Entre el 2015 i el 2021, a Mallorca s’han construït 17 piscines la setmana

Entre el 2015 i el 2021, a Mallorca s’han construït 5.271 piscines noves, cosa que significa una mitjana de 880 l’any i 17 la setmana. Són dades d’un estudi que ha fet Terraferida, una associació de protecció del territori que denuncia les agressions al paisatge i el model urbanístic depredador que s’ha instal·lat a les Illes. Amb imatges aèries l’entitat ha treballat per analitzar i comparar de manera visual i cartogràfica els canvis territorials que hi ha hagut.

Tot i que els resultats encara són provisionals, diuen que un dels impactes urbanístics més destacats és la construcció en massa de piscines, que va lligada a l’edificació de noves residències. Del total de piscines que s’han construït, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. “Així, les piscines a fora vila representen un terç del total i solen destruir molta superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i més usos que es resten a l’agrari o forestal”, diuen.

Les xifres són pel cap baix, atès que no han pogut identificar aquesta mena d’infrastructures si estan cobertes, si la imatge no és de prou qualitat o si l’excavació genera dubtes. En l’estudi tampoc no s’han comptabilitzat les piscines desmuntables, que diuen que també han proliferat aquests darrers anys. A més, les piscines de nova construcció s’han d’afegir a les 43.697 que ja existien a Mallorca abans del 2015, de manera que, ara per ara, a Mallorca n’hi ha almenys 48.968.

Les piscines noves han estat desglossades per municipis. Palma és on se n’han construït més aquests darrers sis anys (448) però destaca el cas de Santanyí, amb 400 i una població molt més petita. Segueixen aquests dos municipis Manacor (388), Marratxí (366), Llucmajor (318), Calvià (314), Campos (284) i Artà (151). Si ens fixem en la densitat de piscines noves per habitant del període 2015-2021, la llista l’encapçala Santanyí, seguit de Campos, Sineu i Artà.

D’una altra banda, assenyalen que al conjunt de les Illes les piscines existents fins al 2015 eren 62.500, que havien estat comptabilitzades per un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg entre el 2006 i el 2015.  Aquest mateix informe ja advertia que la construcció en massa de piscines posava en risc els recursos hídrics del territori perquè consumeixen molta aigua i per l’evaporació que hi ha, que va ser quantificada en gairebé cinc milions de litres l’any, cosa que representa prop del 5% del consum urbà.

Dificultats greus d’aigua 

Un estudi que han llançat en un moment de sequera generalitzada arreu del país que afecta també tots aquests municipis. A l’informe, Terraferida explica que aquestes localitats ja tenen dificultats greus d’aigua com ara pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats i dependents de les dessalinitzadores, que tenen un consum energètic molt elevat. Fins i tot, per pal·liar aquesta situació, alguns ajuntaments fa setmanes que han ordenat mesures restrictives per la manca d’aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d’omplir piscines i regar jardins.

Per tot plegat, Terraferida demana que es prohibeixi de construir més piscines a Mallorca excepte les piscines públiques en pobles d’interior; que es protegeixi el sòl rústic i que es restringeixi a usos agraris i recreatius; que es cobreixin les piscines existents que no es fan servir per evitar-ne l’evaporació; que sigui obligatori tenir sistemes de depuració i reutilització d’aigua eficients i que s’apliquin tarifes progressives en el preu de l’aigua que gravin el consum abusiu lligat a piscines i jardins d’alt consum.