17-A, una reacció ciutadana que cal reivindicar avui

Els politics ens estan venent els seus interessos, es a dir, no volen que hi entrem en el fons que seria denunciar els següents responsables que seria una monarquia corrupta i un estat també corrupte que fan negoci amb els països promotors d’aquestes morts. Em sorprent com l’alcaldesa de barcelona no la fet fàstics que el borbon se autoconvides en aquest acte de recordatori, per així puguer rentar-se les mans tacades de sang. Han demanat per totes bandes que deixem la politica per un dia, quan és justament fent politica i denunciant obertament els responsables d’aquestes masacres, com estarem més a prop de les victimes.

Sempre s’està a temps de millorar. Els cartells denunciant els negocis bruts de l’estat espanyol i també dels Borbons són molt fàcils de fer. I pràcticament de franc. N’estic segur que se’n podran veure, avui. De la maragassa espanyolista no se’n pot esperar res més que estirabots. la notícia estarà en les petites iniciatives. Que totes juntes són les que fan forat i trenquen aquella imatge encartonada que la oligarquia madrilenya i associats vol fer veure. Ja ha passat altres vegades i avui també passarà.

Que un proveïdor d’armes corrupte vengui armes a un altre estat corrupte sense que l’importi el nivell de corrupció d’aquest, ho trobo d’allò més normal, encara que sigui una autèntica aberració. Aquí ja ens hi tenen acostumats. Ara bé, que aquest proveïdor assisteixi al dol per les víctimes provocades pels seus actes, em porta a la memòria pel·lícules de la màfia siciliana. Això està completament podrit, i si continuem així, acabarem tots en el mateix estat (en les dues accepcions).

La Sra. Ada Colau demana que l’acte d’avui no es polititzi. Es pot ser més demagog?, es pensa que som cretins?. L’atemptat del 17-A és política des del minut cero fins avui mateix i fins sempre, com ho va ser el 11-M. Tot el que envolta l’atac, les relacions de l’imam amb el CNI, la pressió d’alguns diaris per desprestigiar als Mossos, l’atac furibund contra Trapero, la negació de compartir informació sensible antiterrorista amb els Mossos, l’impediment que els Mossos formin part de la Europol, la manifestació del 27-A aplaudint als Mossos i xiulant al Rey d’Espanya, la col·locació avui d’una pancarta a la plaça Catalunya (totalment legal) contra la visita del Rey i la posterior retirada per part dels Mossos d’esquadra (vergonyós Sr. Buch). Tot és política, també la intenció dels terroristes era política com ho és la defensa sense pal·liatius de la monarquia que fa avui a la Vanguardia el Sr. Jan-José López Burniol https://www.lavanguardia.com/opinion/20180817/451340707220/una-institucion-necesaria-y-3.html

Passada l’emoció del moment, permeteu-me una opinió que demano s’entengui en tot el seu contingut.
S’ha parlat d’homenatge a les víctimes de l’atemptat, quan caldria parlar de record, que fins i tot podria ser una placa amb tots els noms de les víctimes. I dic record i no homenatge, perquè les víctimes ho van ser no per voluntat sinó que per causa d’un maleït atzar. Estaven allà, com podríem haver estat qualsevol de nosaltres. Per pur atzar.
Però, i aquí sí que penso que hi ha alguna cosa que no funciona, que és un greu error, sota l’excusa de no polititzar s’ha diluït i silenciat un necessari i penso que imprescindible homenatge col·lectiu a aquells qui sí que van tenir una actuació voluntària, espontània i carregada d’humanitat: mossos d’esquadra i policia municipal que estant o no de servei van sortir corre’ns cap a la Rambla, taxistes que van anar espontàniament a recollir ferits traslladant-los a hospitals; metges i tota mena de personal sanitari que no estant de servei van anar cap al seu hospital o clínica, ciutadans que van anar a donar sang, botiguers que van obrir les portes a fi que la gent es pogués arrecerar…
Però no. Amb l’excusa de “no polititzar”, sembla que d’això, que va estar una mostra de consciència ciutadana que va meravellar el món i de la que hauríem d’estar orgullós –i que està clar que alguns no poden suportar ni perdonar– no és correcte parlar. Amb la qual cosa sí que s’ha polititzat la commemoració, polititzat a gust de la misèria moral de Vox, Ciudadanos, la Casa Real Española, l’actual govern espanyol, etcètera.
PD. També caldria saber quina va ser aquell dia l’actitud i actuació de les forces de seguretat espanyoles presents a Catalunya.

La meva més absoluta complicitat amb les paraules d’en Francesc Font.
Una pregunta capciosa i un retret:
Els nostres polítics autonòmics no son capaços d’entendre aquest raonament, o no volen?
Per l’anc, cup, cdr’s, heu deixat passar l’oportunitat d’omplir de gom a gom plaça Catalunya i Rambles d’estelades i pancartes, sense alderulls, en silenci si cal, però ni un centímetre per la foto del borbò redejat de banderes espanyoles, portades als diaris de demà…

Avui hem vist, en silenci i desapassionadament, una nova “oda a la covardía”. Una pandilla d’irresponsables subornats i engatussats per poders delictius repartint violència i escopinades a persones significades, sense cap intervenció policial (al menys omitida per la premsa i demés mitjans, que jo sàpiga) i una actitud política de contemporització i emmascarament i degradació de la realitat històrica viscuda fa només un any. Aquesta ha de ser la nostra humil (i humiliada) aportació a un diàleg, (no s’atreveixen ni a dir-ne negociació)?. No n’hem tingut prou amb 300 anys de vergonya, despreci i opressió?. Es que els nostres il.lustres pròcers es creuen que aquersta vegada els nostres botxins s’han convertit en personatges generosos i arrepentits?. Queda algú que encara es cregui aquesta còsmica bestiesa?