20.09.2017 - 15:42
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
“Crec que que el referèndum no tindrà lloc, és un disbarat absurd i un anacronisme”, ha assenyalat el Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa aquest dimecres 20 de setembre durant la presentació del llibro ‘Conversación en Princeton’ (Alfaguara), del que també és autor Rubèn Gall.
L’autor ha recordat que va viure durant cinc anys a Barcelona en els anys 70 i no reconeix en la Barcelona d’avui la que va experimentar llavors, en els “últims anys de la dictadura”, quan hi havia “la sensació certa que s’acabava”.
“Cap ciutat a Espanya va aprofitar tant aquesta sensació com Barcelona, era la capital cultural en aquests anys”, ha assenyalat l’escriptor, qui ha destacat així mateix que es va convertir en el pont on es van trobar de nou escriptors espanyols i llatinoamericans que s’havien donat l’esquena al llarg de 40 anys”.
Llavors, segons ha recordat Vargas Llosa, existia la “sensació que calia donar les últimes empemptes a la dictadura perquè vingués la democràcia”.
“El nacionalisme estava completament marginat. No vaig conèixer cap nacionalista i hi havia la idea entre els amics catalans que el nacionalisme estava antiquat i que els nacionalistes catalans eren uns vellets reaccionaris”, ha dit.
“L’independentisme és una malaltia que ha crescut de manera lamentable a Catalunya”, ha indicat l’escriptor, qui en referència sobre aquest tema a la celebració del referèndum considera que “no té res que veure” amb la realitat actual i que “no està per la construcció de nacionalitats”, sinó “per l’esvaïment de les nacionalitats dins de grans organitzacions comunes”.
“La meva esperança és que el Govern tingui l’energia suficient per impedir un cop d’estat, que és el que està en gestació, i que es rebi la sanció que correspon”, ha dit.
EL PAPER DE L’INTEL·LECTUAL I L’OFICI DE NOVEL·LISTA
Vargas Llosa ha explicat que ‘Conversación en Princeton’ sorgeix a partir d’un curs magistral sobre el paper de l’intel·lectual i l’ofici de novel·lista que va realitzar al centre universitari de Nova Jersey, que va sorgir amb la idea de “estudiar a partir de les novel·les les relacions entre història i literatura”.
Preguntat sobre el compromís de les generacions actuals d’escriptors, Vargas Llosa ha assenyalat que en els anys 50 les democràcies eren “fràgils” i hi havia intents de rebel·lió contra les dictadures militars, per la qual cosa els escriptors tenien certa “obligació moral”.
Ara, no obstant això, davant la majoria de “democràcies imperfectes” i l’absència de dictadures, tan sols a “Cuba i Veneçuela”, hi ha una “desmotivació” política que no comparteix.
L’escriptor segueix pensant que la literatura és “fonamental” per tenir una “societat lliure i democràtica” i creu que una societat amb lectors és “més difícil” de manipular pels poders, encara que ha confessat que a hores d’ara de la seva trajectòria, no creu en els efectes instantanis.
Preguntat per les amenaces tecnològiques dels joves, ha assenyalat que se sent “horroritzat” quan veu les xarxes socials “en el que s’ha convertit el llenguatge”. “La meva esperança és que la literatura prevalgui perquè si no correm el risc de tornar al món dels micos”, ha dit.
En aquest sentit, Rubén Gallo, coautor del llibre, ha assenyalat que aquesta és una de les amenaces de la literatura, encara que té “fe” en què la necessitat de l’ésser humà per “llegir i escriure” sobreviurà les amenaces tecnològiques.
