12.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.08.2023 - 15:35
La gastronomia del nostre país és capdavantera en tots els àmbits. Acollim un bon grapat dels millors restaurants del món, hi ha plats de tota la vida que continuen reeixint i postres tradicionals que ens acompanyen sempre. Però això no és tot: el país, de nord a sud i d’est a oest, és farcit de licors i aiguardents que s’elaboren artesanalment i que formen part de l’ADN dels Països Catalans. Parlem de la ratafia, del licor de camamilla, del cafè-licor, la cassalla, el licor d’arròs, de crema catalana i molts més.
Us oferim una llista de divuit destil·lats que són arrelats a la terra, la gran majoria elaborats amb herbes aromàtiques i a partir de receptes que avui encara són secretes. Tots s’acostumen a servir sols i ben freds: l’estiu és una bona excusa per a tastar-los.
Aiguardent d’Herbés
L’Aiguardent d’Herbés es fa a Herbers (els Ports) sota la marca El Sargar i és molt conegut a tota la comarca. S’elabora amb la destil·lació del vi de garnatxa blanca, en un alambí de coure de gran qualitat i amb la garantia de molts anys d’experiència. Fer aiguardent és una tradició que s’ha mantingut durant molts anys a moltes cases. Segons que recull Castellón Plaza, quatre nois van posar-se al capdavant de la Destileria Herbense després de saber que es volia vendre. En l’actualitat fan nou tipus de licors diferents i el més conegut de tots és l’aiguardent d’anís, però també en fan de mel, el sec i el vell.
Anís del Mono
Aquest licor, originari de Badalona (Barcelonès), es va crear a la destil·leria fundada l’any 1868 pels germans Josep i Vivenç Bosch i Grau. És una clàssica beguda elaborada a partir d’anís natural i més plantes aromàtiques que fan que tingui un sabor únic i reconeixible. Els ingredients es destil·len en alambins de coure, tot obtenint els olis essencials que es barregen amb sucre de canya, aigua desmineralitzada i alcohol neutre. És transparent i brillant, amb una aroma suau, un gust dolç i una graduació del 35%.
La marca ha estat associada al modernisme, no tan sols per l’arquitectura de la fàbrica, sinó pel gran impuls que Vicenç va fer amb la publicitat i al cartellisme. La fàbrica és un edifici emblemàtic de Badalona i va esdevenir patrimoni històric l’any 2007. Avui dia, l’Anís del Mono el fabrica el grup Osborne, del Puerto de Santamaría, a Cadis.
Aromes de Montserrat
Aromes de Montserrat és un licor de gran tradició a Catalunya, definit tradicionalment com un estomacal. Té 31 graus i és elaborat amb aigua, sucre, alcohol i dotze herbes d’una recepta secreta obtingudes de la mateixa muntanya, entre les quals se sap que hi ha farigola, espígol, ginebre, canyella, clau i coriandre. Segons la tradició, va ser creat pels monjos benedictins del monestir de Montserrat, amb herbes de la muntanya, amb la intenció que fos un remei estomacal. S’elabora i s’embotella a Lavern, Subirats (Alt Penedès).
Aromes de Rupit
Aromes de Rupit és un licor d’herbes aromàtiques de color groc verdós de 24 graus, tradicional de la comarca d’Osona. Els ingredients principals són aigua, sucre, alcohol i herbes aromàtiques, essent molt importants la menta i la taronja. És un licor de gust intens i final refrescant característic que el fan idoni per a acompanyar les postres.
Destil·leries Bosch va adquirir la marca durant la dècada dels seixanta i s’ha continuat comercialitzant amb el mateix nom.
Cafè-licor
El cafè-licor és típic de les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Safor i la Costera. Una de les marques més conegudes és Cerol, de Licores Sinc d’Alcoi (Alcoià). Segons l’empresa, a diferència d’uns altres fabricants, el gra de cafè que fan servir és cru. “Això implica que som nosaltres mateixos qui el torrem de manera lenta i a l’estil tradicional. Així aconseguim de treure el màxim profit a l’aroma i al sabor del gran protagonista d’aquesta beguda espirituosa”, diuen.
