Vint exposicions per a visitar aquest agost

Encara que cada vegada sigui menys freqüent, l’arribada del mes d’agost comporta una aturada en l’agenda cultural més enllà dels festivals. Però els museus no tanquen per vacances i la canícula és una oportunitat excel·lent per a visitar aquelles exposicions que ens han quedat pendents. Uns n’oferim una vintena de repartides per tot el país que abasten temes molt variats: n’hi ha que reivindiquen Gala Dalí com una creadora amb identitat pròpia, retrospectives d’Ignacio Pinazo i Giorgio de Chirico, investigacions sobre el vessant més polític de l’art de Tàpies, estudis sobre la relació entre l’art de Picasso i la gastronomia i emmarcades en l’Any Guinovart.

‘La cuina de Picasso’. Museu Picasso. Barcelona.
Fins al 30 de setembre.
Amb obres que fan referència a restaurants, natures mortes que destaquen estris i ingredients i escrits poètics que es basen en l’imaginari culinari, la mostra entén la cuina com a metàfora de l’acte creatiu per Picasso. A més la mostra es completa amb una sala especial basada en la filosofia culinària de Ferran Adrià.

‘La llum negra’. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona.
Fins al 21 d’octubre.
L’exposició tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l’art contemporani des dels anys 1950 fins avui. Presenta unes 350 obres d’artistes tan dispars com ara Antoni Tàpies, Agnes Martin, Henri Michaux, Joseph Beuys, Ulla von Brandenburg, William S. Burroughs, Joan Jonas, Jordan Belson, Goshka Macuga, Kenneth Anger, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky, Francesco Clemente i Zush.

‘Antoni Tàpies. Biografia política’’ Fundació Tàpies. Barcelona.
Fins al 24 de febrer.
El lapse cronològic que desplega aquesta exposició ens transporta des del 1946 fins al 1977. Viatgem de la postguerra i la dictadura a les darreries del franquisme i la transició democràtica a l’estat espanyol. La biografia que es deriva d’aquesta tria no pretén il·lustrar la vida de l’artista, sinó la circulació de les obres.

‘Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol’. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona.
Fins al 14 d’octubre.
Algú va escriure que desvetllar Gala seria desentranyar el tauler surrealista que sense ella continua incomplet. Res més cert. Gala és clau en el desenvolupament literari del seu primer marit, Paul Éluard, i és qui, el 1929, albira les potencialitats de Dalí. Amant de Max Ernst, fotografiada per Man Ray, Brassaï… Gala és molt més que la bella dona ambiciosa: és una extraordinària escriptora i autora de diversos objectes surrealistes.

‘Domènec. Ni aquí ni enlloc’. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.
Fins a l’11 de setembre.
A partir de diferents edificis i monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals per presentar l’impacte de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

‘Faraó. Rei d’Egipte’. Caixafòrum. Barcelona.
Fins al 16 de setembre.
La mostra presenta més de 150 objectes de l’antic Egipte provinents del British Museum per explicar la vida en aquells temps i presta una atenció especial a la figura del faraó. Analitza diferents aspectes del monarca egipci, com ara el seu caràcter diví, la simbologia de les vestimentes i les joies, la religiositat, els rituals, l’organització administrativa del país, les guerres expansives i de protecció i, per descomptat, la vida de palau.

‘Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir’. Palau Robert. Barcelona.
Fins a l’11 de setembre.
Coincidint amb els cinquanta anys del Maig del 68, l’Institut Francès de Barcelona organitza una mostra fotogràfica d’aquests fets històrics, una revolta contra l’ordre establert en una societat estancada. Està formada per més de cinquanta imatges que els reporters del diari France-Soir van captar in situ.

‘Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real’. Fundació Miró. Barcelona.
Fins al 30 de setembre.
L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.

‘Guinovart: referents vitals’. Museu d’Art de Girona. Girona.
Fins al 30 de setembre.
La mostra, que es fa amb motiu de l’Any Guinovart, desenvolupa un itinerari singular per l’àmplia trajectòria de l’artista a partir dels seus referents. Obres de Mir, Nonell, Picasso, Dalí i Miró dialoguen de manera visual i conceptual amb les de l’artista. Són els grans referents de l’artista als quals cal afegir, com a segell propi, els ocres dels paisatges de blat i pedra seca d’Agramunt i els blaus del mar de Castelldefels.

‘Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff’’ Espai Carmen Thyssen. Sant Feliu de Guíxols.
Fins al 14 d’octubre.
L’exposició mostra, a través d’una seixantena de quadres, la transformació del paisatge i els canvis de relació que la societat hi ha anat fent. També explica com la pintura i les innovacions tècniques i estètiques incideixen en la nostra percepció de l’entorn. I ho fa mitjançant grans pintors europeus i americans provinents de la Col·lecció Carmen Thyssen.

