Dos-cents empresaris alemanys demanen de poder anar a Mallorca i causen una gran indignació ciutadana

Els rics sempre es pensen que el món es mou al so que ells decideixen. Si més no això deuen haver pensat el quasi dos centenars d’empresaris alemanys que han demanat per carta a la presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, de poder tornar com més aviat millor a les seves segones residències a Mallorca, que no es perllongui l’estat d’alarma més enllà del 26 d’abril i que s’obrin els comerços i els camps de golf. I ho han fet fins i tot arribant a l’amenaça en les missives.

El líder de la protesta, que ha tingut una resposta de rebuig en massa a les xarxes socials i als comentaris dels mitjans, és Ralf Becker, que va enviar la primera carta que han clonat els seus compatriotes. L’empresari no ha quedat content només amb la missiva, sinó que en declaracions a la premsa illenca ha reblat el clau i ha aprofitat per a criticar durament el turisme de menys poder adquisitiu: ‘No és igual el turista de masses de s’Arenal o de Punta Ballena que qui té una casa de luxe a Andratx. Aquests no impliquen un risc sanitari’, va afirmar al Diario de Mallorca.

Francina Armengol respon a les cartes dels alemanys i els recorda que no tenen cap problema per a tornar a l’illa sempre que puguin demostrar que l’habitatge que hi tenen és la primera residència, i amb les mateixes limitacions de moviments de tots els ciutadans illencs.

Cal recordar que a Mallorca hi ha molts ciutadans que tenen segones residències a molt pocs quilòmetres de l’habitual i han estat privats d’anar-hi i que totes les entrades de familiars i visitants que no viuen habitualment a les Illes també han estat suspeses. Per exemple, durant la Setmana Santa els illencs que resideixen habitualment fora de les Illes no varen poder tornar a casa per culpa de la crisi sanitària.

Becker, empresari de sistemes de seguretat, va difondre la seva carta entre els seus contactes i quasi dues-centes persones la varen remetre també al Consolat de Mar. Afirmen que la intenció d’Armengol de continuar restringint l’arribada dels no residents és ‘una violació inacceptable del dret de propietat privada’ i diuen que havien invertit a Mallorca perquè la consideraven un entorn segur però que ara tenen molts dubtes sobre la seguretat jurídica a Espanya i les comunitats autònomes. A més a més, les cartes asseguren que les mesures per a frenar el virus són totalment exagerades i expliquen que Alemanya ha contingut millor el virus sense mesures tan dràstiques i que no hi ha perill de col·lapsar el sistema sanitari.

Però allò que ha indignat més és l’amenaça implícita del text, en què diuen que els inversors poden cercar més destinacions si no s’aixequen les restriccions i remarquen tots els llocs de feina que han creat els prop de 18.000 alemanys amb segona residència a les Illes, especialment a Mallorca. També indigna molt la demanda que s’obrin els restaurants, les botigues i sobretot els camps de golf i els ports esportius.

Picaresca i més nacionalitats

Però els alemanys no són els únics que intenten arribar a Mallorca així com sigui. A les xarxes socials alguns empresaris i visitants britànics també han mostrat la seva inquietud perquè no poden viatjar a les Illes, mentre que també s’ha pogut llegir la de bastants holandesos i italians per si es podran obrir les discoteques d’Eivissa aquest estiu i per si es podrà anar a Formentera (una destinació molt habitual dels joves del Nord d’Itàlia, precisament un dels indrets on va començar la crisi del coronavirus a Europa). De fet, ja s’han detectat casos de picaresca i s’han intentat empadronar a les segones residències perquè els permetin de viatjar-hi. De fet, n’hi ha que ho han intentat, malgrat ser perfectament conscients de les limitacions, i la policia els ha obligat a marxar de tornada als seus llocs d’origen. Cal explicar que ara per ara amb prou feines hi ha algun vol setmanal de Palma a Alemanya, quan en un dia normal en temporada alta n’hi podia arribar a haver cinquanta.

Mentrestant, en la carta de resposta la presidenta Armengol ha optat per la contundència i la diplomàcia a parts iguals i afirma que ‘les exigències per a anar a les segones residències, que impliquen un sacrifici molt important per als qui resideixen a les nostres illes, són les mateixes per a tothom, independentment de la nacionalitat o lloc d’origen’, els diu que ‘la tornada a l’activitat s’ha de fer garantint la seguretat de les persones i evitant l’expansió del virus’ i els recorda que a tot Europa s’han hagut de prendre mesures dràstiques per a contenir l’avanç de la pandèmia i que això implica sacrificis personals.

