09.01.2024 - 13:26
|
Actualització: 09.01.2024 - 13:48
El 2023 va ser l’any més càlid al món des que hi ha registres, tal com ha confirmat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, que atribueix l’escalfament global principalment als gasos d’efecte hivernacle. La temperatura mitjana global de l’any passat va ser de 14,98 °C, és a dir, 1,48 °C per sobre dels nivells pre-industrials (1850-1900), que es prenen de referència per a avaluar els efectes del canvi climàtic. D’aquesta manera, la pujada de la temperatura s’aproxima al límit de seguretat d’1,5 °C que van marcar els acords de París. De fet, el programa Copernicus ha alertat que els mesos vinents es podria sobrepassar temporalment aquesta línia vermella: el centre europeu veu probable que la pujada anual de la temperatura sigui superior als 1,5 °C quan es registrin les temperatures del gener o del febrer.
Ara, això no significa que s’excedeixin els límits dels acords de París, perquè fan referència a períodes d’almenys vint anys en què se supera aquest augment mitjà de temperatura. Tanmateix, Copernicus avisa que els registres d’aquest 2023 estableixen un “precedent terrible”.
“El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l’any més càlid registrat mai, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període pre-industrial”, diu Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. A partir del juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, i el juliol i l’agost van batre els rècords totals.
La línia vermella: 1,5 °C
Als acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte dels nivells pre-industrials, i de mirar de limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global d’1,5° implica riscs per als sistemes naturals i humans, però si s’aconsegueix de no sobrepassar aquest límit es pot contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre més conseqüències.
L’IPCC ja va alertar que probablement l’escalfament global serà d’1,5° entre el 2030 i el 2052 si continuava augmentant la temperatura al ritme actual. Alhora, les concentracions de gasos contaminants continuen a l’alça, segons Copernicus.
El 2023, un any insòlit
El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus va començar a detectar al juny els primers signes d’un any insòlit. L’augment de la temperatura global de l’aire va superar els 1,5° respecte dels nivells pre-industrials durant dies seguits. No era la primera vegada que passava, però sí en aquesta època de l’any. Mesos després, la tendència es confirmava: les anomalies de temperatura diàries superiors a 1,5 °C es van convertir en un fet habitual, fins al punt que gairebé el 50% dels dies del 2023 la temperatura superava el nivell de 1850-1900 de més d’1,5 °C.
L’alta temperatura de l’aire ha anat vinculada a les altes temperatures de la superfície dels oceans. Tot i que el fenomen meteorològic d’El Niño va contribuir a aquestes oscil·lacions, Copernicus assegura que tot sol no explica tot l’augment de les temperatures de la superfície de l’oceà a escala mundial el 2023. Apunten als gasos d’efecte hivernacle com a principal factor a llarg termini per a les altes temperatures.
Escalfament per la contaminació
Malgrat les crides a combatre el canvi climàtic, la contaminació continua pujant. Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle el 2023 van assolir els nivells més alts registrats mai a l’atmosfera, segons que ha constatat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Per al 2023, l’estimació anual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni és de 419 ppm, i per al metà, de 1902 ppb. Si bé la taxa d’augment del metà va ser inferior a la d’aquests darrers tres anys, la taxa d’augment del diòxid de carboni va ser semblant a l’observada aquests últims anys.
Per al físic Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, totes aquestes dades registrades són “un testimoni dramàtic” de l’evolució del clima per l’activitat humana. “Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i fer servir les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur”, diu.
Segons les Nacions Unides, les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle s’han de reduir d’un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030 per frenar l’escalfament global a 1,5° aquest segle. Ara per ara, la concentració de gasos contaminants continua batent rècords.
