20.09.2017 - 19:44
Els informes han arribat sense més explicacions, diu el ministre, i són els que Junqueras va anunciar que deixaria de manar
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat que el seu departament va rebre dilluns passat i aquest dimecres les certificacions de la interventora de la Generalitat sobre les despeses realitzades pel Govern autonòmic, que el vicepresident català Oriol Junqueras s’havia negat a remetre i que va anunciar que no tornarien a enviar.
En compareixença davant el Congrés, Montoro ha assegurat que els dos enviaments han arribat signats per la interventora, no per Junqueras com tots els anteriors, i que Hisenda està revisant la documentació per comprovar que cap pagament de l’administració catalana va dirigit a l’organització del referèndum d’independència de l’un d’octubre.
L’informe del dilluns és el que la Generalitat va haver d’enviar la setmana passada i el d’aquest dimecres, el corresponent a la setmana actual.
El ministre ha explicat que l’arribada d’aquesta documentació afegeix més “confusió” a la manera “erràtica” de procedir de la Generalitat i al “caos” amb el qual està funcionant, ha dit. Les certificacions han arribat a més, segons ha dit, “sense que ningú expliqui res” ni ningú “rectifiqui” a Oriol Junqueras, qui va anunciar que deixava d’enviar aquests informes perquè la Generalitat s’até ja a una nova legalitat pròpia, no a la de l’Estat.
El responsable d’Hisenda ha enlletgit la desaparició de la signatura de Junqueras en aquests informes quan no hauria de “amagar-se” sinó assumir la responsabilitat de certificar les despeses. “Aquesta tarda li envio una altra carta recordant-li que els acords de la Comissió Delegada són d’obligat compliment i que espero que els compleixi i els faci complir”, ha agregat.
Montoro ha censurat que s’està situant els funcionaris catalans en una situació delicada i ha aplaudit el treball de tots ells “en situació de molta pressió”, especialment el de la interventora: “L’informe d’aquesta funcionària és el que cal fer, seguir complint la legalitat vigent”.
INTERVENCIÓ “INDEFINIDA”
Montoro ha comparegut al Congrés a petició pròpia per explicar les mesures reforçades de control imposades a la Generalitat davant el repte secessionista, l’assumpció per Hisenda dels pagaments de nòmines i dels serveis bàsics fonamentals, així com la no disponibilitat pressupostària i la instrucció a les entitats de crèdit perquè només acceptin pagaments amb informe de legalitat d’Hisenda.
Ha insistit en tot moment en què aquestes mesures estan emparades per la Llei d’Estabilitat Pressupostària i per la Constitució i ha subratllat que es mantindran per temps indefinit, “el que calgui” per garantir l’atenimiento a la legalitat vigent i el compliment de l’estabilitat pressupostària.
Pel que fa a aquests pagaments que realitzará Hisenda directament, ha recordat que es realitzen amb els fons del sistema de finançament que corresponen a Catalunya i que ja no va a transferir-li el Govern, 1.463 milions mensuals.
El Govern està a l’espera que la Generalitat li doni la informació necessària per poder pagar i que espera resoldre això aviat; en el cas dels funcionaris i per si l’Executiu de Carles Puigdemont no col·labora, ha anunciat que se cerca la fórmula per abonar les nòmines. “El que ens faltava és que acabin pagant els funcionaris i les seves famílies. Això no pot ocórrer, això no va a ocórrer”, ha afirmat.
LÍMITS A L’AUTONOMIA FINANCERA
Cristóbal Montoro ha explicat que la Constitució ordena que l’autonomia financera de les comunitats s’ha d’exercir dins de la coordinació que li correspon a l’Estat i del principi de solidaritat interterritorial.
També està subjecta al compliment de l’estabilitat pressupostària. “Hi ha més articles que el 155”, ha ironitzat el ministre, en referència al polèmic article constitucional que obre la porta a la suspensió de l’autonomia d’una comunitat.
Aquest és el marc legal, ha continuat el ministre, dels controls imposats a la Generalitat: l’Estat pot actuar per garantir l’estabilitat, la capacitat de coordinació del Govern i el principi de solidaritat i “pot fer-ho limitant l’autonomia financera d’una comunitat, per descomptat, perquè aquesta autonomia no és il·limitada, els límits estan en la Constitució”.
Ha afegit que en aquest mateix marc es va aprovar la Llei d’Estabilitat pressupostària, amb el vot a favor de CiU, que també va recolzar la regulació dels fons de liquiditat engegats per facilitar finançament a les Comunitats, especialment a Catalunya.
I aquesta llei contenia mesures coercitives que ja en altres ocasions s’han aplicat sense que la Generalitat les hagi recorregut mai ni incomplit.
Per exemple, l’any passat Catalunya i altres set autonomies van aprovar a instàncies d’Hisenda acords de no disponibilitat pressupostària “davant l’elevat risc d’incompliment” de l’objectiu d’estabilitat. Ja en 2015, Hisenda va imposar controls addicionals a la Generalitat, com un informe mensual de la Intervenció sobre la legalitat de les despeses que la Generalitat va enviar puntualment.
“Allò va tenir la mateixa arrel política. On està la diferència ara?”, ha preguntat el ministre, que també ha plantejat als diputats si els incompliments d’ara es poden cridar “desobediència”.