El licor és elaborat per maceració de varietats de cafès aràbiga. “Cadascuna d’aquestes varietats són seleccionades pels nostres mestres cafeters segons la nostra recepta secreta. Tot això ens permet d’aconseguir una beguda inimitable coneguda a gran escala. A més, la seva qualitat està reconeguda pel Consell Regulador de les Begudes Espirituoses Tradicionals d’Alacant, la qual cosa n’avala el prestigi”, afegeixen.
Calisay
El Calisay és un licor de 30 graus elaborat a base d’herbes i plantes aromàtiques, arrels, escorces, fulles, flors, fruits i llavors treballats artesanalment segons la fórmula secreta dels monjos benedictins de la Bohèmia, l’any 1854. És de color brillant, amb una aroma fina i amb un gust intens. És ideal per a prendre’l sol o amb gel amb begudes i còctels. Es va començar a fer l’any 1896 a Arenys de Mar per la família Mollfulleda. L’any 1980 la fórmula va passar a mans de Rumasa. Actualment, el fabrica l’empresa de licors Garvey, a Madrid.
Encara ara, el Calisay original és molt apreciat, tant pel seu sabor com per l’ampolla. L’antiga fàbrica del Calisay d’Arenys de Mar ara és un centre cultural.
Cassalla
La cassalla és una beguda típica del País Valencià derivada de la destil·lació de l’anís. És un aiguardent sec i molt fort i es consumeix majoritàriament a Valldigna, a la Marina Alta, a l’Alcoià, al Camp de Morvedre, al Comtat, a la Safor, a la Ribera del Xúquer i a l’Horta Sud. Sovint es barreja amb aigua i rep el nom de nuvolet o palometa. Si, a més a més, s’hi afegeix xarop de llimona, es diu canari. El grup La Gossa Sorda de Pego va dedicar l’any 2010 una cançó a aquest licor anomenada “Cassalla Paradise“.
La destil·leria Cerveró, a Cullera (Riber Baixa), elabora cassalla d’ençà del 1935. L’empresa manté la procedència dels ingredients i els orígens. “Tant la recepta com l’elaboració es mantenen inalterables”, diuen.
Gran Licor Bonet
El Gran Licor Bonet, elaborat per Destilerías Bonet, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), és una beguda alcohòlica d’alta graduació que s’obté a partir d’un període de destil·lació. “La majoria de vegades, aquestes begudes són endolcides amb sucre de raïm, most, mel o sacarosa. Generalment, el grau mínim d’alcohol en un licor és del 15% del volum i el contingut mínim de sucre és de 100 grams per litre”, explica l’empresa. Tot i que el licor no és una beguda fermentada, sí que es disposa d’un procés de fermentació que donarà pas a una posterior destil·lació. Així, en la fermentació es transformen els sucres en alcohol gràcies a l’acció del llevat.
Herbero de la Serra de Mariola
L’herberet, conegut popularment per herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida, al País Valencià, i pels voltants de la Serra de Mariola. La seva elaboració s’empara sota la denominació geogràfica, amb el nom d’Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d’Alacant, juntament amb l’anís coloma, el cantueso i l’aperitiu cafè d’Alcoi. L’Herbero de la Serra de Mariola conté camamilla, arrel de Panical, fonoll, poliol blanc i poliol menta, sàlvia, rabet de gat i timó reial.
Una de les marques comercials que el fabrica és Licores Sinc d’Alcoi (Alcoià). “L’Herbero Serpis té un aspecte groc verdós cristal·lí, amb una aroma exquisida que li proporcionen la gran varietat d’herbes i plantes aromàtiques que el componen, amb un deliciós sabor a botànics, sec en boca i amb un fons anisat”, expliquen.
