120 anys de la guerra més curta de la història

La guerra més curta de la història va durar trenta-vuit minuts, va començar a les 9 del matí del 27 d’agost del 1896 i quaranta minuts més tard ja havia acabat l’únic bombardeig de la disputa. Malgrat la brevetat però, la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit, va deixar 500 víctimes, cap d’elles britànica.

Zanzíbar, l’illa que actualment pertany a Tanzània, s’havia independitzat el 1858 dels sultans d’Oman. Havia estat 150 anys sota el poder d’aquest sultanat que havia pres el relleu als portuguesos, que l’havien ocupat el 1499. Tot i la seva independència, vivien sota una gran influència britànica que es va fer evident en l’enfrontament que ocorrugé avui fa 120 anys.

El 25 d’agost d’aquell mateix anys va morir el sultà que governava l’illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d’estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués. De fet, un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic.

Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l’ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau. La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada.

Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos. A l’altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau. A les 9 del matí del dia 27 d’agost va acabar l’ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau. Des de palau van disparar a les tropes probirtàniques sense èxit, ja que la seva defensa ja havia quedat neutralitzada amb l’incendi. Tot plegat va durar trenta-vuit minuts, en l’incendi van morir-hi 500 persones i només un mariner birtànic va resultar ferit.

D’aquesta manera els britànics es van sortir amb la seva. Barghash va escapar a Tanganica, en aquell moment sota domini alemany, i Hamud va regnar l’illa. No va ser fins el 1963 que Zanzíbar es va independitzar del Regne Unit.