15.09.2017 - 17:11
La Fiscalia s’ha querellat contra aquest ens de funcions anàlogues a les de la Junta Electoral Central
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
La Sindicatura Electoral de Catalunya va deixar de reunir-se oficialment a la seva seu institucional, el Parlament, després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la llei del referèndum el 7 de setembre, sense que hagi transcendit el lloc en el qual ha celebrat les seves trobades posteriors, han explicat a Europa Press diverses fonts properes.
La Sindicatura Electoral de Catalunya va ser constituïda específicament per a l’1-O el mateix dia en què es va aprovar la llei del referèndum, el 6 de setembre: està formada per cinc membres –Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès– i té funcions equivalents a la Junta Electoral Central.
La llei del referèndum estableix en el seu capítol 7 que l’ens electoral “té la seva seu institucional al Parlament de Catalunya, sense perjudici que pugui reunir-se en altres ubicacions”, i les citades fonts assenyalen que no consten en cap registre reunions oficials d’aquest organisme com tal després de la suspensió del TC.
Qualsevol grup o diputat pot reservar un espai mitjançant un procediment administratiu en el qual els empleats del Parlament no intercedeixen i no exigeixen saber ni qui participarà en la trobada ni el contingut que allà s’abordarà: els cinc membres de l’ens s’han pogut reunir havent-ho sol·licitat un tercer, però “en tot cas no ho han fet ells oficialment com a Sindicatura”.
El que sí és segur és que els cinc integrants d’aquest han tornat a reunir-se després de la suspensió del TC com a mínim una vegada, doncs el 8 de setembre, amb la llei ja suspesa, van nomenar els membres de les sindicatures electorals de demarcació.
El dia abans, quan la llei de l’1-O estava encara en vigor, van celebrar la seva primera i última reunió oficial al Parlament per nomenar d’entre ells al president, la vicepresidenta i el secretari de l’ens.
Segons consta a la web del referèndum, l’ens ha pres altres decisions amb posterioritat, com posposar el període d’acreditació d’entitats interessades a participar en el referèndum, si bé no es detallen les dates d’aquestes deliberacions.
QUERELLA DE LA FISCALIA
Davant aquests antecedents, la Fiscalia de Barcelona es va querellar el dijous contra els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, en considerar que han realitzat “actes d’ordenació, regulació i impuls” del referèndum, prohibit pel TC.
La fiscal cap de Barcelona, Ana Magaldi, els acusa dels delictes d’usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació, considerant les seves actuacions “una clamorosa manifestació de menyspreu al principi d’autoritat representat pel Tribunal Constitucional”.
La fiscal demana que s’ordeni a la directora de publicacions del Diari Oficial de la Generalitat (Dogc) i al responsable de publicacions del Butlletí Oficial del Parlament (Bopc) que s’abstinguin de donar publicitat als acords i resolucions dictats i que pogués dictar la Sindicatura, sota prevenció de poder incórrer, com a mínim, en un delicte de desobediència.
El nomenament del president, la vicepresidenta i el secretari es va arribar a publicar al Dogc el 7 de setembre, però el dels membres de les sindicatures electorals de demarcació es va comunicar a través de la web del referèndum.
CS DEMANA INFORMACIÓ
El vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra (Cs), ha registrat un escrit dirigit a la Mesa de la Cambra perquè no es permeti “l’ús o gaudi de cap material, bé material o immaterial, humà o intangible o de qualsevol naturalesa, del Parlament” per part de la Sindicatura Electoral.
També ha demanat que es traslladi als servidors públics de la Cambra que impedeixin que “dependències destinades a altres persones, òrgans o institucions s’utilitzin per a la indeguda finalitat anteriorment esmentada”.
