01.01.2019 - 01:50
El 2018 s’ha acabat Als Països Catalans sense cap votació, un fet inusual aquests darrers anys d’eleccions avançades i plebiscits. Tot i això, enguany els catalans seran cridats als col·legis electorals si més no una vegada i, consegüentment, renovaran gran part dels càrrecs electes.
Eleccions generals a Andorra: 7 d’abril
Les primeres eleccions, les del Consell General d’Andorra, la cambra legislativa, seran el dia 7 d’abril, després de quatre anys de govern i just després d’haver aprovat el pressupost. El 2009 i el 2011, Demòcrates d’Andorra, partit del cap de l’executiu, Antoni Martí, va aconseguir la majoria absoluta, però potser ara els resultats seran diferents.
El sistema electoral andorrà és peculiar, amb dos vots diferents: la meitat dels consellers (catorze) són elegits en una llista nacional, i els altres són triats localment, amb dos consellers per parròquia. El vot local és a tota la candidatura, de manera que els candidats de cada parròquia són sempre de la mateixa llista. Com que la meitat dels consellers són elegits per un sistema majoritari, hi ha moltes possibilitats que el partit més votat aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.
Resultat del 2015 i estimacions de les dues darreres enquestes
En les eleccions vinents, el Partit Socialdemòcrata serà l’alternativa de govern. Les enquestes li donen un suport semblant al dels Demòcrates, però les polítiques de l’executiu han generat una mobilització social sense precedents en contra de la pèrdua de drets i amb la vista vers l’abril.
A més, si això no fos poca cosa, al desembre hi haurà eleccions comunals i la llista més votada de cada municipi s’endurà automàticament la meitat dels regidors. Per tant, la renovació dels càrrecs electes a Andorra serà general.
Eleccions a les Corts Valencianes: 26 de maig
El mes de maig hi haurà unes quantes eleccions, però les de les Corts Valencianes poden ser abans, perquè Ximo Puig té la capacitat d’avançar-les. Tot i que aquesta opció és ara força remota, havia pres força durant el 2018.
Es votarà la continuïtat del govern del Botànic, fruit del pacte del 2015 entre el PSPV, Compromís i Podem, quan van obtenir 55 de 99 escons. Això els va donar la majoria absoluta i va permetre un govern d’esquerres i valencianista, que no s’esdevenia d’ençà de l’any 1995, quan el PP va començar a governar la Generalitat i va engegar un cicle de polítiques que es va acabar llavors, vint anys després.
Fa quatre anys els populars eren acorralats per la corrupció i caracteritzats per les obres monumentals i el clientelisme. Era clar quina era el canvi, però aquesta vegada la situació és tota una altra. Si les esquerres perden la majoria, molt segurament s’obrirà la porta al pacte dels populars amb Ciutadans i Vox, que podria fer retrocedir els avenços d’aquests quatre darrers anys.
El govern del Botànic, malgrat la lentitud d’algunes polítiques, ha formulat un projecte alternatiu, amb una nova manera de fer i una sensibilitat diferent. El consell ha avançat socialment; ha obert À Punt, la televisió pública valenciana; i ha aprovat el decret de plurilingüisme.
Resultat del 2015 i estimacions de les dues darreres enquestes
Les darreres enquestes, del setembre, consolidaven l’executiu de Puig. Tanmateix, de llavors ençà les tendències han canviat: Vox creix i els socialistes es desgasten, cosa que obre un resultat incert i decisiu. A més, EUPV i ERPV, que amb cent mil vots no van entrar a les corts, pot ser clau per a decidir entre els dos models vers els quals ha d’avançar la societat valenciana.
Eleccions a les Illes i als consells insulars: 26 de maig
A les Illes Balears l’escenari és força semblant al del País Valencià, on les forces progressistes van sumar majoria després d’un govern del Partit Popular marcat per la corrupció, les grans obres i l’anticatalanisme.
La societat s’havia mobilitzat contra l’executiu Bauzá reivindicant un finançament just, la defensa del territori i la llengua i la cultura. En aquest darrer cas, va destacar especialment la comunitat educativa, que es va manifestar contra el decret de trilingüisme.
Resultat del 2015 i estimació de la darrera enquesta
El 2015 les forces progressistes van desbancar el PP del poder, amb el millor resultat de la història del sobiranisme mallorquí i menorquí: Més per Mallorca i Més per Menorca van obtenir nou diputats al parlament. A banda, hi va entrar amb força Podem .
