Coronavirus, última hora: El País Valencià notifica 4.768 casos nous de covid i 19 morts

La presència de coronavirus en les aigües residuals a València continua a la baixa

La presència de coronavirus a les aigües residuals de València continua la tendència a la baixa. Així es desprèn de l'última anàlisi de les aigües de Global Omnium, que registra valors similars als de finals d'octubre i principis de novembre. "La situació és bona, és comparativament favorable", ha dit la regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valía.

Ha recordat que la pandèmia continua aquí i ha demanat precaució i de complir la normativa sobre l'ús de la màscara: "Aquesta setmana -ha afegit- és important per a València tant econòmicament com anímicament i estem segurs que tota la comunitat fallera i els veïns València actuaran amb responsabilitat".

Segons que ha dit, els resultats aporten bones dades pel que fa a la concentració de restes genòmiques de coronavirus a la ciutat, ja que es manté un ritme de descens pronunciat, entre un 33 i un 50% des de febrer. Les zones de Trànsits i el Saler són les que presenten valors més elevats que la mitjana de la ciutat, seguits de Malilla, Malva-rosa, Natzaret i la Punta i Jesús.

Més de la meitat dels sanitaris necessiten suport psicològic o pensen a demanar-lo arran de la pandèmia

El 39% dels professionals sanitaris han demanat assistència als serveis de salut mental des de l'inici de la pandèmia de la covid-19 i el 15% es plantegen fer-ho. La demanda real o potencial, per tant, arriba al 54% i duplica la de l'estiu del 2020 (25%), després de la primera onada. Ho mostra un sondatge fet la tardor de l'any passat per la Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges fa més de 20 anys per a oferir suport psicològic als professionals de la salut i que ha vist com la demanda ha augmentat durant la pandèmia. Infermeres i treballadores socials presenten els pitjors indicadors de salut física i mental i les dones es troben pitjor en tots els col·lectius. Psicòlegs i infermeres són els que busquen suport amb més freqüència.

L'enquesta mostra que els professionals de la salut acumulen nivells de malestar físic i mental molt elevats i que aquesta situació es prolonga en el temps i no mostra indicis significatius de recuperació, assenyala la Fundació Galatea, que diu que les onades de la covid-19 s'han succeït sense donar temps, eines ni recursos als professionals per a la recuperació. La fundació monitora l'estat de salut física i mental dels professionals des que va esclatar la pandèmia, ara fa dos anys. Segons la darrera enquesta, de la tardor del 2021, la majoria dels indicadors continuen empitjorant o es mantenen i en cap cas es recuperen els nivells anteriors a la pandèmia. A més, l'enquesta no inclou la sisena onada, amb altes incidències de casos i una gran saturació dels serveis sanitaris, sobretot l'atenció primària.

L'estudi es basa en enquestes realitzades a set col·lectius: metges, infermeres, odontòlegs, farmacèutics, psicòlegs, veterinaris i treballadores socials. En general, infermeres i treballadores socials, els dos col·lectius més feminitzats, juntament amb psicologia, són els grups que presenten pitjor estat de salut percebut. De fet, en tots els col·lectius, les dones tenen pitjors indicadors que els homes.

Actualització de les dades del País Valencià

La conselleria de Sanitat del País Valencià ha notificat 4.768 casos nous de covid en els últims quatre dies diagnosticats amb proves PCR o d'antígens, que eleven el total des que va començar la pandèmia a 1.320.286 casos registrats. A banda, s'han comunicat 19 morts. Actualment, hi ha 512 malalts de covid ingressats als hospitals, 46 dels quals a l'UCI.

Dades acumulades:
—Malalts ingressats a planta: 512
—Malalts atesos a les UCI: 46
—Total de casos detectats acumulats: 1.320.286 (+4.768)
—Total de morts: 9.125 (+19)
—Total de dosis administrades: 10.042.110
—Total de vaccinats amb la vaccinació completa: 4.265.413

Actualització de les dades de les Illes

La Conselleria de Salut de les Illes ha diagnosticat 557 casos nous de covid en l'últim balanç. A les UCI, hi ha ingressats 28 malalts de coronavirus, un 8,9'2% de l'ocupació total, cosa que suposa un risc baix de saturació de la unitat. A planta hi ha 116 malalts ingressat. En aquestes darreres no s'ha notificat cap mort per coronavirus, per la qual cosa la xifra oficial de víctimes mortals de la pandèmia es manté en 1.240.

