23.02.2020 - 21:50
La literatura catalana molt sovint s’ha mogut a batzegades, amb corrents que volien imposar pensaments únics i, per contrast, moviments de resposta. Al temps de la Mancomunitat, per exemple, Eugeni d’Ors va prendre el noucentisme per model, en contraposició al modernisme, i va donar una importància cabdal a la poesia sobre la novel·la. Així mateix, als anys setanta, Castellet i Molas van voler imposar el realisme com a forma principal d’expressió per a la novel·la catalana i el seu llegat estètic ha estat com una llosa d’un pes immens. Però tant el realçament de la poesia a la primeria del segle XX com la narrativa realista dels anys setanta van tenir resposta: per una banda, del 1925 fins a la guerra de 1936-1939 vam viure un esclat de producció novel·lística de tota mena. Per una altra, el 1974 es va publicar l’obra més llegida de tots els temps en català, El Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, que no fou pas una novel·la realista, sinó de ciència-ficció.
Per això és tan saludable que ara vegi la llum l’antologia Extraordinàries, que aplega texts inèdits de quinze narradores, la major part debutants, que han optat per algun vessant de la literatura fantàstica. De fet, ací hi ha hagut antologies molt importants que han servit per a aclarir el panorama literari: la dels Imparables fou la irrupció d’un grup poètic molt important, de la mateixa manera que, més tard, els més joves poetes van entrar en escena amb el llibre Pedra foguera. En narrativa s’han destacat recentment les propostes de Manel Ollé i de Lolita Bosch; i en novel·la negra Crims.cat i Crims.cat 2.0 van obrir el camí al boom del gènere, que va confirmar Elles també maten.
Per tant, era lògic que, arran d’una mancança, aparegués un envit com aquest. I quina era la mancança? Ricard Ruiz Garzón, inventor del projecte i coordinador de l’antologia, ens ho explica: ‘La gent era incapaç de dir tres noms d’escriptores de ciència-ficció, de fantasia èpica o de terror. I això s’havia de resoldre.’ I la millor solució era publicar aquest volum on s’apleguen obres de Maria Arazo, Elena Bartomeu Magaña, Àngels Blasco Ros, Roser Cabré-Verdiell, Esperança Carrió, Eva Espinosa, Gemma Martí O’Toole, Anna Martínez, Inés MacPherson, Muntsa Mimó, Gemma Nafria, Elena Polanco, Aina R. S., Laura Tomàs Mora i Cristina Xifra.
Segons els editors de Males Herbes, ‘és una pinzellada de la literatura que vindrà, d’una banda perquè qui l’escriu són dones, i de l’altra perquè s’endinsen en els gèneres fantàstics amb una clara voluntat de renovar-los. Són històries que eixamplen els límits de les literatures de la imaginació i en capgiren les convencions, per oferir una perspectiva nova, més actual i més atractiva, d’alguns grans temes de la literatura de l’insòlit. Hi trobareu paradoxes tecnològiques, dracs, detectius hàptics, dones d’aigua, marcians o futurs distòpics; tanmateix, aquests mons llunyans i aquests fets insòlits tan habituals en la cultura popular dels nostres dies us portaran a territoris inesperats i a situacions que mai hauríeu pogut preveure’.
Diu l’antòleg: ‘Hi ha autores de totes les edats, però tenen en comú que escriuen dins allò que podem qualificar de literatura fantàstica i que fins ara són inèdites, per bé que algunes tenen textos llargs que aviat es publicaran. També hi ha qui ha publicat algun text en revistes o en antologies i un grapat faran el salt a la novel·la ben aviat. En sentirem parlar.’
Segons Ruiz Garzón, aquest és el gènere literari que més creix i on hi ha un canvi generacional més gran, perquè molts joves en consumeixen sense pensar-s’hi gaire. ‘En anglès hi ha moltes dones que fan literatura fantàstica i en castellà també n’hi ha antologies, però en català ens en feia falta una que fos el punt de partida per a un gènere que estic del tot convençut que agafarà volada.’
El responsable de l’antologia es remet a dades concretes: ‘Fa deu anys que faig classes a l’Ateneu i cada any tinc més alumnes que escriuen molt bé. Volen publicar i no saben on fer-ho. Per una altra banda, els editors volen trobar autores perquè aquest gènere gairebé sempre l’escriuen nois. Em diuen que si surt una bona autora la publicaran. Però a l’hora de la veritat no hi ha connexió i per això vaig pensar que calia fer aquest primer pas.’
I aquest primer pas podria ser molt més llarg , perquè Ruiz Garzón va posar-se en contacte amb les escriptores que coneixia i amb les que tenia a prop, és a dir, les recomanades directament per algú que ell coneixia. Amb això va aplegar un centenar de relats dels quals ha seleccionat aquests quinze. En el criteri d’elecció hi han pesat uns quants factors, però sobretot que hi hagués qualitat i varietat dins l’ample món del gènere fantàstic. A partir d’aquí va anar a veure els editors de Males Herbes i ara Extraordinàries ja és una realitat. És també una proposta per al futur. ‘Puc atrevir-me a dir –afegeix– que en pocs anys un terç de les autores hauran publicat novel·les i se’n parlarà.’
Curiosament, la novel·la de gènere fantàstic va ser cultivada extensament a la fi dels anys vint, abans de la guerra, precisament quan els narradors catalans es van treure la cotilla del noucentisme imposat per Eugeni d’Ors. I una part important d’aquestes obres les ha anades recuperant Males Herbes. Ricard Ruiz diu que en aquella època s’escrivia amb ‘molta més naturalitat que no pas ara. El gènere fantàstic, l’escriu tothom, la Rodoreda, la Capmany, Bertrana…: tothom en feia sense pensar-hi gaire, però aquestes obres han estat maltractades i invisibilitzades sense pietat i això ens obligaria a fer una reescriptura del cànon, una reescriptura molt necessària, perquè molts autors i autores de la tradició conrearen aquest gènere. Però d’això no se’n parla, hi ha prejudicis molt arrelats que saltaran cap al futur amb les noves veus i que obligaran a remirar el passat.’
‘És molt poc realista pensar que l’única literatura és la realista’, diu Ruiz Garzón. Ell va pensar de seguida en Males Herbes per a editar l’antologia perquè han fet una aportació que canvia el panorama i perquè han defensat clarament el gènere amb diverses antologies. ‘Ara hem arribat a una maduresa important, del punt de vista creatiu i editorial, en què fins i tot les editorials no especialitzades es van obrint al gènere si tenen bons textos. Ha estat molt important la feina de la Societat Catalana de Ciència Ficció, el seminari de gèneres fantàstics de l’Associació d’Escriptors i la feina del Biblionauta. Són puntes d’un iceberg que acabarà emergint en algun moment. El canvi que molta gent encara no intueix és inevitable, perquè van creixent noves generacions sense prejudicis lectors.’
El llibre arriba en el centenari de Perucho, d’Isaac Asimov i de més autors d’aquesta literatura. ‘Esperem que hi pugui haver moltes reivindicacions en aquest sentit.’ De moment, les Extraordinàries se la juguen en un país on ho tenien tot en contra: ser dones, fer literatura de gènere, escriure relats breus i escriure en català. Tot es conjurava perquè no funcionés, però ara com ara les expectatives són molt altes i la curiositat també.
