10.08.2024 - 21:40
Diumenge farà dos mesos, dia per dia, que la llei d’amnistia va entrar en vigor. No és una commemoració qualsevol: dos mesos són, justament, el període exacte que l’article 10 de la llei establia com a termini màxim perquè els jutges resolguessin els debats sobre l’aplicació o no en un cas concret. Això no vol dir que després d’aquests dos mesos no es pugui aplicar si ho demanen les parts, però sí que marcava un termini perquè els òrgans judicials es moguessin d’ofici. Sigui com sigui, és un moment clau per a fer balanç del grau d’aplicació de l’amnistia. Segons dades de l’organització antirrepresiva Alerta Solidària, tan sols s’han amnistiat el 25% dels casos que consideren que entren en el marc d’aplicació que defineix la llei.
Alerta Solidària va comptabilitzar inicialment 419 persones afectades per un cas penal relacionat amb el procés d’independència que haurien de ser amnistiades, una xifra que Òmnium Cultural elevava a 697. Segons el seguiment que en fa Alerta Solidària, en aquests primers dos mesos s’han amnistiat 105 persones, i s’ha denegat l’aplicació de l’amnistia a 39. A més, en 71 casos la decisió final s’ha derivat a un altre tribunal, com el Tribunal Constitucional espanyol i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. VilaWeb ha demanat a Òmnium Cultural quin balanç en fan, mitjançant la Sindicatura per l’Amnistia, però encara no en tenen les dades actualitzades i les oferiran al setembre, quan s’escaigui el primer trimestre de vigor de la llei.
Centrant-nos en les dades d’Alerta Solidària d’aquests primers dos mesos, crida l’atenció que el col·lectiu que més s’ha beneficiat de la llei d’amnistia sigui el dels cossos policíacs, perquè s’han amnistiat 51 agents de policia. La gran majoria són de la macrocausa que investigava la violència contra votants del Primer d’Octubre per part de 46 agents de la policia espanyola. El jutge d’instrucció 7 de Barcelona va considerar que cap d’aquests policies no era acusat d’unes lesions prou greus per a ser excloses de l’amnistia. El redactat de la norma deixa fora de l’amnistia els delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, però posa a consideració del jutge la valoració de si han superat o no “un llindar mínim de gravetat”. També es van amnistiar el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnat per haver fet d’escorta a Carles Puigdemont, i 4 agents dels Mossos d’Esquadra investigats per delictes contra la integritat moral i lesions en la detenció de dos joves de Parets del Vallès detinguts i empresonats durant catorze dies arran de les protestes contra la sentència.
A més d’ells dos han estat amnistiats manifestants com Oleksandr S., el condemnat amb la pena més alta per les protestes contra la sentència del 2019: set anys i mig de presó; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou; Carla Costa, condemnada a un any de presó pel tall de les vies del tren i del TGV de Girona el dia que va sortir la sentència contra el procés; i la Xènia, detinguda i empresonada durant unes setmanes per les protestes contra la sentència i que no va arribar a ser jutjada. També es van amnistiar els qui són coneguts com els tres de Granollers, tres joves condemnats a tres anys de presó cadascun per les protestes en una manifestació pel tercer aniversari del Primer d’Octubre, el 2020. En total, en aquests dos mesos han amnistiat 45 manifestants.
I, a més de policies i manifestants, la llei d’amnistia ha servit per a aixecar la condemna o les investigacions en curs a 9 polítics o càrrecs públics com l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch, condemnat amb el sergent Escolà per haver posat escorta a Puigdemont. També Marta Felip, ex-batllessa de Figueres, amnistiada abans d’haver estat jutjada i tot, acusada d’haver promogut l’obertura de col·legis electorals pel Primer d’Octubre; i Jordi Pesarrodona, ex-regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), condemnat per desobediència per haver participat en el referèndum. I, encara en el món local, també es va amnistiar el secretari municipal d’Hostalric (Selva) condemnat per haver sancionat una dona que arrencava llaços grocs i pancartes independentistes de la vila. Originalment, també eren encausats l’ex-batlle Antoni Frias i tres regidors de l’equip de govern, però tots quatre polítics van carregar la responsabilitat en el funcionari perquè va ser ell qui va redactar i tramitar l’expedient sancionador. Ell fou l’únic condemnat, a una pena de nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació.
Trenta-nou amnisties denegades
Al costat de les 105 amnisties acceptades, Alerta Solidària destaca que n’hi ha hagudes 39 que s’han denegat. El gruix més important d’amnisties denegades són les que corresponen a polítics i càrrecs públics, 23 en total. Segurament el cas més conegut és la negativa del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d’amnistiar el president Carles Puigdemont, l’ex-vice-president Oriol Junqueras i els ex-consellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació. Una negativa que, de retruc, va motivar la gran operació dels Mossos d’Esquadra de dijous per a provar de detenir Puigdemont, sense èxit, seguint l’ordre de detenció que Llarena va deixar vigent.