Qui es troba una mica entre l’espasa i la paret és la cònsol d’Alemanya a Mallorca, Karin Köller, que ha hagut de sortir als mitjans a frenar la polèmica: ‘La normativa d’entrada i la regulació relativa a les restriccions és responsabilitat sobirana de les autoritats espanyoles. Espanya, com també alguns altres països europeus, fins i tot Alemanya, seguiran les restriccions acordades per a frenar la propagació del virus.’

I si els propietaris es queixen que no poden anar als seus habitatges, la situació es complica més amb els llogaters. N’hi ha alguns que tenen cases llogades per a tot l’any i n’hi ha que la lloguen per mesos, però ja les tenien pagades i segurament no les podran gaudir enguany.

Mallorca, un altre land?

Tant els comentaris als mitjans de comunicació com les xarxes socials han estat molt crítics amb aquest grup d’empresaris. N’hi ha de tota mena, però el que més abunda és que la majoria dels alemanys residents a Mallorca no s’hi han integrat mai i la consideren un Land més. Aquesta situació es pot veure en alguns pobles de Mallorca, com per exemple a Santanyí, on hi ha fins i tot alguns restaurants on els mallorquins ‘no hi són benvinguts’ i on la carta és exclusivament en alemany i en anglès, cosa que incompleix totes les normatives.

El fet que siguin els empresaris amb grans propietats els remitents de les cartes també ha indignat els usuaris, que asseguren que en molts de casos la riquesa que creen és relativa, perquè porten fins i tot el servei d’Alemanya i que el seu model de destrucció territorial amb grans iots i gran consum d’aigua als camps de golf és insostenible. També recorden que en molts de casos els ciutadans de les Illes no han pogut anar als horts i finques agrícoles perquè el sector primari no era la seva primera ocupació i també denuncien la manca d’empatia absoluta dels sol·licitants.

Molts dels comentaris reclamen que només puguin viatjar quan s’hagi establert el passaport sanitari i també elogien la fermesa de la presidenta Armengol impedint que es faci cap mena d’excepció. I tot i que molts dels comentaristes asseguren que no es pot obviar que s’haurà de viure del turisme, expliquen que el més important és assegurar la situació sanitària a les Illes i fins i tot hi ha qui afirma que ‘qui ha perdut la llibertat per anar a la segona residència són totes les persones que han mort de coronavirus, potser que algú ho recordi a aquests suposadament senyors’.

Repic d’atuells per quan vinguin

També hi ha tres grups de comentaris importants que val la pena de ressenyar. Un és el que fan alguns estudiants, però sobretot illencs que resideixen a l’exterior que estan totalment en contra de la petició empresarial i que recorden els sacrificis que han fet ells mateixos no havent-hi viatjat, cosa que en molts casos els ha fet perdre bitllets d’avió comprats per a la Setmana Santa o per al pont del Primer de Maig. El segon és el d’alguns anglesos i alemanys que resideixen habitualment a l’illa que asseguren que no entenen aquesta petició dels seus compatriotes i que la llei ha de ser igual per a tots. En tercer lloc hi ha els més extremistes, que s’expressen en el tradicional rebuig als alemanys i que demanen que quan finalment puguin venir es facin accions davant les cases d’aquests empresaris com repics d’atuells per a impedir que puguin descansar amb tranquil·litat i que sentin que en cap cas no són benvinguts. També reclamen de convidar els turistes de s’Arenal i Punta Ballena a afegir-s’hi, ‘atès que aquests turistes els molesten tant’.

Rèplica germànica

Ara veurem si la carta aquesta no deu haver estat com obrir la gerra de Pandora i atiar encara més els vells recels contra els grans empresaris estrangers a l’illa. En aquest sentit, nombrosos ciutadans alemanys que també tenen residències a Mallorca han fet arribar cartes als mitjans en què diuen que s’avergonyeixen d’aquests compatriotes seus i reclamen que la salut dels ciutadans de les illes sigui el primer. ‘Mai no posaríem en perill la vida dels ciutadans del lloc que ens ha acollit amb tant d’amor’, afirmen unes quantes de les cartes publicades. Moltes reclamen als empresaris que, en lloc de dir aquestes bestieses, es comprometin amb dotacions econòmiques per a investigar el vaccí i així poder tornar a Mallorca com abans millor i mostrin la seva solidaritat amb el govern de Francina Armengol.

Així mateix, l’Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (ABINI), que agrupa les principals immobiliàries d’habitatges de luxe, va qüestionar també aquestes reclamacions i va oferir la seva col·laboració per a crear una mesa de treball per a desenvolupar mesures urgents per a rescatar i reactivar l’economia.