Per què el 15 d’agost és festiu i hi ha tants pobles que celebren la festa major?

El 15 d’agost és festiu arreu de to el país. Se celebra la Mare de Déu d’Agost o l’Assumpció de Maria, dia en què, segons el dogma cristià, la Mare de Déu va arribar al cel després d’haver-se mort a la Terra, cosa que li va permetre de retrobar-se amb el seu fill Jesús. Va ser fixada oficialment el 15 d’agost per l’emperador romà d’Orient Maurici durant el segle VI, tot i que hi ha registres que diuen que ja se celebrava en aquestes dates temps enrere. L’arribada al cel de Maria va ser declarada dogma el 1950 pel papa Pius XII.

La Mare de Déu d’Agost és una de les festes d’origen cristià que inclou el calendari laboral i per a molts representa el començament de les vacances, atès que marca el començament de la segona quinzena del mes. Enguany, a més, com que cau en dimarts, ha servit d’excusa perquè qui hagi pogut i volgut hagi fet pont prenent també de festiu el 14 d’agost.

El fet de ser l’únic festiu en ple estiu –després de Sant Joan i abans de les diades d’Andorra i Catalunya, al setembre– fa que moltes viles dels Països Catalans prenguin el dia per celebrar la festa major. Una de les més grosses és la celebració del Misteri d’Elx, la representació teatral que es fa d’ençà de l’edat mitjana a la capital del Baix Vinalopó. L’obra, amb text del segle XV, es divideix en dues sessions: la Vespra, que es fa el 14 i representa la mort de Maria; i la Festa, l’endemà, quan la Mare de Déu puja al cel.

Així com a Elx, el 14 i el 15 d’agost també es representa el Misteri de la Selva, a l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp). El text és de final del segle XIV i és considerat el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica. Però, a diferència del Misteri d’Elx, que ha estat representat ininterrompudament d’ençà de l’edat mitjana, el Misteri de la Selva va començar a representar-se el 1980, després d’haver trobat el text a final del segle XIX.

El 15 d’agost també és el dia que comencen les Festes de Gràcia, a Barcelona. S’engeguen a primera hora amb les matinades de gralles i tabalers i bèsties de foc, que donen la benvinguda a la festa major bo i recorrent els carrers de la vila. També és el dia que s’inauguren i poden començar a visitar-se els carrers guarnits, que enguany en són vint-i-tres.

A Xàtiva, comença la Fira d’Agost. Va començar a celebrar-se l’any 1250 després de la conquesta de Jaume I i durant molts anys es va concebre com una fira de bestiar. Avui dia la fira de bestiar ha passat a segon terme i és concebuda com una festa major amb activitats de cultura popular diverses. En destaquen el cant d’albades i l’esmorzar de fires, fet de sardina, pebre vermell i olives.

El Molinar, a Palma, també celebra l’Assumpció de Maria amb una processó marítima de la Mare de Déu del Remei. La figura és portada a peu de l’església fins al port, mentre sona una salve marinera, i després surt a la mar a bord d’un llaüt mallorquí. Quan torna, es llança un castell de focs per fer notar que és festa major.

La festa major de Bétera (Camp de Túria) es fa pels volts del 15 d’agost, però és aquest dia que s’hi fa l’acte central, en què les alfàbregues prenen tot el protagonisme. Així com en moltes altres viles, aquesta herba aromàtica n’és el símbol i se’n cultiven d’espectaculars expressament per a la festa, que arriben a fer més de dos metres d’alçària. El 15 d’agost vint-i-dues plantes són portades pels carrers del poble fins a l’església, on romandran fins al final de les festes.

Durant el franquisme, a Vilanova i la Geltrú tan sols era oficial la festa major de Vilanova, el 5 d’agost, però a la Geltrú continuaven celebrant la seva, el dia de la Mare de Déu d’Agost, a partir de l’organització popular. Un caràcter d’autogestió que ha perdurat en el temps i que l’ha salvat al llarg dels anys.

A moltes poblacions també se celebra Sant Roc, que és el 16 d’agost, cosa que fa que en aquests llocs sovint la festa s’avanci al 15. És el cas, per exemple, d’Arenys de Mar. La festa de Sant Roc va íntimament lligada al record de la pesta bubònica, atès que el 1607 veïns d’Arenys van demanar a Sant Roc que posés fi a l’epidèmia. Segons la llegenda, el 16 d’agost va ser el primer dia que no es va morir ningú de la malaltia. És tradició que cada 15 d’agost, en el marc de les festes de Sant Roc, a Arenys de Mar es representi La pesta, una recreació teatral de la llegenda.

Als Països Catalans hi ha 155 municipis que fan festa per Sant Roc, com són Calaceit, Vallobar, Alcúdia, Dénia, Altea, Bicorb, Museros, Morella, Xèrica, Olot, Alcover, Montblanc, Olèrdola, Gualba, Solsona, Xerta, Albelda, Artà, Capdepera, Puigpunyent i la plaça Nova de Barcelona, al barri Gòtic.