Els meus 10 bons propòsits per al 2025

Com que les bones intencions quan estrenem un any se les emporta el vent amb la mateixa velocitat que els infants desemboliquen els regals dels Reis, he pensat de posar-les per escrit a veure si així tenen més consistència i no cauen en l’oblit i l’enganduliment.

Ací van, doncs.

1. Mantenir el català. Sempre i arreu. Augmentar la meva quota de la Plataforma per la Llengua. Comprar productes etiquetats en català. Enyorar les accions de la Crida. Enyorar la Norma i el català, cosa de tots. Obeir Espriu i fer el que calgui per salvar els mots. Ressuscitar l’Exèrcit del Fènix. No canviar de llengua. Beure’m sense rondinar el Cacaolat que em porta el cambrer quan jo he demanat un cafè amb gel.

2. Consumir cultura, de la que ens salva. Queixar-me del preu mentre em prenc un gintònic de vuit euros en un bar. Amb una rodanxa de cogombre. Anar al concert de Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi el dia 24 de gener. Fer veure que em sé totes les cançons en basc cridant ben fort frases inintel·ligibles. Esperar que arribi el moment de “Sarri, sarri”. Gaudir-la a fons. Recordar algun dels concerts de Kortatu i La Polla a Zeleste. Sortir i pintar “PPCC & Euskal Herria: mateixa lluita, mateix combat!” a l’exterior del Sant Jordi. Zu atrapatu arte. Pagar la multa.

3. Anar a totes les reunions de l’AFA de l’escola. Intervenir a les assemblees. Quan ja arribin cap al final i tothom tingui ganes de marxar, fer preguntes que demostrin que o no he escoltat o no he entès res. Agrair la bona predisposició de la junta per a oferir-me respostes. Implicar-me en una o dues comissions, segurament les d’extraescolars i de menjador. Assegurar-me que tots els aliments que entren a la cuina són ecològics i de quilòmetre zero, especialment els kiwis i la quinoa.

4. Estimar. La gran aventura. La clau que obre tots els panys. Digues-me a qui estimes i et diré qui ets. L’amor que tenim és l’amor que donem. Estimar més i millor. La família, els amics, els coneguts. Fins i tot els desconeguts, cristianament. I si pot ser, ser estimat. Almenys una mica. Idealment, sense pagar.

5. Inventar un mecanisme per a fer que els cotxes que circulen de manera sistemàtica pel carril del mig de l’autopista s’autodestrueixin. Si pot ser, de manera incruenta. Obrir un canal de TikTok i penjar-n’hi els vídeos. Si hi ha moltes queixes i es considera que malgrat tot el mètode és massa radical, idear un sistema d’imants molt potents que desplacin els cotxes cap al carril de la dreta en avançar-los sense necessitat de destruir-los.

6. Anar a tots els partits de les seleccions esportives catalanes que s’organitzin, ara que diu que la pilota basca i el PNB han obert una escletxa. Per compensar la sobredosi de korfbal i bitlles catalanes, anar a veure també un Barça-Madrid de futbol. Que es compleixi el desig de Ramon Barnils i Jordi Vendrell i que el Barça guanyi al darrer minut de penal injust, malgrat el VAR.

7. Fer les proves d’accés a la BRIMO dels Mossos. Treure el número 1. Ser nomenat caporal. Engegar la reforma de dins. Pegar menys fort que els meus companys. Avisar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca dels desnonaments. Filtrar els noms dels elements d’extrema dreta infiltrats al cos. Sorprendre’m de la seva expulsió i de la crisi política posterior. Celebrar amb David Fernàndez la dissolució dels antiavalots fent uns Jameson a la Deskomunal. Cobrar l’atur.

8. A l’atur, reinventar-me. Trobar alguna sortida al munt de màscares que tots tenim acumulades en un calaix des que ja no hi ha covid o ja no en tenim por. Sobretot totes aquelles màscares artesanes fetes amb teles precioses, que segurament no protegien de res però alegraven la vista. Muntar una startup que converteixi les màscares en banyadors tanga per a la temporada d’estiu. Que la idea triomfi. Fer-me ric.

9. Abans de l’estiu, aprofitar la fama de ser un empresari de moda per dir a tothom que les platges de Menorca enguany estan fatal. Que no hi ha gens de sorra. Que serà any de meduses. Que serà ple d’italians, francesos i britànics, malgrat el Brexit. Anar a Menorca a passar l’estiu. Sopar croquetes de calamar cada nit al Peri, menjar gelats de Sa Gelateria i anar a concerts de la Binigaus Band. Acabar de decidir si les pomades queden millor amb Schweppes o amb Kas. Perdre el bitllet de tornada.

10. No perdre el temps fent llistes inútils de bons propòsits. Improvisar. Deixar que la vida flueixi. Viure i deixar viure. Ser part de la solució i no del problema. Fer un curs de lideratge a ESADE i proclamar als quatre vents que els problemes són desafiaments i les crisis són oportunitats de les quals sortirem reforçats. A Cala Pregonda, abillat amb un tanga-màscara i amb una pomada a la mà, pensar en el pròxim Mail Obert.