03.02.2023 - 06:00
El dossier central del Canemàs 24 reflexiona sobre la digitalització dels col·lectius de cultura popular en la recerca, la comunicació, l’arxivística, la participació interna i la gestió cultural. En la presentació de la revista, dimarts 14 de febrer (19.00 h), el coordinador Josep Maria Ganyet exposarà les línies mestres dels articles que el conformen, firmats per Àlex Hinojo, Anna Aurich, Sara Guasteví, Quico Domingo i Jordi Sellas.
La presentació, a la seu de l’Associació Excursionista d’Etnografia de Catalunya (carrer d’Avinyó 19, de Barcelona), també brindarà l’oportunitat deconèixer la resta de continguts del Canemàs 24. Toni Serés destaca que “s’ha vetllat per tractar-hi temes de màxima actualitat”, com són la commemoració del 800 aniversari del primer pessebre, la salvaguarda de la cultura catalana en un món globalitzat, la recuperació de la memòria popular amb perspectiva de gènere, o bé la vigència de la música religiosa en una societat altament secularitzada.
El director de la revista també subratlla que “un dels objectius de la revista és oferir reflexions sobre temàtiques poc tractades quan es reflexiona sobre patrimoni immaterial”. En aquest número, aquesta voluntat queda reflectida en la dissertació de Víctor Pàmies –recopilador de la Paremiologia Catalana Comparada Digital—sobre La paremiologia i l’associacionisme, en les reflexions del professor de l’Escola Massana Antonio Ortega sobre les escultures públiques relacionades amb la cultura popular, i en l’anàlisi de Joana Soto sobre els mecanismes de control simbòlic del règim franquista a Lleida, moltes vegades vehiculats a través de cerimònies i actes festius.
En el Canemàs 24 es publica un breu document sobre les festes de Santa Eulàlia a Barcelona de 1630. Aprofitant la proximitat de la presentació amb la diada de la patrona barcelonina (12 de febrer), se’n farà una lectura pública.