Herbes Eivissenques
L’Herbes Eivissenques és una beguda amb extractes d’aromes d’unes quantes plantes, per exemple fonoll, timó, romaní, herballuïsa, espígol, ruda, eucaliptus, camamilla, ginebre amb ginebrons, orenga, menta, herba-sana, fulles i pell de llimona i taronja. L’extracció de les aromes de les plantes es fa a partir de la destil·lació, la maceració i la infusió. Té un grau variable d’edulcoració i el color pot oscil·lar entre el verd ambre i el verd. L’any 1997 van rebre la denominació d’origen, que permet de protegir el nom geogràfic, evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte. Es diu Herbes Eivissenques, però l’origen es remunta a Formentera. Cap el 1880, un dels residents viatjava a Barcelona per a abastir l’illa d’objectes i estris que encara no existien. A la capital del Principat va conèixer els secrets dels alambins i de la fabricació de begudes alcohòliques i va decidir de crear una petita fàbrica, que poc després es va traslladar a Eivissa.
Herbes Eivissenques és el licor més característic de l’empresa familiar Marí Mayans, de Sant Antoni de Portmany, fundada l’any 1880. “L’Herbes Eivissenques és una beguda tradicional, a gaudir en copa o xarrup en bona companyia per finalitzar un dinar o sopar. A Eivissa i Formentera és el xarrup que normalment s’ofereix allà on vagis”, expliquen.
Licor de camamilla
El licor de camamilla és un licor d’herbes tradicional fet artesanalment per infusió en fred i de graduació suau. Té un color groc intens, amb un gust de camamilla, acompanyat d’una aroma d’anís. Es fa en uns quants indrets del país. A Llançà (Alt Empordà), l’empresa Quevall es dedica a fer-ne un amb el cultiu de la camamilla en uns camps al costat de l’estació del tren de la ciutat. “Amb l’arribada de la calor, comença la recol·lecta i assecatge. Aquest procés és molt important per a preservar-ne les propietats, l’aroma i aconseguir la grana per tornar-la a plantar l’any vinent”, expliquen.
Xoriguer, a Maó, també fa licor de camamilla. En destaca que és elaborat amb quatre botànics acuradament seleccionats del camp menorquí, i que la camamilla, la til·la i dos botànics secrets són la clau de la recepta.
Licor de Cassís
El Licor de Cassís és tradicional de la Vall d’Aran i durant molts anys se n’ha elaborat a les cases bo i seguint antigues receptes occitanes. És un licor de baixa graduació alcohòlica (16%) i molt dolç, elaborat a partir de les fruites del cassís (groselles negres). Es pot prendre sol o com a aperitiu barrejat amb vi blanc, cava o xampany. “Serveix per a elaborar salses que acompanyen plats de caça o postres, especialment el gelat de bescuit o de vainilla”, explica l’empresa que l’elabora, Licors Portet, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Licor de crema catalana
Si sou uns enamorats de la crema catalana, aquest és el vostre licor. La beguda s’inspira en el sabor i la textura d’aquestes postres. Té vora 17 graus i és elaborat amb ou, llet, sucre, aromes de canyella, vainilla i caramel, que es barregen amb alcohol etílic.
El licor de crema catalana va ser ideat per les Destil·leries Campeny, al Masnou (Maresme). “Melody, l’autèntic licor de crema catalana, es caracteritza per la frescor de la seva aroma i pel sabor natural. És el resultat de convertir en licor unes populars postres làcties que tenen segles d’antiguitat”, detallen.
Licor de crema d’arròs
De les varietats d’arròs cultivades d’ençà de generacions al delta de l’Ebre n’ha sorgit el licor de crema d’arròs de Segadors del Delta, al Deltebre (Baix Ebre), l’únic licor destil·lat 100% d’alcohol d’arròs, que el fa destacar amb un gust indescriptible i inigualable. Té aromes de canyella i llimona i és ideal per a prendre sol molt fred després dels àpats, per a acompanyar les postres o el cafè. És ideal per a beure sol i molt fred amb gel. Segadors del Delta forma part de Nomen Foods.
Licor d’avellanes
El licor de crema d’avellanes s’aconsegueix a partir de la maceració en fred. La cooperativa L’Avellanera i Secció de Crèdit SCCL de la Selva del Camp (Baix Camp) van començar a fer-ne fa poc més de dos anys. El licor, comercialitzat amb la marca Infrusec, és elaborat amb l’essència de la selecció de les millors avellanes dels agricultors de la cooperativa, segons l’empresa. El licor té 16 graus i és comercialitzat amb un envàs de 70 cl. “En destaquen les notes predominants d’avellana, una delícia per al paladar. En assaborir-lo es perceben les notes alcohòliques perfectament acoblades amb l’avellana i tenen un pas de boca de textura agradable i persistent”, afegeix L’Avellanera.
