08.11.2022 - 18:36
|
Actualització: 09.11.2022 - 09:36
L’esborrany de l’informe de conclusions de la comissió Pegasus del Parlament Europeu és demolidor per a l’estat espanyol. És una versió preliminar, i cal tenir en compte que haurà passat per un període d’esmenes on els grans grups de l’eurocambra, amb els partits espanyols fent-hi pressió, voldran diluir el text. Però que el punt de partida sigui tan dur en les conclusions ja és molt significatiu. La ponent, l’eurodiputada Sophie in ‘t Veld, és del grup liberal Renew Europe, on hi ha els eurodiputats de Ciutadans. Però el seu punt de vista és totalment oposat, i de les consideracions que fa després de vuit mesos de feina a la comissió parlamentària en surt una llarga llista de punts vergonyosos per a l’estat espanyol, per les mancances en relació amb el funcionament de l’estat de dret.
I això tenint en compte que els grans grups del parlament han blocat la possibilitat de fer cap missió d’investigació de la comissió a l’estat espanyol. Tot això que recull in ‘t Veld posa de manifest que aquestes mancances sobre l’estat de dret tenen principalment una víctima: el moviment independentista català. I diu: “No és possible d’esclarir per què havien de tenir un impacte immediat o constituïen una amenaça immediata per a la seguretat nacional o la integritat de l’estat”.
1. Pioners a la UE amb l’espionatge
“El govern espanyol és probablement el primer client de la UE del grup NSO [l’empresa propietària de Pegasus]”. És una de les afirmacions més contundents de l’informe. La ponent es queixa de la manca d’informació aportada per les autoritats espanyoles, que, de tots els estats de la UE on s’ha documentat l’ús de Pegasus, és el que ha tingut una actitud més obstructiva. És l’únic estat que no va respondre a la petició d’informació de la Comissió Europea sobre l’espionatge amb Pegasus. I, malgrat tanta opacitat, la ponent de l’informe conclou: “D’acord amb els diversos indicadors, hom assumeix que l’espionatge de les víctimes catalanes va ser dut a terme per les autoritats espanyoles, sobretot en relació amb el referèndum sobre la independència de Catalunya del Primer d’Octubre i els esdeveniments posteriors.”
2. Víctimes desemparades
Una de les principals crítiques en l’informe és la desprotecció que tenen les víctimes de l’espionatge amb Pegasus o amb un programari espia similar tenint en compte el marc legal espanyol. Perquè la llei preveu una sèrie de condicions d’acord amb les quals un jutge pot autoritzar intervencions de comunicacions privades. Però en el cas de Pegasus, una vegada “un dispositiu mòbil ha estat infectat, és possible de revisar comunicacions i informació anterior d’una manera que era impossible amb els sistemes tradicionals d’espionatge”, alerta In ’t Veld. I això queda demostrat, per exemple, en les diligències secretes de l’Audiència espanyola que s’han fet públiques recentment, on activistes, polítics i professionals havien estat infectats amb Pegasus i la Guàrdia Civil recollia en els seus informes dades privades, centenars de contactes de les agendes de les víctimes, i comunicacions de tota mena, segons la documentació que ha pogut consultar VilaWeb.
3. L’origen franquista de la llei de secrets oficials
La crítica de la ponent de l’informe Pegasus va en aquesta línia, en l’extrema exposició de les víctimes de l’espionatge amb Pegasus i en com la llei espanyola ho permet. També en el cas que sigui el CNI qui dugui a terme la investigació, que fa que estigui més regulada. Perquè entre més coses la llei que ho regula és de fa vint anys, quan no existia una tecnologia d’espionatge com l’actual. I la capacitat de l’estat per a espiar va molt més enllà que no les lleis de les quals s’havia dotat per a regular-ho. “Les salvaguardes legals corren el risc de ser obsoletes i no proporcionen prou protecció als ciutadans.” No hi ha pressa per a canviar aquesta legislació, que també permet l’opacitat. Fins al punt que la llei de secrets oficials de l’estat espanyol és d’origen franquista, del 1968, i In ’t Veld ho assenyala: “El problema més greu d’aquesta legislació, en gran manera antiquada, és que no estableix un període de temps més enllà del qual el secret imposat expiraria […]. Molta de la feina del CNI queda en secret i hi ha manca de transparència.”
4. Un Defensor del Poble espanyol que no defensa tothom
Una de les observacions de l’informe té a veure amb el Defensor del Poble de l’estat espanyol, el socialista Ángel Gabilondo, i l’informe que va fer tot dient que l’espionatge del CNI a divuit dels seixanta-cinc espiats documentats per Citizen Lab era fet dins del marc legal. “Aquesta investigació només es referia a divuit persones a qui les autoritats espanyoles han confirmat que van ser infectades amb autorització judicial. A més, el Defensor del Poble no s’ocupa de qüestions relatives al CNI sinó només de la policia. El resultat de la investigació fou concloure que tot es va fer dins de la legalitat.”. In ’t Veld constata que el Defensor del Poble espanyol no va fer cabal de totes les altres víctimes espiades.
