2021, l’any dels indults frustrats

L’any 2021 ens podem trobar que sigui l’any dels indults frustrats. L’any dels indults, perquè cada vegada són més les veus del govern espanyol que no els neguen, sinó que els insinuen. I frustrats, perquè el Tribunal Suprem pot tombar la decisió del govern socialista. Aquesta setmana passada hem vist el ministre Ábalos insinuant l’indult en una entrevista a La Vanguardia, Pedro Sánchez, en una conferència de premsa, i la ministra Carmen Calvo sostenint que els indults es poden concedir tot i tenir l’informe del Tribunal Suprem en contra. Afegim-hi la proclamació de Salvador Illa com a candidat a Catalunya, l’home capaç de negociar sigui què sigui, i veurem  l’operació indult en marxa.

En la història dels indults potser aquesta és la gran mentida, la gran hipocresia i la gran falsedat: dir, espargir i fer creure que els indults són cosa del govern i prou. I que aquest és el gran avantatge de l’indult respecte d’una amnistia que necessita acords polítics impossibles. L’indult, ens diuen, n’hi ha prou que el govern del PSOE el vulgui, i la justícia no podrà frenar-lo. Fals. El govern, certament, pot tirar endavant l’indult amb l’informe del Suprem en contra. Però, un cop l’indult concedit, pot oposar-hi un recurs i tombar-lo. Els indults poden acabar, i acaben, a mans de la justícia.

Just això va passar l’any 2013, amb l’indult atorgat al kamikaze Ramon Jorge Rios Salgado, condemnat a tretze anys de presó per haver conduït contra direcció cinc minuts per l’autopista AP-7. Va acabar matant José Alfredo Dolz. Condemnat a tretze anys de presó, el govern del PP el va indultar, amb escàndol inclòs, perquè al bufet d’advocats de la defensa hi treballava el fill del ministre de Justícia que havia atorgat l’indult, Albert Ruiz Gallardón. El fill el defensa, el pare l’indulta. L’indult es va considerar un favor polític. I el Tribunal Suprem va anul·lar l’indult del govern. El 21 de març del 2014 l’home va entrar a la presó. Aquí el van entrevistar pocs dies abans. El govern atorga un indult? Doncs, nosaltres el tombem.

El 2011 el govern del PSOE va indultar el conseller delegat del banc Santander, Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos d’arrest i inhabilitació temporal. Havia de renunciar el càrrec. Però el govern del PSOE el va indultar i va canviar la pena per una multa de 6.000 euros. Podia, doncs, mantenir el càrrec. Finalment, el 2013 el Tribunal Suprem va anul·lar l’indult, va mantenir la inhabilitació i Sáenz va caure. Res de càrrec. L’indult del govern, un cop més, paper mullat.

El 2018 el Tribunal Suprem va anul·lar un altre indult, el de Maria Salmerón, condemnada a sis mesos de presó per no haver complert la custòdia compartida amb el pare, condemnat per maltractaments. Un cas bèstia que fa vint anys que s’arrossega i que inclou tres indults, i tres anul·lacions, amb un darrer episodi, el mes d’octubre passat.

En resum, dir que els indults del govern espanyol no poden ser tombats pel Tribunal Suprem és contrari a la veritat; de fet, els experts parlen de dues esquerdes que permeten de tombar indults: errors de forma i manca de justificació. Gran mentida del PSOE, amb els indults, l’intercanvi de favors que n’espera i les falses esperances que suscita quan resulta que el Tribunal Suprem els pot tombar. N’hi ha precedents. Pocs, molt pocs, és cert. Els tres que hem vist i poca cosa més. Però hi són i, aquesta part de la pel·lícula, l’amaguen.

La justícia, a l’estat espanyol, deixarà passar els indults davant seu sense ficar-hi cullerada, si ho ha fet quan li ha convingut? El cas dels presos polítics allargarà la curta llista d’indults del govern tombats pel Suprem? El dubte no és si el Suprem té la potestat de tombar indults. El dubte és si voldrà fer-ho.