El 16% de pimes catalanes, en risc de tancar, pel preu de l’energia

“Cal retirar urgentment el gas natural del sistema de fixació de preus marginalista en el mercat majorista de l’electricitat, perquè, en les circumstàncies actuals, és responsable de més del 50% de l’augment dels preus de l’electricitat. Avui hem enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb les mesures que cal prendre de manera immediata per frenar aquesta escalada de preus insostenible. Moltes pimes s’hi juguen la continuïtat.” Aquest era el clam que feia aquest matí el president de PIMEC, Antoni Cañete, a la presentació de l’enquesta sobre l’impacte de l’augment del preu de l’energia en les pimes catalanes, feta el mes de passat, tot just abans de la invasió d’Ucraïna.

Els resultats de l’enquesta són molt preocupants. El 62% de les empreses són afectades per aquesta situació i un 16% poden tenir dificultats per a mantenir l’activitat per l’escalada de preus. Evidentment, no tots els sectors se’n ressenten de la mateixa manera. Ara, si el preu de l’energia continua pujant o es manté en aquests nivells perjudicarà de manera preocupant o molt greu el 83% de les empreses d’hoteleria i restauració i el 68% de les industrials. En més de la meitat de les pimes el cost de l’electricitat s’hi ha apujat més d’un 50%, i en algunes ha arribat fins al 200%. La situació és insuportable per a moltes pimes. No cal afegir-hi gran cosa més.

L’enquesta, que probablement tindria un resultat pitjor si s’hagués fet després de començada la guerra, posa de manifest l’absurditat de la situació. Pot semblar una blasfèmia, però això que passa amb el desbocament de l’electricitat no es culpa del gas, sinó d’un sistema de càlcul aberrant, que ens entestem a mantenir. Bé, no nosaltres, sinó Brussel·les. Sembla que vulguem tirar-nos pedres sobre la nostra teulada. El sistema de càlcul fixa el preu de tota l’electricitat segons el de l’últim kilowatt, que és el més car (ve de la fabricada amb gas). Això és un disbarat. Ací fa de bon recordar que el dia abans de la invasió russa d’Ucraïna el preu del gas a l’estat espanyol no arribava a 80 euros/MWh i avui és de 200,9 euros/MWh, segons les dades del Mercat Ibèric del Gas (Mibgas). Sí, el gas s’ha desbocat, però com és possible que l’electricitat hagi pujat tant, si per fabricar electricitat només s’ha utilitzat un 22% de gas?

Segons els càlculs de l’informe de PIMEC, a aquest preu del gas i amb el sistema actual de càlcul, li correspon un preu marginal de l’electricitat de 423 euros. En canvi, si el càlcul es fes seguint un sistema més real, ponderat pel preu de cada font usada, seria de 178 euros, molt menys de meitat. Això vol dir que, globalment, paguem un sobrecost de 1.348 euros per capita. I tot, per un sistema de fixació de preus irreal. És obvi que els qui s’embutxaquen aquests diners i s’enriqueixen de manera fàcil, sense gens d’esforç ni cap inversió addicional, són les empreses productores d’electricitat.

Ahir la Comissió Europea en va parlar i va proposar als estats membres d’aplicar imposts temporals a les elèctriques i reduir-los els beneficis “extraordinaris”. Concretament, va dir: “Excepcionalment, podran decidir de capturar una part d’aquests ingressos per redistribuir-los després entre els consumidors.” I de quants diners parlem? Amb els preus actuals de la llum, deu vegades més cars que fa un any, les elèctriques europees ingressen 200.000 milions d’euros extra, segons càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Són coneguts amb el nom de “beneficis caiguts del cel”. L’impost temporal suggerit ajudaria els governs a reduir la factura elèctrica dels consumidors. Això sí, no és clar com es retornarien els diners als consumidors, particulars i empreses.

La Comissió també va dir que permetria els països d’ajudar les empreses més castigades per la pujada de l’electricitat i del gas. “Els estats membres podran ajudar aquestes companyies a reduir la seva exposició a la volatilitat dels preus de l’energia a mitjà i llarg termini.” És a dir, primer les enfonsem amb preus estratosfèrics que no tenen a veure amb la realitat i després les revifem. Quin sentit té? No és més racional impedir que s’enfonsin i no haver-les de salvar en acabat?

Francament, trobo que és un procediment molt més complicat que no pas desacoblar el preu del gas del de l’electricitat, tot canviant el sistema marginalista actual de fixació de preus, tal com proposa la PIMEC. Un pas que, realment, no entenc per què no es vol fer ni per què la Comissió Europea s’hi oposa tan aferrissadament. Per això el president de PIMEC ha fet una demanda als governs de Catalunya i d’Espanya: “Que prenguin mesures fiscals per capturar alguns dels rendiments que obtenen certs generadors d’electricitat, tal com recomana Europa, i per revertir en la millora del preu de l’energia, i que hi hagi una inversió en renovables i subvencions realistes i flexibles.”

Precisament sobre aquest punt, ahir, la ministra de Transició Energètica espanyola, Teresa Ribera, després del consell de ministres, reconeixia: “Creiem que el mercat està trencat. Es genera una distorsió molt important a conseqüència del preu del gas, que no reflecteix els costs del sistema.” Em sembla tant de sentit comú això que deia, que –hi insisteixo–, no sé què espera la Comissió Europea a canviar el sistema de fixació de preus de l’electricitat.