27.09.2017 - 08:47
JxSí no incloïa en el seu programa la consulta, que després va acceptar per aconseguir l’estabilitat amb la CUP
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
Aquest dimecres 27 de setembre es compleixen dos anys del triomf de JxSí en les eleccions catalanes del 2017, els comicis que marquen l’inici del full de ruta sobiranista que va desembocar en la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre sobre la independència de Catalunya.
Aquells comicis, plantejats pels sobiranistes com un plebiscit sobre la independència, van llançar una aritmètica parlamentària que ha estat font de polèmica fins ara: les candidatures independentistes van sumar majoria absoluta en escons –62 de JxSí i 10 de la CUP– però van aconseguir més vots de manera conjunta les candidatures no-independentistes –Cs, PSC, SíQueEsPot, PP–.
L’inici de la legislatura va ser el més accidentat des de la restauració de la democràcia: JxSí i la CUP van necessitar més de tres mesos per forjar un pacte d’investidura, i els anticapitalistes van forçar la renúncia d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, que va assenyalar Carles Puigdemont com el seu substitut.
La primera iniciativa parlamentària d’aquests dos grups va ser la declaració del 9 de novembre del 2015, en la qual explicitaven el seus plans per avançar cap a la independència de Catalunya i criticaven el Tribunal Constitucional, que va anul·lar després la declaració.
El programa electoral que havia presentat JxSí –que va fixar uns 18 mesos de termini per complir– no incloïa un referèndum d’independència, sinó que plantejava uns altres passos per proclamar un Estat català: fer un govern de concentració, un procés constituent i declarar la independència.
Si declarava així la independència, JxSí proposava unes eleccions constituents, elaborar una constitució catalana i després convocar un referèndum, però no sobre la independència, sinó sobre el text constitucional –res d’això es va dur a terme–.
FRACASSEN ELS PRESSUPOSTOS
La legislatura es va enrarir el juny del 2016, quan la CUP es va negar a donar el seu vistiplau als Pressupostos catalans d’aquell any, la qual cosa va deixar en minoria JxSí al Parlament i va fer que el mandat de Puigdemont trontollés i aflorés el risc d’unes eleccions anticipades.
Per evitar l’avançament electoral, Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança el setembre del 2016: amb aquesta pretenia recuperar el suport de la CUP, tant en els seus plans sobiranistes com per garantir-se l’aprovació dels comptes 2017.
Entre el fracàs dels Pressupostos 2016 al juny i la qüestió de confiança del setembre, entre els sobiranistes va començar a calar –en gran part afavorit per la CUP– la proposta d’organitzar un referèndum per escrutar si els catalans volien ser independents o no.
Va arribar el dia de la qüestió de la confiança i Puigdemont va oficialitzar la seva aposta per consultar els ciutadans amb el seu cèlebre “Referèndum o referèndum”, una votació que volia pactar amb l’Estat, però que va avisar que organitzaria amb o sense l’aval del Govern central.
Amb aquest compromís va aconseguir el suport de la CUP per superar la qüestió de confiança, i els anticapitalistes també es van comprometre a avalar els Pressupostos 2017, un suport que no va evitar que els ‘cupaires’ carreguessin contra els comptes al·legant que no eren prou socials.
TENSIONS EXTERNES I INTERNES
Després de recuperar l’estabilitat parlamentària, Puigdemont, JxSí i la CUP van posar rumb al referèndum, cosa que ha generat tensions amb el Govern central, però també internes, que van portar el president català a haver de remodelar el Govern dues vegades per substituir els consellers que tenien dubtes sobre la votació de l’1-O.
Segons la llei del referèndum, suspesa pel TC, la intenció dels sobiranistes és proclamar la independència des del Parlament si guanya el ‘sí’, i no volen anticipar els plans sobre què faran si l’Estat aconsegueix frenar la consulta, perquè estan convençuts que podran fer-la.
