20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra

‘Vaig sortir de casa i vaig veure que se m’acostaven tres homes. Eren guàrdies civils. Van treure la placa i, com si fos una pel·lícula, em van dir que em detenien. Em van ficar dins un cotxe i em van llegir els drets. Després va venir l’escorcoll a casa meva i al meu despatx, al CTTI. Vaig estar empresonat tres dies, van exhaurir el límit de les setanta-dues hores. Almenys vàrem sortir al cap de tres dies, n’hi ha que encara hi són.’ Aquest és el testimoni d’un dels dotze alts càrrecs del govern que el dia 20 de setembre de l’any passat, de bon matí, van ser detinguts per la Guàrdia Civil en un operatiu que pretenia evitar el referèndum, però que no ho va aconseguir: el referèndum es va fer al cap d’onze dies.

Aquell dia va ser una jornada llarga, amb quinze detinguts, una quarantena d’escorcolls i un setge continuat de més de vuit hores a la seu de la CUP. L’estat havia activat tots els aparells: el judicial, el mediàtic i el policíac, per evitar el primer d’octubre amb una acció repressiva sense precedents. Aquell mateix dia, mentre la Guàrdia Civil assaltava departaments de la Generalitat i la policia espanyola assetjava la seu de la CUP, el govern espanyol enviava milers de policies amb vaixells per reprimir la població. Aquell dia milers de manifestants van sortir al carrer. Un any més tard, la instrucció del cas que va desencadenar l’onada de detencions encara no ha acabat. Continua al marge de la investigació de Pablo Llarena al Suprem i, segons que ha pogut saber VilaWeb, ja inclou quaranta-dos investigats. I pot haver haver-n’hi més.

Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia el magistrat del jutjat 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però ahir mateix, tal com va confirmar el col·lectiu d’advocats Drets, Ramírez va admetre que investiga els preparatius del referèndum del 15 de maig de 2017 ençà.

Aquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.

‘La causa es declara secreta i comencen a investigar allò que els dóna la gana. Apunten a totes direccions i a tota l’activitat que fa el govern, tot i que la querella presentada era per unes declaracions del jutge Vidal’, explica un dels advocats dels quaranta-dos investigats pel jutjat 13. Si inicialment eren unes investigacions per les declaracions de Santi Vidal, després van derivar en investigacions contra les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.

Irregularitats en el procés
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. ‘Ens hem trobat amb molta gent a qui la Guàrdia Civil ja els va dir que passaven a ser investigats, però aquesta situació processal l’ha de decidir el jutge, no pas la Guàrdia Civil’, explica un advocat dels investigats. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai més ni han tingut notícies del jutge, que encara instrueix el cas.

Segons els citats, els interrogatoris de la Guàrdia Civil giraven entorn dels preparatius del referèndum, i per això la CUP, en un exercici de responsabilitat, va demanar de personar-se com a persona jurídica investigada. I ho va fer en un escrit carregat d’ironia al qual adjuntava les dates i els llocs on el partit faria actes de campanya del referèndum, amb la ‘finalitat que el jutjat completés la investigació i facilitar la labor de la Guàrdia Civil’. Però el jutge Ramírez va denegar-ho adduint que no, que no investigava pas el referèndum: ‘Aquesta causa no té per objecte l’organització política o convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els qui directament o indirectament hi tinguessin interès’, deia el jutge Ramírez.

Les diligències que està fent la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no sol•licitades pel magistrat d’instrucció 13 (2d3).

— TSJCat (@tsj_cat) July 27, 2017

El jutge negava qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El compte de Twitter del TSJC fins i tot va fer un seguit de piulades negant aquesta possibilitat. En vista del desgavell, l’associació d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de ‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets, el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense cobertura judicial.

Més d’un any més tard, el jutge Ramírez ha admès que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava d’ençà del 15 de maig del 2017 tots aquells ‘que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament de la web pactepelreferendum.cat’, per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol. Segons Drets, el jutjat ‘reconeix que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol de 2017 va dictar una interlocutòria refusant que la CUP s’hi personés. I per això estudia de presentar una querella contra el magistrat i la secretària per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals.

Però no són pas les úniques probables irregularitats de la instrucció del cas. El mes d’agost proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María Jové al TSJC perquè són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el magistrat els ha investigats il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits diputats el mes del gener i fins al mes d’agost no s’ha inhibit. ‘D’ençà que van entrar el parlament, el jutge sap que no és competent, però ha continuat analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el 20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.

També s’ha detectat que quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat, no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis en el judici oral.

Degoteig d’investigats
El cas es va instruint de fa més d’un any i el dia 9 d’octubre hi ha més investigats citats a declarar, entre els quals Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ja hi ha quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia ahir en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneren el dret de defensa perquè no els deixen consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, alguns dels quals, un any més tard, encara no han estat citats a declarar, també s’investiguen una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més.

Després d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre sis delictes diferents, fa de mal esbrinar quins delictes acabarà imputant el jutge. Però hi ha dues dades que fan preveure que no seran ni rebel·lió ni sedició. Per una banda, que quan el jutge del 13 va enviar la causa de Salvadó i Jové al TSJC per la seva condició d’aforats, va eliminar-ne aquests dos delictes. Per una altra, que en la interlocutòria d’incoació del sumari el jutge Ramírez va fer constar que observava indicis de malversació, ‘entre altres’. Cal tenir en compte que per a fer aquest pas, el jutge ha de justificar que té sospites de delictes que superen nou anys de pena. Amb la rebel·lió i la sedició n’hauria tingut prou perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament, però Ramírez només va fer-hi constar el delicte de malversació, d’un màxim de vuit anys de pena. Per a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.

La instrucció és eterna. Només cal observar que la causa de Pablo Llarena contra el govern de Puigdemont va començar molt més tard i avui dia és gairebé a punt de tancar-se. Una causa, per cert, que també ha pouat en la instrucció que ha anat fent el jutjat número 13, sobre la qual comença a haver-hi moltes ombres de dubte.