15.11.2023 - 14:58
|
Actualització: 15.11.2023 - 17:48
Les acusacions particulars dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils han reiterat aquest matí al Tribunal Suprem espanyol que els tres condemnats per l’atac han de ser també condemnat per les morts a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils.
Segons els advocats de diversos agents dels Mossos d’Esquadra ferits en l’atac i dels pares del nen mort a la Rambla, els tres condemnats van ser imprescindibles per cometre els atemptats i, per tant, han de ser jutjats un altre cop en una causa que inclogui aquest delicte. Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir van ser condemnats a 43 i 36 anys de presó, respectivament, després que l’Audiència espanyola els rebaixés deu anys la pena inicial. Les defenses en demanen l’absolució.
Said ben Iazza va ser condemnat a vuit anys per col·laboració amb organització terrorista, si bé ja ha sortit de presó, i el límit de compliment pels altres dos acusats és de 20 anys. La fiscalia, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Cambrils, associacions de víctimes del terrorisme i altres acusacions particulars s’han oposat als recursos de les defenses. Algunes de les acusacions han demanat de mantenir la sentència en segona instància de l’Audiència, mentre que altres s’han adherit a la petició de repetir el judici per condemnar-los pels assassinats amb motivacions terroristes.
L’acusació particular exercida pels pares de Xavi Martínez, el nen de 3 anys mort a la Rambla, ha insistit que cal investigar més a fons si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost o fins i tot si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols. Així, ha assegurat que “hi ha coses que no quadren” en la seva mort, com ara la desaparició del seu telèfon mòbil (tot i que l’aparell va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats), la fugida de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar, i la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió van ser al xalet. També ha remarcat que un correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats.
Però l’advocat Agustí Carles s’ha allargat especialment en detallar els defectes de forma que, segons ell, tenen els informes d’ADN que certificaria la mort de l’imam. Així, ha explicat que la suposada mostra d’ADN d’es Satty es va trobar dies després a la seva pròpia furgoneta, que havia estat netejada a fons, excepte unes petites restes biològiques, i en una túnica que es va trobar a casa seva. A l’hora de comparar aquestes mostres amb l’ADN d’algun familiar, Carles ha recordat que van ser dos policies espanyols que no sabien francès qui es van encarregar de viatjar al Marroc, acompanyats per la policia d’aquest país, que els va indicar on vivien els suposats familiars d’es Satty. La comparativa d’ADN es va fer en laboratoris marroquins, però Carles assegura que els criteris de seguretat no compleixen els requisits de la Unió Europea.
Quan l’acusació va presentar un informe contrari a aquesta comparativa, el magistrat que va presidir el judici a l’Audiència espanyola, Félix Alfonso Guevara, els va dir que el llençaria a la paperera.
Per últim, els familiars del nen mort reclamen una indemnització per part de l’estat espanyol per no haver controlat prou la compravenda de productes precursors d’explosius, com marca la legislació espanyola.
També ha criticat que la causa va romandre fins el juliol del 2018, que els 30 volums del sumari van arribar a les parts al setembre i que a l’octubre el magistrat instructor ja va dictar la interlocutòria de processament. A més, critiquen que fins i tot aleshores van quedar sota secret quatre volums. Les acusacions van demanar diligències, però l’instructor les va denegar, i el judici va quedar circumscrit tan sols als fets d’Alcanar. Per això, s’ha preguntat si les víctimes dels atemptats no tenen dret a la veritat i la justícia sobre els fets la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils. En aquest sentit, ha recordat que els investigats i els terroristes morts no tan sols preparaven explosius, sinó que també van buscar armes blanques i furgonetes per preparar l’atac.
Per la seva banda, els advocats de diversos Mossos d’Esquadra ferits a Alcanar i Cambrils han lamentat que els tres acusats no fossin jutjats pels morts a Cambrils i Barcelona, perquè no es va poder recórrer contra la decisió de no ampliar la interlocutòria de processament. El magistrat instructor va remetre la petició a la sala d’enjudiciament, però aquesta va denegar la petició i el recurs posterior a la sala penal. Per això, demanen que es revisi la interlocutòria de processament i que es pugui repetir el judici, incloent-hi els atacs. Així, han recalcat que els tres acusats formaven part o van col·laborar amb una cèl·lula terrorista que tenia intenció de matar, i això és el que va acabar passant a Cambrils i Barcelona, tot i que l’explosió d’Alcanar n’alterés els plans.
“Per activa o per passiva, van aconseguir els seus objectius” i “la intenció era indubtablement terrorista”, ha reblat Mònica Fanlo. La lletrada ha reclamat que les víctimes tenen dret a rebre justícia en el judici penal, i no tan sols per la via administrativa, i ha lamentat que van veure “amputats” els seus escrits d’acusació.
Sentència inicial rebaixada
La sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola va donar per bons els fets provats de la sentència, segons els quals es va constituir un grup terrorista el 2015 al voltant de l’imam de Ripoll. Aquest grup, del que formaven part Houli i Oukabir, amb la col·laboració de Ben Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu per cometre diverses accions terroristes. El 16 d’agost del 2017 es va produir una gran explosió en un xalet d’una urbanització d’Alcanar, on es preparaven els explosius, en la qual suposadament va morir l’imam. L’endemà, durant les tasques policials i d’emergències, es va produir una segona explosió que va ferir diversos bombers i policies, així com un operari.
Per aquests fets, Chemlal i Oukabir van ser condemnats per pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu, però no els va condemnar pels morts a les Rambles i a Cambrils.
Segons el tribunal, els acusats no tenien intenció d’atemptar contra la integritat física dels veïns, policies i bombers d’Alcanar, i per això els va imposar la pena pel delicte més greu, en la seva meitat superior. És per això que no els va castigar per les lesions, sinó només pels estralls. A causa d’aquest canvi es va produir la rebaixa de 10 anys en la pena total.
A més, la sala insistia que els acusats no tenien coneixement de la intenció dels seus companys d’atemptar a la Rambla i a Cambrils un cop es va produir l’explosió de la casa d’Alcanar, amb independència que preparessin un gran atemptat en dates immediates. No considera suficient prova els missatges genèrics de portaveus d’Estat Islàmic instant a atacar llars, mercats, carreteres o punts de reunió.
D’altra banda, l’Audiència va rebutjar la pretensió d’algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l’Estat perquè no s’havien adoptat les cauteles necessàries per a prevenir la venda de precursors d’explosius. La sentència considerava “humanament comprensible” la sol·licitud de la família del menor mort a la Rambla, però creu que no pot ser atesa.
També descartava d’aplicar una rebaixa de les penes per dilacions indegudes, com demanaven els acusats. Sí que s’estimava parcialment el recurs de 4 víctimes per incloure com a provades les conclusions d’informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats. Així mateix, estimava parcialment el recurs de cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van resultar ferits a Alcanar i n’incrementa les indemnitzacions.