Dades acumulades:
—Malalts ingressats a planta: 116
—Malalts atesos a les UCI: 28
—Total de casos detectats acumulats: 260.307 (+557)
—Total de morts: 1.240 (=)
—Total de vaccinats amb la primera dosi: 989.635
—Total amb la vaccinació completa: 963.394

Tenir informació actualitzada de la situació de la covid-19 a les Illes Balears ens permet protegir-nos millor. Aquí pots consultar-la 👇

Més dades a https://t.co/Ve3981peQ1 #DadesCovidIB pic.twitter.com/9sDYSus1NN

— Govern de les Illes Balears (@goib) March 15, 2022

Actualització de les dades a Catalunya

El Departament de Salut ha declarat 6.209 nous casos de covid confirmats per PCR o TA en les últimes hores, i el total ja arriba a 2.379.969 des de l'inici de la pandèmia. Actualment hi ha 1.039 persones hospitalitzades per covid, 38 més que fa un dia, 132 de les quals són crítics a la UCI, dues més. El nombre de morts puja a 26.763, 15 més. L'RT segueix baixant, ara tres centèsimes, fins a 0,96, mentre que el risc de rebrot cau 13 punts, fins a 565. L'11,38% de les proves ha donat positiu l'última setmana. La incidència acumulada a 14 dies puja de 626,67 a 628,07 i la de 7 dies ho fa de 292,16 a 292,92.

Dades acumulades:
–Malalts ingressats: 1.039 (+38)
–Malalts atesos a les UCI: 132 (+2)
–Total de casos detectats acumulats: 2.379.969 (+6.209)
–Total de morts: 26.748 (+2)
–Total amb la vaccinació completa: 6.329.422
–Total de vaccinats amb la primera dosi: 6.487.339

Prohibir de forma general actes públics durant mesos per la covid-19 vulnera la llibertat de reunió, segons el TEDH

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha conclòs que prohibir de forma general actes públics durant mesos per la covid-19 vulnera la llibertat de reunió. L'alt tribunal amb seu a Estrasburg ha condemnat Suïssa per haver impedit esdeveniments públics i privats de març a agost del 2020. Malgrat reconèixer la gran amenaça per a la salut pública que va suposar la pandèmia, el TEDH considera que el caràcter general i durada significativa d'aquesta mesura no va ser proporcionada tenint en compte la importància de la llibertat de reunió pacífica en una societat democràtica.

"La ingerència no era necessària en una societat democràtica", defensa el TEDH, i diu que Suïssa tampoc no va garantir la revisió judicial independent i eficaç de les mesures adoptades per l'executiu. És la primera vegada que el TEDH condemna un país per les restriccions de la covid-19. Hi ha hagut alguna condemna per casos individuals relacionats amb la pandèmia, però és la primera sentència que tomba una mesura governamental.

La Comunitat de Ginebra per a l'Acció Sindical (CGAS), l'organització paraigua dels sindicats del cantó de Ginebra, va denunciar que s'havia vulnerat el seu dret a manifestar-se i reunir-se per les restriccions imposades pel govern per la covid-19. A partir del 16 de març del 2020 Suïssa va prohibir els actes públics i privats. Incomplir-ho podia suposar multes o, fins i tot, penes de presó. El 30 de maig es va relaxar la restricció, permetent les trobades d'un màxim de 30 persones, però la prohibició d'esdeveniments amb més de 1.000 persones es va mantenir fins a finals d'agost del mateix any.

El TEDH ha determinat que aquesta mesura va ser desproporcionada i ha condemnat Suïssa per vulnerar el dret de reunió i assemblea. Així, haurà de pagar 3.000 euros d'indemnització a l'organització sindical. Estrasburg considera que una mesura tan dràstica requeria raons sòlides per justificar-la i, especialment, un control judicial rigorós. A més, Estrasburg recrimina a Suïssa que no demanes l'aplicació de l'article 15 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que permet de derogar de forma temporal les obligacions de la convenció en temps de guerra o d'una emergència pública.