‘Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art’. Museu de l’Empordà. Figueres.
Fins a l’11 de novembre.
La mostra és fruit de l’exhaustiva investigació que durant quatre anys ha fet la historiadora Mariona Seguranyes i que ha permès de localitzar documents fins ara desconeguts. En total, s’exposen 13 olis, 27 dibuixos i 62 documents originals per a entendre la història familiar dels Dalí, una de les nissagues més importants de Figueres.

‘A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980)’. Institut Valencià d’Art Modern. València.
Fins al 2 de setembre.
L’exposició recrea el camí lent i espinós que les artistes valencianes van haver de recórrer per a conquerir la seva visibilitat i professionalització des del final de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, passant pel franquisme, fins a la dècada dels anys vuitanta. Amb obres de Manuela Ballester, Carmen Calvo, Amparo Segarra, Jacinta Gil, Juana Francés, Ana Peters, Monika Buch, Isabel Oliver, Ángela García Codoñer, Cristina Grau, Victoria Civera, Soledad Sevilla i Cecilia Bartolomé.

‘L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la col·lecció de l’IVAM’. Institut Valencià d’Art Modern. València.
Fins al 17 de maig.
El pintor realista Ignacio Pinazo va obrir un espai nou per al tractament del naturalisme, la llum i la investigació. Amb els seus tocs i pinzellades àgils que transmetien una realitat en moviment, va definir un estil personal caracteritzat per les formes lliures i la defensa de l’autonomia de l’art que reivindica l’experiència i la interpretació a partir del seu aspecte inacabat.

‘Sorolla i l’espiritualitat’. Fundació Bancaixa. València.
Fins al 9 de setembre.
La mostra és una aproximació a la temàtica religiosa en l’obra de l’artista valencià, que es caracteritza per ser minoritària en el conjunt de la seva producció. Es concentra en els anys més primerencs de la seva trajectòria, quan consolidava la personalitat artística i abans de desenvolupar el seu estil luminista. Per això l’exposició està integrada per sis obres datades entre 1883 i 1899.

‘Aigua, fang i silencis. La “riuà” 60 anys després’. Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. València.
Fins al 14 d’octubre.
Seixanta anys després de la riuada del Túria del 1957, les investigacions han permès de reconstruir aquest important episodi de la història de la ciutat i analitzar-ne les conseqüències. L’exposició mostra una visió més integrada de les tres fases temporals en què es va dividir la catàstrofe: la riuada i la crisi humanitària immediatament posterior, les gestions per a restablir la normalitat i el retorn a una quotidianitat precària.

‘Joel Meyerowitz. Cap a la llum’. Centre d’Art Bombas Gens. València.
Fins al 20 de gener.
Meyerowitz és considerat un dels grans representants de la fotografia de carrer, per haver continuat i renovat el llegat d’autors com ara Henri Cartier-Bresson o Robert Frank amb un llenguatge propi. La mostra aplega 98 fotografies, quasi totes fetes a Màlaga entre 1966 i 1967, on l’autor va conviure amb els Escalona, una de les famílies flamenques de més renom a la ciutat.

‘Şükran Moral. El món per dins’. Es Baluard. Palma.
Fins al 9 de setembre.
Com cada estiu, Es Baluard convida un artista internacional a presentar un projecte temàtic a l’Aljub. Enguany s’incideix en l’activisme feminista en reconeixement del treball de l’artista turca Şükran Moral. És una de les figures més influents de l’art contemporani turc i les seves obres i vídeos performatius tracten temes limítrofs sobre els rols de gènere i sobre les estructures de poder.

‘Miró, esperit salvatge’. Fundació Joan i Pilar Miró. Palma.
Fins al 17 de febrer.
Aquesta exposició de Joan Miró ofereix un conjunt de claus per a aproximar-se a l’esperit i al pensament de l’artista. És impossible acostar-se a la seva figura sense parlar de la gran afecció que sent per la seva terra i la seva identitat, aspectes que influeixen de manera molt directa en la seva obra.

‘Somni o realitat. El món de Giorgio de Chirco’’. Caixafòrum. Palma.
Fins a l’11 de novembre.
Arquitectures i places silencioses, maniquins humanitzats, personatges mitològics, natures mortes i objectes descontextualitzats en paisatges que evoquen una atmosfera de suspens. Una retrospectiva que mostra l’evolució de la producció artística de Giorgio de Chirco, el gran mestre de l’art metafísic, i un dels artistes que va influir més en l’art del segle XX.

‘Memorial Retirada’. Maternitat Suïssa. Elna.
Fins al 23 de setembre.
És una mostra que honora la memòria dels refugiats republicans anònims que van passar l’hivern de 1939 a les platges de diverses localitats del Rosselló. Basant-se en fotografies històriques, l’artista nord-català Philippe Domergue reflexiona sobre la memòria històrica i les fronteres.