25.06.2017 - 12:32
La falta de pluges acumulada, les altes temperatures i el descens hídric a l’estiu aguditzen la sequera
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
Els embassaments espanyols es troben al 54,8% de la seva capacitat en la setmana que inicia l’estiu, la qual cosa situa el 2017 com l’any del segle XXI amb menys aigua embassada en aquesta època i el novè dels últims 41 anys, segons dades del Ministeri d’Alimentació, Agricultura i Pesca i Medi ambient als quals ha tingut accés Europa Press.
Així, des del 1976, l’any en el qual la reserva estava més minvada en aquestes dates, concretament al 40% de la seva capacitat, va anar 1995.
Li segueixen 1992, amb un 46%; 1993, amb un 48%; 1982, amb un 49%; 1976, amb un 51%; 1993 i 1984, amb un 52%; i 1989, amb un 54%.
En tot cas, aquestes xifres reflecteixen els valors en tots els exercicis en la mateixa època de l’any, el començament de l’estiu, la qual cosa no significa que més avançada l’època estival la reserva hidràulica hagi estat en nivells encara més baixos en altres exercicis o en els esmentats.
13% MENYS DE PLUGES
Les pluges acumulades en el conjunt d’Espanya en el que va d’any hidrològic (1 d’octubre de 2016 a 30 de setembre de 2017) se situen un 13% per sota dels seus nivells normals i el present estiu, que serà “més calorós del normal”, ha arribat després de la primavera més calorosa en 52 anys i un 23% més seca del normal, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
A més, els embassaments espanyols estan a l’esmentat 54,8% de la seva capacitat total, ja que emmagatzemen 30.678 hectòmetres cúbics d’aigua, enfront dels 40.771 de les mateixes dates de l’any passat, és a dir, entorn d’un 20% menys, i en l’última setmana han perdut 631 hectòmetres cúbics, l’1,1% del total, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient.
Per àmbits, la reserva en el Cantàbric Oriental es troba al 83,6%; en el Cantàbric Occidental, al 88,0%; en Miño-Sil, al 65,7%; a Galícia Costa, al 73,2%; en Conques internes del País Basc, al 76,2%; a Duero, al 49,0%; a Tajo, al 49,6%; en Guadiana, al 56,4%; i en Negre, Odiel i Pedres, al 88,6%.
A més, en Guadalete-Barbate se situa al 52,5%; a Guadalquivir, al 48,6%; a Conca Mediterrània Andalusa, al 46,1%; en Segura, al 28,5%; a Xúquer, al 36,7%; en Ebre, al 74,6% i a les Conques internes de Catalunya, al 82,3%.
PRIVAMERA “EXTREMADAMENT CÀLIDA”
D’altra banda, la portaveu ha indicat que la situació es produeix després de la primavera “extremadament càlida”, la més calorosa en 52 anys, des de 1965, i també en el que va de segle.
En el seu conjunt, el trimestre comprès entre l’1 de març i el 31 de maig de 2017 va tenir una temperatura mitjana de 15,4 graus centígrads, això és, 1,7 graus centígrads més que la mitjana pròpia de l’estació, respecte al període de referència 1981-2010.
Per zones geogràfiques, Casals ha dit que la primavera va ser “extremadament càlida” en àmplies zones de Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra, Aragó, Catalunya, Extremadura i interior d’Andalusia i va resultar “molt càlida” en la resta de la Península, excepte en algunes àrees del mediterrani, en les quals va tenir un caràcter “càlid”.
En aquest context, ha valorat el “marcat contrast” entre les anomalies de les màximes, que es van situar una mitjana de 2,5 graus centígrads per sobre del normal per al trimestre i les de les temperatures mínimes, que “tan sol” van ser 0,9 graus superiors a les normals.
