt del creixement internacional, perquè és clau per a l’any vinent. Entre els països esmentats, podríem afegir-hi el que ens toca més de la vora, l’estat espanyol, que esperava un creixement per al 2023 del 2,1%; una previsió que ja han corregit l’OCDE, l’AIReF i el Banc d’Espanya, que l’han baixat a l’1,5%; el BBVA Research, a l’1,0%, i Funcas, al 0,7%.

I si acabo de dir que anem amb compte amb el comerç internacional, és perquè l’Organització Mundial del Comerç ha fet un informe molt seriós. Preveu que el comerç mundial perdrà impuls el segon semestre del 2022 i mantindrà un ritme baix durant el 2023, a causa de les nombroses pertorbacions que afecten l’economia mundial. Els seus economistes pronostiquen ara que els volums del comerç mundial de mercaderies creixeran d’un 3,5% el 2022, lleugerament per sobre del 3,0% previst a l’abril. Tot i això, per al 2023 preveuen un augment de l’1,0%, cosa que representa una caiguda brusca respecte del 3,4% previst anteriorment. És a dir, que l’activitat més baixa que hi haurà a tot arreu tindrà el seu paral·lel lògic en el comerç exterior.

Pensem que l’aportació al PIB de la demanda interna a Catalunya haurà estat el 2022 de 2,3 punts percentuals, i l’exterior, de 2,1 punts. És a dir, que l’estranger haurà aportat gairebé la meitat del creixement, segons les estimacions de la Generalitat. En canvi, la previsió per a l’any vinent canvia absolutament el panorama, i de l’1,7% que diuen que creixerem, la demanda interna representarà 1,6 punts i l’externa només un 0,1%. Per tant, les exportacions ho tindran més difícil, i per això és bo que les empreses es preparin, com comentava a la píndola d’ahir. D’aquesta manera, per al 2023 s’espera que l’augment conjunt de les exportacions de béns i serveis es moderi fins al 2,8%. Per copsar la baixada, recordem que per a enguany s’estima que siguin gairebé d’un 16%. Com podem veure, la desacceleració serà molt forta.

No puc negar que m’ha sorprès que la Generalitat estimi en un 6,0% el creixement de la inversió, amb l’augment existent de la incertesa, dels costos de producció i la persistència d’alguns problemes de proveïment. Aquest increment, segons que explica la nota, va relacionat amb el “desplegament progressiu del programa Next Generation EU, però també amb una anticipació d’algunes decisions d’inversió (en particular en construcció residencial), a la vista de l’augment dels costos de finançament derivats del canvi en la política monetària del BCE”. No ho sé. Els fons europeus em fan una mica de recança, per coses que sento darrerament sobre els que arriben a l’estat (menys que no es preveia) i, quant a la construcció, ja veurem. En canvi, les expectatives per a la formació bruta de capital del 2023, amb un augment del 3,6%, es rebaixen per la incertesa elevada que ja hem esmentat, l’empitjorament de les condicions de finançament i la persistència d’alguns colls d’ampolla.

Una preocupació addicional és què pot passar a la resta de l’estat. El govern espanyol ha fet un pressupost que no és gaire creïble, perquè el punt de sortida és fals. Fer els càlculs a partir d’un creixement del 2,1% em sembla molt optimista, i ja he comentat abans algunes alternatives estimades per altres institucions. Em va neguitejar que, dimarts passat, la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, davant la comissió de pressupost del congrés espanyol, digués que detectava mancances notables al pressupost del 2023 i alertés de la seva debilitat com a instrument clau de política econòmica.

Entre les mancances, la presidenta de l’AIReF va destacar que el pressupost per a l’any 2023 infravalora el punt de sortida, perquè parteix d’unes previsions de tancament d’ingressos que no incorporen la informació més recent del 2022. A més, no recull mesures per a un import potencialment elevat que previsiblement s’adoptaran, atès que el govern espanyol projecta per al 2023 la persistència de moltes circumstàncies econòmiques que les van motivar el 2022. Va avisar que tampoc s’hi incorporaven les mesures anunciades una setmana després i que en el pla pressupostari enviat a Brussel·les es recollia una segona hipòtesi amb més ingressos i despeses que el pressupost.

Tot això va per la via de més despesa de la prevista i incertesa en els ingressos esperats, la qual cosa significa que, si a mig exercici, els comptes públics van molt desequilibrats, podem tenir una sorpresa en forma de retallades. I on es poden fer? Primer, es farien en els apartats que incideixen de manera menys directa en el dia a dia de la ciutadania. Penseu amb inversions? Jo també. Catalunya, potser? Ah, i continuo tenint una certa recança en el comportament i distribució final dels fons europeus, per l’opacitat amb què fins ara són tractats.