5. Atacs a Citizen Lab, espionatge a dos metges
El PSOE ha qüestionat sempre la feina de Citizen Lab, el prestigiós laboratori de la Universitat de Toronto que va documentar tots els seixanta-cinc casos del Catalangate. N’ha qüestionat repetidament la seva independència, i l’informe de la comissió Pegasus se’n fa ressò. “Alguns polítics espanyols han intentat desacreditar Citizen Lab, insinuant que els seus mètodes són poc consistents o que estan motivats políticament. Un col·laborador de Citizen Lab, que és d’origen català, és una de les víctimes, i també els seus pares, que no són pas actius políticament.” La ponent neerlandesa es refereix a Elies Campo i els seus pares, tots dos metges, els telèfons dels quals van ser infectats amb Pegasus, de manera que els intrusos van tenir accés a tot d’informació confidencial dels seus pacients i de la seva activitat professional, tal com va explicar VilaWeb.
6. Doble velocitat judicial
Quines opcions de denúncia tenen totes aquestes víctimes de l’espionatge il·legal? L’informe del Parlament Europeu fa una distinció important entre la resposta que la justícia espanyola ha donat a les víctimes del Catalangate i la que ha donat als suposats casos d’espionatge de Pedro Sánchez i dels ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Sophie in ’t Veld destaca: “En contrast amb la rapidesa amb què s’ha portat el cas de Sánchez a Madrid, els casos que han denunciat a Barcelona les víctimes catalanes del programari espia va a un ritme més lent.”
Però no fa aquesta distinció i prou, sinó que en el cas de Sánchez i els seus ministres, la ponent destaca que hi ha molt poca informació sobre l’espionatge, perquè l’única font d’on prové aquesta informació és del govern espanyol mateix, i no hi ha hagut cap organització independent que ho hagi validat, com sí que ha passat en els casos revelats en el Catalangate.
7. L’estirabot de Robles
El govern espanyol només parla de divuit espiats; l’informe del Parlament Europeu, dels seixanta-cinc que detalla Citizen Lab. I posa l’accent en el fet que entre aquests hi ha l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president Carles Puigdemont, que, a més, és eurodiputat, i gent de la societat civil. “La majoria d’aquestes persones no van ser mai acusades de cap delicte, com ara, membres de la societat civil, periodistes, advocats”, diu la ponent, i critica la reacció de la ministra espanyola Margarita Robles quan va justificar que tots ells fossin espiats, “en comptes de donar explicacions sobre quines eren les raons per a espiar aquesta gent”, en aquell estirabot al congrés espanyol.
8. Membres del Parlament Europeu espiats
I és clar que l’informe fa èmfasi en el fet que alguns dels espiats són membres del Parlament Europeu: Diana Riba, Jordi Solé, Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí. I de tots ells destaca que van ser espiats amb un propòsit polític clar, en moments decisius políticament, com quan Diana Riba fou espiada quan acabava de sortir la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics, i ella discutia amb els seus advocats i assessors la manera d’encarar la situació de Raül Romeva, la seva parella. O quan Jordi Solé va ser espiat quan al Parlament Europeu es debatia la situació d’Oriol Junqueras, a qui les autoritats espanyoles impedien que ocupés el seu lloc com a eurodiputat, i quan Solé va acabar ocupant la vacant de Junqueras. O quan Toni Comín va ser espiat quan es preparava la gran manifestació a Perpinyà amb els exiliats.
9. Advocats espiats, dret de defensa vulnerat
I entre els aspectes més alarmants de l’informe hi ha el fet que alguns dels espiats siguin advocats, com Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde. “L’atac contra Boye ha posat de manifest la qüestió de la legalitat d’atacar el privilegi de la confidencialitat entre advocat i client.” I això és fonamental en un moment en què els exiliats litiguen en els tribunals europeus contra l’estat espanyol per la persecució de què són víctimes, i és aquest mateix estat qui els ha espiat mentre preparaven aquests litigis. A més, l’informe destaca que amb l’espionatge a Van den Eynde es va vulnerar aquest principi de confidencialitat mentre preparaven la defensa legal de Junqueras i Romeva en el judici al Tribunal Suprem espanyol.
10. Com s’ha pagat això?
I finalment, l’informe exposa la qüestió de com s’ha pagat tot això. Amb la poca informació que ha facilitat l’estat espanyol és difícil de saber. La ponent s’ha de basar en informacions periodístiques que donen algunes pistes. “El 2020 el diari El País va informar que Espanya havia fet tractes amb NSO i que el CNI utilitzava amb freqüència Pegasus. El govern espanyol suposadament va obtenir el programari espia durant la primera meitat de la dècada del 2010 per un valor estimat de sis milions de dòlars. A més, un ex-treballador de NSO ha confirmat que Espanya té un compte amb la companyia malgrat que les autoritats espanyoles no volen confirmar-ho ni comentar-ho.”
I un element inquietant
Tot plegat pot ser tan sols la punta de l’iceberg. La quantitat de persones espiades pot ser molt més gran, com ja deia el mes d’abril Citizen Lab. I l’ús de Pegasus durant tants anys, amb la renovació de llicències, actualitzacions i nombre incalculable de persones infectades pot fer que el preu a pagar hagi estat molt alt. Ací apuntàvem algunes de les claus per saber quant pot haver costat i d’on poden haver sortit els diners.
Però és que l’estat espanyol no tan sols ha utilitzat Pegasus. També Candiru, un programari desenvolupat per ex-treballadors de NSO. I, tal com recull l’informe de Sophie in ’t Veld, Predator. El juliol d’enguany es van filtrar documents segons els quals aquest programari, tan agressiu com Pegasus, hauria pogut ser utilitzat a l’estat espanyol. La dimensió real de l’espionatge a l’independentisme català pot ser molt més gran encara. Inimaginable.