Junqueras, Romeva, Turull i Bassa van sortir de la presó gràcies als indults, però encara tenen a sobre la pena inhabilitació que els impedeix de fer política institucional, i per això els cal l’amnistia per a ser deslliurats de tota condemna. En una cabriola argumental, Llarena es va negar a amnistiar el delicte de malversació perquè deia que complia les dues excepcions estipulades a la llei d’amnistia: l’enriquiment personal i el risc per als interessos financers de la UE. Aquesta decisió no va ser compartida per tots els jutges de la sala penal del Suprem i la magistrada Ana Ferrer va fer un vot particular argumentant que negar-los l’amnistia podia vulnerar drets establerts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.
Tampoc no s’ha amnistiat Puigdemont en la investigació per la suposada trama russa que s’ha anomenat cas Vólkhov i que dirigeix el jutge Joaquín Aguirre. A més de Puigdemont, en les múltiples peces que Aguirre ha obert d’aquest cas també s’hi investiguen un bon grapat de persones, com ara Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradelles, Elsa Artadi, Carles Porta, Francesc de Dalmases, Aleksandr Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals, Zeus Borrell, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Xavier Vinyals. Més enllà dels arguments jurídics per a negar-la –segueix la mateixa interpretació del Suprem per a no amnistiar la malversació–, fou especialment sorprenent que denegués l’amnistia fins i tot abans d’escoltar els arguments de la fiscalia, que encara no havia presentat l’escrit favorable a amnistiar-los.
Els altres 16 casos de denegacions de l’amnistia corresponen a manifestants que els tribunals han considerat que resten fora de les circumstàncies establertes per la llei, com ara els 8 veïns del Raval de Barcelona jutjats per una protesta contra Vox, que estan pendents de sentència. Tampoc no han amnistiat 5 persones per una acció contra una bandera espanyola, una altra per una protesta contra Vox ni una altra per un enfrontament amb dos ultradretans un 12 d’octubre. A més, també s’ha denegat l’amnistia a Abel Mora, un militant anarquista que compleix una condemna de tres anys i nou mesos de presó per haver estat implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyoles al metro de Barcelona el 10 de novembre de 2018.
Fugida d’estudi en 71 casos
Més enllà de l’acceptació o la denegació de l’amnistia, els tribunals també han trobat una via alternativa per a no acceptar l’amnistia però, alhora, no embrutar-se les mans. Són els casos en què han proposat d’enviar el debat sobre l’aplicació de l’amnistia al Tribunal Constitucional espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons les dades d’Alerta Solidària, això ha passat en 71 ocasions.
En 56 d’aquests casos, els possibles beneficiaris de l’amnistia eren polítics o càrrecs públics, com ara la trentena d’ex-alts càrrecs del govern i empresaris encausats per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre, processats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va agrupar les causes judicials del president Quim Torra, l’ex-secretari de la mesa del parlament Pau Juvillà i l’ex-conseller Bernat Solé, tots condemnats per desobediència en casos diferents, i va proposar d’enviar-les al Constitucional perquè, si bé reconeix que, segons la llei, les causes haurien d’arxivar-se, dubta que la llei sigui constitucional. A més, en el cas de Torra, també va proposar d’enviar el cas al TJUE.
Exactament, la mateixa decisió que el TSJC va prendre pocs dies després amb els casos que afecten els dirigents d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre– i Natàlia Garriga, acusada de desobediència. Considera que són dins l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia, però dubta que la llei sigui constitucional o que encaixi en l’àmbit judicial europeu. El mateix argument que va fer servir el Suprem amb el cas de Maties Serracant, ex-batlle de Sabadell condemnat per desobediència per haver facilitat la votació del Primer d’Octubre.
I encara més, el Suprem va aprofitar que tenia en poder seu els casos de dos condemnats per les protestes contra la sentència del procés a Barcelona i Girona perquè havien presentat recursos per a dur la llei d’amnistia al Constitucional, amb l’argument que la norma vulnera uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei. Són dos dels 15 manifestants que han estat víctimes d’aquesta estratègia, en què també es compten els investigats en l’operació Judes: David Budria, Clara Borrero, Xavier Buigas, Alexis Codina, Edu Garzón, Ferran Jolis, Jordi Ros, Germinal Tomàs, Esther Canet, Sonia Pascual, Queralt Casoliva i Rafael Delgado. Diu que els fets que s’investiguen serien amnistiables, però dubta que la llei d’amnistia es pugui aplicar perquè creu que contravé la directiva antiterrorista. Per això va proposar de portar-la al TJUE i que ho determini aquest tribunal.