Sobre aquest aspecte, ha precisat que la primavera va començar amb un març “càlid”, amb una temperatura de 0,9ºC superior a la mitjana; que abril va ser “molt càlid”, amb una mitjana d’1,9ºC més del normal i que maig va ser “extremadament” càlid, amb una temperatura que va superar la mitjana normal en 2,4ºC.
En una roda de premsa multitudinària, la portaveu s’ha referit també als episodis extrems o més destacats de la primavera.
En concret, ha citat els dies 17 i 18 d’abril, quan en tota Espanya va haver-hi temperatures més altes del normal i es van registrar les “més altes” de la primavera a Canàries, i els dies del 21 al 27 de maig a la Península i les Balears, on tant les màximes com les mínimes van ser “molt superiors” a les normals.
Les màximes de l’estació es van aconseguir a Orense, amb 37,6ºC al 24 de maig; a Granada aeroport, amb 37ºC el dia 25 de maig i a Bilbao, amb 36,4ºC el dia 25.
A Canàries, les màximes de l’estació van arribar el 17 d’abril, amb 36,1ºC a l’aeroport de Lanzarote i 34,2ºC a l’aeroport de Gran Canària.
També s’ha referit als episodis freds, que van ocórrer del 21 al 26 de març i del 25 d’abril a el 1 de maig a la Península i Balears i les més baixes de l’estació van ser al Port de Navacerrada, amb -8,8ºC al 23 de març; León, amb -5,2ºC al 27 d’abril; Molina d’Aragó, amb -4,5ºC al 3 d’abril i Burgos aeroport, que va registrar -4,4ºC al 28 d’abril.
PRIMAVERA SECA
En quant a les precipitacions, ha informat que la primavera va tenir 133 litres per metre quadrat de mitjana, la qual cosa suposa un 23% menys que les pluges normals en el trimestre.
En conjunt, març va ser un mes humit, amb un 29% més de pluja; li va seguir un abril molt sec (amb una precipitació del 60% menys del normal) i va acabar amb un maig sec, amb un 23% menys de precipitació.
Casals ha indicat que “tan sols” va tenir un caràcter humit o molt humit en el sud-oest d’Andalusia, en un àrea entre Osca i Lleida i en una altra en el sud-est de la Comunitat Valenciana.
En aquest context, en declaracions a Europa Press ha comentat també que encara que l’evolució de les precipitacions en el conjunt del país apunta al fet que a la zona de Múrcia i altres punts del Llevant els valors dupliquen als habituals, això no es deu al fet que hagi plogut en les últimes setmanes, sinó que es deuen a les precipitacions tan abundants que es van registrar a la zona durant l’hivern.
“S’ha acumulat més que altres anys però no està repartit de forma homogènia en el temps”, ha comentat.
EL SUBMINISTRAMENT NO ESTÀ EN RISC
Per la seva banda, aquest mateix divendres, la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, ha valorat que “no és una de les pitjors sequeres dels últims anys en termes globals de tota Espanya”, però “sí és especialment important en algunes conques”.
La ministra ha informat que en el conjunt d’Espanya ha plogut un 13% menys del normal en el present any hidrològic i que el nivell mitjà dels embassaments estan entorn d’un 52%, quan la mitjana dels últims cinc anys ha estat entre un 68 i un 70%, “gairebé 20 punts per sota”.
Així, ha precisat que estan en situació d’emergència o alerta en les conques del Duero, Xúquer i Segura, “especialment malament està aquesta última en quant a l’aigua embassada”.
En tot cas, ha garantit que no hi ha risc de proveïment d’aigua per a la població però sí s’han establert ja restriccions en el Duero per l’agricultura.
“Igual que amb els incendis, l’aigua a Espanya és un dels recursos naturals que més hem de cuidar. Sempre cada gota compta però ara especialment. Tots hem de tenir la consciència que l’aigua que no malgastem, és aigua que estalviarem per si la necessitem al futur. El medi ambient el construïm entre tots, anant amb compte quan sortim al camp i també cuidant els nostres recursos”, ha conclòs la ministra.
