29.10.2022 - 08:42
|
Actualització: 30.10.2022 - 23:08
Els rapers Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio protagonitzen el documentari No callarem, que s’estrena avui al festival In-Edit. En una entrevista amb l’ACN, Fran Garcia, membre de la plataforma No Callarem, destaca que volien mostrar la cara més íntima de tots tres rapers en aquest documentari, que denuncia la repressió contra la llibertat d’expressió. “Volíem desemmascarar aquests tres rapers, que han estat titllats sovint de molt radicals i gairebé s’ha justificat que siguin a la presó perquè no agrada la seva música”, diu la codirectora del documentari Claudia Arribas. El film, que recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Hasel a la presó, es projecta a l’Aribau Multicines avui i el 3 de novembre.
El rodatge del documentari, codirigit per Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan Martínez, va començar deu dies abans no empresonessin Hasel. El primer dubte que va tenir l’equip del documentari va ser si anaven a la presó de Lleida a cobrir l’empresonament, però ja hi havia molts mitjans que cobrien la notícia i van considerar que no era el documentari que volien fer.
En aquest sentit, Arribas diu que justament el film pretén de repassar la història de vida de tots tres rapers i que la gent, més enllà de si és pròxima al món del rap o dels moviments socials, pugui entendre que ells tres han sacrificat la seva llibertat per la nostra i pels drets d’expressió de tothom.
El film denuncia la repressió contra la llibertat d’expressió i se centra en els casos d’Elgio, Pablo Hasel i Valtònyc, que comparteixen història amb la inhabilitació, la presó i l’exili. Arribas remarca que tots tres tenen històries semblants i de molt joves van trobar en el rap la seva manera de reivindicar els drets que creien que s’havien de defensar pel bé de tota la societat.
Afegeix que no volien simplement explicar la seva situació judicial perquè això ja ho han explicat els mitjans de comunicació. “Volíem explicar la història més íntima de tres persones que pateixen un trasbals que podria passar a qualsevol només per fer música”, destaca Garcia.
La plataforma No Callarem s’ha aliat amb la productora Bruna per fer el documentari: “No solament per narrar uns fets concrets, sinó per usar el cinema i la seva capacitat de penetració en amplis sectors de la societat per denunciar a l’estat i capgirar la repressió en forma de bumerang per convertir-la en una eina contra l’opressió i la vulneració de drets.”
Ana Tijoux, Yolanda Sey i Bittah
L’equip del documentari viatja a Brussel·les, on Ana Tijoux conversa amb Valtònyc; comparteix les cartes escrites de Hasel a Bittah (Tribade) de la presó estant, i fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. A banda de les converses, totes tres artistes fan versions de lletres dels rapers i també en creen de noves en cançons inspirades en ells, cadascuna amb el seu toc personal, i així creen una banda sonora única i genuïna per al film. També s’hi afegeixen amb cançons creades expressament per Albert Pla, Za!, Las Bajas Pasiones, Mateu Matas “Xurí” i Irene Reig.
El setembre de l’any passat la plataforma van demanar la llibertat immediata de Pablo Hasel, empresonat d’ençà del febrer; el lliure retorn de Valtònyc i l’arxivament de la causa oberta contra Elgio (tres anys d’inhabilitació) i totes les causes de represaliats per haver exercit la llibertat d’expressió.
Arribas destaca l’energia que té Hasel. “No desisteix, té una gran força i vitalitat i té la determinació de continuar lluitant i fer el que calgui.” Per una altra banda, tant Valtònyc com Elgio considera que han patit més de desgast perquè han passat uns quants anys. “Ha estat increïble com s’han implicat en el documental”, explica.
Entrevista a Hasel a la presó
No callarem recull l’única entrevista que s’ha pogut enregistrar de Hasel a la presó de Ponent. Arribas explica que va ser bastant difícil d’aconseguir: “Però el Departament de Justícia la va veure com una oportunitat per a fer una denúncia sobre què passa amb la llibertat d’expressió a Catalunya amb les idees més contràries a l’estat.” Van tenir trenta minuts per fer-la. Els va sobtar molt que Hasel digués que no esperava que li rebaixessin la condemna ni un sol dia. “No accepta el programa de rehabilitació de la presó perquè hauria d’assumir que és culpable”, relata.
El film oscil·la entre el documentari musical i el documentari social i de denúncia i ha rebut el suport popular d’una campanya de micromecenatge que va recollir, en 40 dies, 89.075 euros de 868 mecenes.
Recorregut
Garcia apunta que cerquen un distribuïdor i intentaran que el recorregut de la pel·lícula sigui per festivals i mercats audiovisuals d’àmbit europeu i internacional de qualsevol mena. També voldrien estrenar-la en sales de cinema.
