12.09.2017 - 10:56
La impugnació descriu la llei com “la major amenaça” a la convivència que Espanya va aprovar el 1978
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) s’ha reunit passades les deu d’aquest dimarts i ja estudia l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la llei de ruptura de Catalunya, que regula un règim transitori fins a l’aprovació d’una eventual Constitució de la República catalana.
La mera admissió del recurs comportarà la suspensió de la vigència d’aquesta norma durant almenys cinc mesos, han informat fonts d’aquest òrgan.
El Parlament de Catalunya va aprovar dijous passat a la nit la denominada ‘Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la república catalana’ amb la qual JxSí i la CUP volen consumar la ruptura de Catalunya de la resta d’Espanya si guanya el ‘sí’ en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’aprovació es va dur a terme malgrat que el Tribunal Constitucional havia acordat poc abans la suspensió de la llei de referèndum, dels decrets de convocatòria i organització de la consulta d’autodeterminació per al proper 1 d’octubre i un altre acord del Parlament de Catalunya sobre el nomenament d’una Sindicatura que pretén exercir de Junta Electoral.
HISENDA PRÒPIA
El TC també ha inclòs en la seva ordre del dia d’aquest dimarts el recurs del Govern central contra la llei del codi tributari amb la qual la Generalitat pretén crear una Hisenda pròpia.
En el seu recurs contra la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República de Catalunya, l’Executiu assenyala que aquesta constitueix, juntament amb la llei del referèndum d’autodeterminació, “el major afront i amenaça a la destrucció de les normes de convivència que la societat espanyola es va donar l’any 1978”.
L’Advocacia de l’Estat sol·licita expressament la suspensió cautelar de la vigència d’aquesta norma i que s’informi d’això personalment tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com la resta de membres del Govern; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa; també els membres de la Sindicatura Electoral, advertint-los que no poden dictar cap acord dirigit a executar les previsions dels 89 articles de la llei.
LES CLAUS DE LA LLEI DE RUPTURA
La Llei estableix un període transitori d’aproximadament un any per crear una Constitució i convocar les primeres eleccions d’una república catalana.
En el període transitori seguirien vigents les normes de la UE, els tractats internacionals i totes les lleis estatals que “no contradiguin” la llei catalana de transitorietat jurídica i es podrien recuperar totes aquelles normes catalanes que ja hagi suspès el Tribunal Constitucional (TC) i tornar-los a donar rang legal.
Contempla igualment que el president de la Generalitat sigui automàticament cap de l’Estat i que Catalunya assumeixi el control de les fronteres i duanes, a més d’expulsar l’Exèrcit fins que la futura Assemblea Constituent decideixi si es crea un de propi.
Pel que fa als empleats públics de l’Estat que presten serveis a Catalunya s’integraran automàticament en el cos funcionarial de la Generalitat, mantenint sou i condicions.
Preveu també que tindrà la nacionalitat catalana qui tingui l’espanyola i estigui empadronat a Catalunya abans del 31 de desembre de 2016. A més, tot català mantindria la nacionalitat espanyola, encara que pot demanar renunciar a ella.
Respecte a la Justícia, la llei de ruptura crea un ordenament jurídic, encara que mantenint les places dels actuals jutges, magistrats, fiscals i lletrats. Un dels canvis més substancials és la substitució del TC per Sala de Garanties i del TS pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A més, el president del Suprem català seria nomenat pel Govern català i el fiscal general pel Parlament.
Igualment, la norma contempla l’amnistia a condemnats pel procés sobiranista i que la Generalitat sigui l’única autoritat tributària a Catalunya.