La darrera enquesta, de l’octubre, mostra un empat entre les forces progressistes i la suma de PP i Ciutadans. En aquesta situació, Proposta per les Illes (PI), un partit conservador però defensor de la llengua i cultura del país, pot fer decantar la balança entre les dretes i les esquerres. És una decisió difícil, atès que ideològicament és tan lluny de Podem com de Ciutadans en matèria de llengua. Ultra això, com s’espera al País Valencià, el PP ja no sumarà en solitari i molt possiblement haurà de pactar amb Ciutadans i Vox.
El mateix dia també hi haurà les eleccions als consells insulars a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, una institució pròpia amb un grau d’autogovern superior al de les províncies en matèries com règim local, urbanisme, carreteres, museus, informació turística o polítiques de gènere.
En les darreres eleccions, tots els consells insulars van tenir una majoria de diputats de partits d’esquerres, que al maig també perillarà.
Les eleccions europees: 26 de maig
El dia de les eleccions valencianes i balears també tocarà votar al Parlament Europeu. Hi seran cridats tots els ciutadans dels Països Catalans tret dels andorrans.
Seran els únics comicis del 2019 a Catalunya Nord, i és possible que tinguin la peculiaritat de permetre de votar algun pres polític o exiliat, perquè el darrer congrés del Partit Comunista Francès va aprovar d’oferir-los un lloc a les llistes. El gran interrogant serà comprovar si es pot vèncer l’extrema dreta a les urnes, car el 2014 el Front National (ara Rassemblement National) hi va vèncer amb un 35% dels vots.
Al Principat la cita electoral pot tornar a servir per a demostrar la força de l’independentisme. La CUP no hi participarà, però ja se sap qui serà el candidat d’ERC: el president Oriol Junqueras, sempre que no hi hagi abans la sentència del judici. Diana Riba, dona de Raül Romeva, en serà el número dos.
ERC farà una coalició amb BNG i EH Bildu, però encara no se sap qui serà el candidat del PDECat ni amb qui formarà coalició. Algunes veus del partit havien provat de fer una llista única amb totes les formacions sobiranistes de tot l’estat espanyol, però finalment no se n’han sortit.
També s’hi presentarà Compromís, que el 2014 ja va aconseguir un eurodiputat al capdavant de Primavera Europea. Aquesta vegada també ha decidit de concórrer-hi Més per Mallorca, que encara no ha decidit si s’afegirà als valencianistes o a ERC per fer arribar la veu dels mallorquins a les institucions europees.
La renovació dels ajuntaments: 26 de maig
Finalment, la mateixa data es renovaran els ajuntaments principatins, valencians, balears i de la Franja de Ponent.
El 2015 les forces progressistes van assolir un resultat històric en algunes ciutats. A València Joan Ribó, de Compromís, va aconseguir ser-ne batlle i posar fi a vint-i-quatre anys de govern popular. Palma ha estat governada per primera vegada per un partit sobiranista. Concretament, l’ecosobiranista Antoni Noguera, de Més per Mallorca, n’ha estat batlle aquests dos darrers anys, després de govern socialista els dos primers anys del mandat.
Com els parlaments, els ajuntaments de les principals ciutats valencianes, la Franja i les illes es polaritzaran entre la continuïtat de les forces progressistes i el retorn al PP, disposat a pactar amb Vox, un partit que pot ser clau per a conformar majories.
A la ciutat de Barcelona, més enllà de la candidatura a la reelecció de la batllessa Ada Colau, s’afegirà a la lluita electoral Manuel Valls, amb el suport de Ciutadans. Cal afegir-hi tot de candidatures independentistes a mig configurar: la CUP, ERC, l’encapçalada per Jordi Graupera, sorgida de les Primàries Barcelona, i la proposta de Ferran Mascarell, que encara ha d’encaixar dins el PDECat.
A banda, també caldrà veure què passa en les altres ciutats amb protagonisme especial aquesta legislatura, com Badalona, Lleida o Alacant.
Aquest escenari de set eleccions, les generals i comunals andorranes, les valencianes, balears, als consells insulars, europees i municipals, encara en pot incloure més: les espanyoles, anticipades, si Pedro Sánchez no aconsegueix d’aprovar el pressupost. I, fins i tot, com que és una incògnita la resposta del govern català a la sentència als presos polítics, potser també n’hi hem d’afegir unes altres.
La cosa segura és que enguany es tornarà a canviar la fisonomia de la majoria d’institucions dels Països Catalans, que triaran entre consolidació dels projectes començats ara fa quatre anys i el retorn d’una dreta més escorada que mai.
