21.10.2016 - 06:00
|
Actualització: 21.10.2016 - 07:05
El Parlament de Catalunya ha fet un gest històric de sobirania per reparar moralment i políticament les víctimes de la dictadura franquista. L’aprovació de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme declara, per primera vegada a tot l’Estat, la nul·litat i la suspensió de l’efecte jurídic de tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. Un pas que la democràcia espanyola s’ha negat reiteradament a fer durant quaranta anys, i que ha provocat la humiliació continuada de milers de persones –a Catalunya, prop 80.000 persones van ser encausades en consells de guerra, de les quals es calcula que 4.000 van ser assassinades-, perquè a ulls d’Espanya, aquestes persones continuen sent delinqüents i fins i tot assassines, i no pas víctimes per haver defensat la seva terra, la seva família i la democràcia.
La llei és un pas històric en la construcció d’un nou país, però sobretot, és una victòria del món associatiu. I és que la llei ha estat impulsada per diverses plataformes de memòria històrica, liderades per la Comissió de la Dignitat, que han aconseguit l’empara de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot per fer-la realitat. Una vegada més, la societat civil ha anat per davant dels polítics, i els ha empès a fer un gest que fa anys que hauria d’haver arribat. Però tot i el retard, les associacions impulsores s’han mostrat satisfetes perquè el Parlament ha fet ús de la seva sobirania.
Llegint l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí
