30.11.2017 - 02:00
Les últimes notícies que rebem dels museus catalans no són bones. Aquesta setmana, Hisenda ha fet públic que vol que retornin l’IVA de les subvencions públiques. De moment ja ho ha demanat al MACBA, al Museu Nacional i al CCCB. L’Ajuntament de Barcelona tem que això pugui estendre’s a tots els centres de la ciutat. Mentrestant, les temporades expositives segueixen el seu curs i l’oferta és molt variada. Repassem 12 exposicions que cal veure a la capital.
1. Lita Cabellut, pintar el dolor dignament
La Fundació Vila Casas exposa fins al 27 de maig del 2018 una retrospectiva de Lita Cabellut (Sariñena, 1961), artista gitana que ha tingut un rerefons dur. Avui en dia, Cabellut és la pintora espanyola més cotitzada del món. La seva fama va esclatar quan entre el 2014 i el 2015, el seu nom va aparèixer en el lloc número 333 de la llista Artprice. La mateixa Fundació també exposa el jove pintor Jordi Díaz Alamà, però les mostres es fan en seus diferents.
2. Rosemarie Castoro, la minimalista desconeguda
Ballar. Això és el que feia Rosemarie Castoro abans de convertir-se en una artista minimalista. Ballava, i a través de la dansa i potser sense adonar-se’n, desenvolupava una idea d’espai, de cos i de moviment, que més tard transportaria a les seves pintures, escultures i performances. Ho veiem a la retrospectiva que li dedica el MACBA, que es podrà visitar fins al 15 d’abril del 2018. Les persones que hi vagin podran gaudir també de l’exposició The Maids.
3. D’ones, la revolució de les dones en la música
“Mai com ara hi ha hagut tantes dones fent música”, diu Lluís Gendrau, director editorial del grup Enderrock. I feia falta documentar-ho. És per això que fins al 23 d’abril, el Palau Robert presenta una exposició gràfica i sonora sobre la presència femenina en el món de la música catalana en aquest darrer segle. Si hi aneu, també podeu aprofitar per veure les exposicions sobre Palau i Fabre o sobre Joana Biarnés, situades a la primera planta de l’edifici.
4. Retrats i relats
Fins al proper 4 de febrer de 2018, el museu de La Virreina bullirà. Acollirà dues exposicions: Rue des Pyrénées i Barcelona vista del Besòs. Tant l’una com l’altra topografien i visibilitzen relats que acostumen a quedar fora de les quatre parets dels museus i les sales d’exposicions. Quines imatges tenen visibilitat i legitimitat en els relats museístics i quines no?
5. Brigades internacionals: quan el futur d’Europa també es decidia a Espanya
A la Guerra Civil espanyola hi van participar brigadistes internacionals. Eren sobretot treballadors i idealistes d’esquerra, no soldats. El nombre de baixes es calcula que va ser al voltant de 9.934 persones. Alguns d’ells, ara, els podem veure a l’Arts Santa Mònica en una exposició que incorpora dos treballs: Què en sap la història, de mossegar-se les ungles?, una videoinstal·lació de Francesc Torres, i Troquel, pintures de Santiago Ydáñez.
6. Francesc Torres i el museu d’objectes perduts
El Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa fins al 14 de gener de 2018 la mostra Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d’objectes perduts] que, quasi com un gabinet de curiositats, posa en qüestió la naturalesa dels museus. És una instal·lació moderna, oberta al món i que permet elaborar un discurs crític i incisiu amb el nostre propi present. Un poc al MNAC, també podreu visitar l’exposició dedicada a Ramon Pichot.
7. Sumer i el paradigma modern
La Fundació Miró acull fins al 21 de gener de 2018 l’exposició temporal Sumer i el paradigma modern, comissariada per Pedro Azara. La mostra exhibeix un corpus de 200 peces que volen demostrar la importància que van tenir les troballes arqueològiques sumèries, a l’antiga Mesopotàmia, en el desenvolupament d’un nou llenguatge artístic durant el segle XX.
8. I si som els éssers primitius d’una civilització desconeguda?
L’exposició Després de la fi del món del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, parlar del canvi climàtic i com afrontar-lo sense por, des d’ara i en tota la seva complexitat. Si voleu reflexionar sobre com a partir del present podem explorar el futur, teniu des d’ara fins el 29 d’abril del 2018 per visitar el CCCB. Un museu gens primitiu que ha sabut sortir a temps d’un món que ja s’ha acabat.
9. Les dones també seuen
Quan algú té una passió molt concreta, de vegades és difícil que els altres la comprenguin. És un dels dubtes que tenia Mònica Piera a l’hora de fer una exposició sobre mobiliari femení: com parlar-ne sense que els altres ho trobessin avorrit? Per aconseguir-ho, presenta al Monestir de Pedralbes la mostra Les dones també seuen, on explica què significava néixer dona en el segle XVI-XVII i quines repercussions tenia això en el mobiliari. Es pot visitar fins al 18 de febrer del 2018.
10. Quan Picasso dissenyava roba per ballarins russos
Per què Barcelona té un Museu Picasso si el pintor era de Màlaga? Doncs perquè el mateix artista així ho va voler, degut a la forta vinculació que tenia amb la capital catalana. Hi va viure des del 1895 i fins el 1904. L’artista va tornar més cops a la ciutat, i ara el museu barceloní dedica una exposició a la visita que va fer l’any 1917. A part d’aquesta mostra, el museu ha inaugurat tres propostes més.
11. Fernando Vijande, el galerista que estava més boig que els artistes
Hem vist centenars d’homenatges a artistes, però poques vegades es parla de les persones que els aconsegueixen fer relluir. Això és el que fa la Fundació Suñol fins al 7 d’abril, omplint totes les seves sales per recordar al galerista Fernando Vijande i fer patent la seva vital aportació al món de l’art espanyol.
12. Joan Ponç, l’artista que es va enfrontar a la seva pròpia decadència
Imagineu-vos viure en un món on el cel fos completament negre i que la llum hagués de sortir de dins dels objectes mateixos per tal que els poguéssim veure. Això és el que feia Joan Ponç, un dels pintors catalans oblidats de la segona meitat del segle XX. Tota la seva vida va pintar en una habitació fosca, i de gran, es va tornar cec. La mostra que li dedica La Pedrera es pot veure fins al pròxim 4 de febrer, però qui no vulgui sortir trastocat, que no entri.
