El 12% dels nois creu que els crits i insults a la parella es poden perdonar i únicament el 3% de les noies hi està d’acord

El 12% dels nois creu que els crits i els insults a la parella es poden perdonar sempre que hi hagi un amor veritable, mentre que només un 3% de les noies hi està d’acord o completament d’acord. És un dels resultats de l’estudi “Sexisme i amor romàntic als i les adolescents d’un institut de Terrassa”, de la infermera Noelia Carreras. “L’estudi mostra com els nois manifesten més actituds de sexisme hostil que les dones”, afirma Carreras, de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). L’estudi es va fer entre el setembre de l’any passat i el febrer d’enguany i hi van participar 155 estudiants d’entre 12 i 17 anys.

L’estudi mostra que un 35% dels nois està d’acord o completament d’acord que una persona enamorada es preocupa més pel benestar de la parella que pel propi, pel 15% de les noies. Una altra dada és que el 29% dels nois i un 20% de les noies estan d’acord o completament d’acord que l’amor veritable pot superar qualsevol dificultat o problema.

De fet, els mites més acceptats entre els joves corresponen al de la mitja taronja, l’omnipotència i l’abnegació. D’altra banda, el gènere masculí i els més joves (menors de quinze anys) van donar més suport als ideals de l’amor romàntic.

Carreras indica que en l’estudi i en la literatura consultada han observat que els homes en comparació amb les dones presenten més nivells de sexisme hostil, micromasclismes i biaixos cognitius contra la dona.

“Això pot ser degut a la socialització de gènere, on els nens reben missatges i normes socials que podrien promoure actituds i comportaments sexistes. A més, els rols tradicionals de gènere poden contribuir a manifestar actituds de superioritat o menyspreu”, explica en declaracions recollides per l’AIFiCC.

La infermera assenyala que aquestes actituds poden sorgir com una manera de mantenir el poder i control associats amb els rols de gènere tradicionals”. “Per això, de vegades s’actua contra la dona mitjançant un sistema articulat de càstig (sexisme hostil) i altres vegades en forma de recompensa (sexisme benevolent)”, afegeix.

Carreras apunta que a mesura que els alumnes progressen en l’educació i desenvolupament personal és probable que adquireixin una major capacitat per avaluar críticament i reflexionar sobre les normes i expectatives socials, incloent-hi els ideals romàntics.

L’autora del treball destaca que encara que alguns joves puguin continuar creient en els mites de l’amor romàntic, és “encoratjador observar que els mites de l’ambivalència i la gelosia no van ser els més votats a la mostra”.

Carreras conclou que cal que les institucions públiques intensifiquin els esforços proporcionant més informació i fent campanyes específiques en matèria d’igualtat de gènere des d’edats primerenques.

El sexisme és la discriminació basada en estereotips de gènere, que implica la creença i promoció de rols, comportaments i característiques específiques assignades a dones i homes. L’amor romàntic és el conjunt de creences socialment compartides sobre la naturalesa de l’amor que determina de manera diferenciada la manera com es relacionen els homes i les dones.