Em dirigeixo a tu que ets un home i em llegeixes

Avui el tema em remou. S’ha anunciat que a Catalunya s’inclourà la vacunació contra el VPH, el papil·loma, en nois que cursin 6è de primària. Aquesta vacuna fins ara es recomanava que se la posessin les noies, les dones. Dels homes i dels nois, gairebé ningú no n’ha dit res durant tot aquest temps. Opcional, deien. El VPH afecta tant homes com dones, però són les dones les qui solen patir-ne les conseqüències més greus. Es tracta d’una malaltia que sobretot, es transmet amb les relacions sexuals. Si es fa servir preservatiu el risc redueix, però no desapareix del tot. Es calcula que la gran majoria de persones sexualment actives tindran papil·loma en algun moment de la seva vida.

Bé, feta aquesta introducció, hi ha dues coses clares: totes i tots podem patir-lo i podem encomanar-lo. Tanmateix, la gran majoria d’homes no fan res per evitar-ho.

Avui el tema em remou, us deia. Em remou i em posa de mala llet perquè he vist patir moltíssimes dones, moltíssimes amigues, i a mi mateixa per culpa d’aquest maleït virus. Un virus estigmatitzat que, com passa en tantes altres qüestions que afecten especialment les dones, es viu, massa vegades, amb vergonya, amb por i amb solitud. He vist dones patir emocionalment i físicament quan han sabut que tenien papil·loma. Com sabem les dones que tenim el virus o que l’hem tingut? Doncs perquè ens sotmetem, com a mínim un cop l’any, a una revisió ginecològica. Des que som adolescents, els pediatres recomanen a pares i mares que portin les filles als ginecòlegs, tant si ja tenen relacions sexuals com si no. I la realitat que s’acaba dibuixant és la següent: des de la primera menstruació o abans, les dones deixem que examinin el nostre cos pel bé de la nostra salut sexual i per responsabilitat col·lectiva. Però ara em dirigeixo a tu que ets un home i em llegeixes. Quantes vegades has anat a l’uròleg o has demanat que et fessin proves per saber si tenies alguna malaltia de transmissió sexual? Tret d’algunes excepcions, els nois creixen i es converteixen en homes, entenent que això de revisar-se i de parar atenció a la salut sexual no és cosa seva. Ja ho fan elles per nosaltres, deveu pensar. A les xerrades d’educació sexual, totes i tots hem sentit a parlar de la importància d’utilitzar preservatius durant les relacions sexuals, però la realitat és que massa sovint, com a dones, ens trobem suplicant que l’home es posi el preservatiu. Ens hem d’empassar motius o excuses com ara “Amb el condó no m’escorro; no trempo”; “Vull notar-te més i sentir més plaer. Va, que no passa res si per un dia ho fem sense”; “Ei, tranquil·la, que jo ho controlo i estic sa; no tinc res fotut”.

De nosaltres es diu i es pensa que som les pesades i les paranoiques, però no fem res més que assumir, totes soles, la responsabilitat que la societat ens ha derivat només a nosaltres, tant pel que fa als embarassos com pel que fa a les ETS. A nosaltres aviat se’ns recomana que prenguem pastilles anticonceptives. I amb prou feines se’ns informa correctament dels possibles efectes secundaris que tenen: depressions, trombosis, disminució de la libido i possibles afectacions de salut mental. Una dada: fins el 2019 l’EMA (Agència Europea de Medicaments) no va recomanar que s’inclogués la depressió en els prospectes de pastilles com a possible efecte secundari. La nostra sexualitat es medicalitza en excés. I fàcilment, per culpa de l’excés de responsabilitat, sumem pressió a l’habitual pressió estètica.

Tinc massa amigues a qui han hagut de buidar un tros d’úter perquè tenien el VPH i aquella era l’única manera d’evitar un càncer. Amigues que, en conseqüència, han tingut avortaments o problemes durant l’embaràs. Tinc massa amigues que han deixat de tenir relacions sexuals, o que les han viscudes amb vergonya per por de contreure el virus, o perquè ja els l’havien encomanat. Massa amigues que sospiten que ha estat el marit que l’ha contret i els l’ha passat a elles. Tinc massa amigues a qui han tractat de promíscues a les consultes ginecològiques quan han sabut que el tenien. I tot plegat, alhora que tinc massa amics que no han sentit a parlar mai del papil·loma, no saben què és, no saben que el poden transmetre. Tinc massa amics que, malgrat saber què es, no es fan proves per saber si el tenen. Massa amics que si el tenen no truquen a les persones amb qui han mantingut contactes sexuals. Massa amics que no saben quines conseqüències pot tenir per a una dona contreure’l.

Tenir orgasmes ens agrada tant com a vosaltres. Anar a revisar-nos i ser responsables sexualment ens fa tanta mandra com a tu. Però si som prou madurs per a compartir llit i refregar carn amb carn, som prou madurs per a repartir responsabilitats i evitar conseqüències.