Palo de Mallorca
El Palo de Mallorca és un licor elaborat convertit en un aperitiu a partir de la infusió i maceració d’escorça de quina i d’arrels de genciana amb alcohol etílic d’origen agrícola, sucre, sucre caramel·litzat i aigua. Té un color molt fosc, gairebé negre, amb un sabor dolç, amb un gran regust amarg, i és de sensació densa, amb una aroma a caramel amb record de regalèssia. L’origen del licor va íntimament lligat a les propietats medicinals dels seus dos ingredients principals, la quina i la genciana. Hi ha referències bibliogràfiques que acrediten que la genciana ja es feia servir el segle XVI per elaborar a les farmàcies mallorquines diferents fàrmacs, mentre que la quina fou introduïda al país el segle XVII. És elaborat per Licors Moyà, a Mallorca.
Ratafia
La ratafia és un dels licors més arrelats a la terra. S’obté de la maceració de fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols, espècies i nous verdes. N’hi ha que s’elaboren amb tan sols un ingredient, però n’hi ha que en fan servir més d’un centenar. L’elaboració és majoritàriament de caràcter casolà i al Principat tenen molta presència a les comarques centrals, la demarcació de Girona i les occidentals del Pirineu. Hi ha tres marques que tenen més de cent anys d’història: Raiers (1883), Bosch (1892) i Russet (1903).
La Ratafia dels Raiers, elaborada per Licors Portet, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), és elaborada amb la maceració de nous tendres i de nou moscada i la destil·lació de 21 plantes aromàtiques, arrels i espècies, amb una graduació alcohòlica del 29% del volum i 275 grams de sucre per litre, segons la fórmula creada per l’avi Joan Portet, fa més de cinquanta anys.
La Ratafia Bosch de Sant Quirze de Besora (Osona) fa servir el mateix sistema de producció que quan es va començar a comercialitzar l’any 1892. Pels volts de Sant Joan comença l’elaboració d’una nova anyada de ratafia amb la recollida de les nous verdes, i també es posa a macerar l’anís estrellat amb herbes aromàtiques i espècies, com ara farigola, maria-lluïsa, romaní i nou moscada. “El que avui en dia en diuen quilòmetre zero, a Destil·leries Bosch ho hem fet tota la història, perquè simplement és la nostra essència i no podem fabricar d’una altra manera”, explica l’empresa, que elabora més licors, un dels destacats és Aiguanaf.
La Ratafia Russet, elaborada artesanalment a Olot (Garrotxa), segueix els mètodes tradicionals de maceracions d’aiguardent, nous verdes i unes quantes plantes aromàtiques. Fa 120 anys que treballen per aconseguir la millor extracció de les essències de les plantes aromàtiques i les nous per aconseguir la densitat líquida que tant caracteritza la ratafia.
Segons que explica la Confraria de la Ratafia, la ratafia queda enllestida després d’haver estat quaranta dies a sol i serena i després d’haver-se filtrat, com a mínim, un parell de vegades. “No hi ha un color específic per a la ratafia. La gamma de colors està entre el marró fosc, marró vermellós i ataronjat; des de la foscor de la melassa, xerès fosc, òxids de terra, passant pel color caoba, el madeira, el coure, l’ocre, el caramel, fins a l’or vell i l’ambre”, expliquen. Són colors que simbolitzen infinitat, elegància, robustesa, antiguitat, tranquil·litat, vincle amb la terra, el fet acollidor, dinamisme, alegria, optimisme i amistat.
Ratassia de la Carmeta
La Ratassia de la Carmeta és un licor artesanal fet a base de nous i herbes remeieres de les muntanyes d’Andorra, collides a mà. “És el resultat d’un llarg procés d’elaboració que s’ha transmès de generació en generació entre les dones de la família”, recull Andorra Turisme. La tradició diu que han de reposar en alcohol durant quaranta dies, a sol i serena, com la ratafia. S’elabora a Sant Julià de Lòria.
