27.09.2017 - 14:25
MADRID, 26 (EUROPA PRESS)
El músic i pintor Manolo García (Barcelona, 1955) ha publicat una carta oberta a la seva pàgina web en la qual reflexiona sobre la situació política i social actual, motivada per la convocatòria per a aquest proper diumenge 1 d’octubre del referèndum per la independència de Catalunya.
Així, García comença assenyalant la gran quantitat de manifestos i declaracions individuals fetes en els últims dies per “gent del món de la cultura”.
“Sempre m’ha ocorregut que, paradoxalment, encara que em semblen correctíssims els posicionaments quan els veig en els altres, em fa moltíssim pudor quan es tracta de mi”, admet.
I en aquesta línia, afegeix: “Exceptuant alguna andanada, diguem en calent, des dels escenaris, accions humanitàries i la meva obstinació ecologista, que és un tema que afecta a tot el planeta per igual, la veritat és que sempre he sentit sincera objecció al fet que algú vegi en mi una pretensió diguem alliçonadora. I aquest pudor és en mi tan intrínsec i intens que ho he mantingut durant tota la meva carrera”.
No obstant això, canvia de to per afirmar que “per gran que és aquest pudor, major és en aquests moments” el seu “temor al fet que aquest pudor pugui fer semblar” que es vol “posar de perfil” quan “no és així”. Per això, subratlla que, al seu judici, “en democràcia la política ha de ser diàleg”.
“Escoltar, no només sentir; parlar, i no només amb els quals opinen com un mateix. I treballar per trobar solucions. En aquests dies molts polítics semblen esforçar-se molt menys a cercar solucions que a reforçar una crispació de la qual potser obtinguin un rèdit polític però a un alt preu social que paguem tots”, planteja.
En aquest punt, es pregunta “per què no es pot escoltar l’opinió del poble català”. I prossegueix: “Per si no agrada a tothom? I és això el correcte? No voler sentir quan s’intueix que potser no agradi la resposta? No sé si és pena la paraula adequada, indignació o una mescla d’ambdues, la qual cosa sento veient un vaixell ple de policies en el port de la meva ciutat. No és policia el que fa falta per entendre’s. Humiliar no és el camí”.
Precisament per aquesta última afirmació, assegura Manolo García que li “apesara sentir gent carregar contra Joan Manel Serrat per dir la seva opinió o un altre tant fer uns altres amb Lluis Llach”.
Després de manifestar el seu “sincer respecte i afecte a tots dos” i recalcar que “el món és molt millor amb ells”, postil·la que “alguna cosa, o molt, no funciona si es pensa que és correcte insultar als quals opinen de forma diferent”.
Per tot l’exposat, subratlla que “de vegades sembla que res canvia, que estiguem retrocedint en comptes de millorar com a col·lectiu amb el pas dels anys”, una cosa que li sembla “greu, un error a corregir”. “Diàleg, per favor, mai violència ni intimidació. Segur que s’aconseguirien resultats més civilitzats i probablement més satisfactoris per a tots. Crec que que és amb política com han de resoldre’s les cruïlles polítiques”, conclou.
