16.09.2017 - 12:41
Demana a Puigdemont que en el termini de 48 hores adopti i comuniqui a Hisenda un acord de no disponibilitat sobre el seu pressupost
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat l’ordre per la qual s’adopten mesures “en defensa de l’interès general i en garantia dels serveis públics fonamentals en la Comunitat Autònoma de Catalunya” i que estableix un mecanisme de control de pagaments en la Generalitat.
Es tracta de l’ordre del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública que conté l’Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics i del que va informar aquest divendres el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro.
Després de la reunió del Consell de Ministres, Montoro va presentar un paquet de mesures “noves” per controlar les despeses de la Generalitat de Catalunya i que suposen ‘de facto’ una intervenció parcial dels comptes d’aquesta comunitat autònoma.
Amb la decisió adoptada en el Consell de Ministres i publicada en el BOE, l’Estat assumirà el pagament directe dels serveis públics fonamentals de Catalunya, com les nòmines, l’Educació, la Sanitat i els Serveis Socials. Això suposarà administrar bona part dels 1.400 milions mensuals que el Govern lliura a la Generalitat a compte del sistema de finançament autonòmic.
En l’exposició de motius de l’ordre que avui publica el BOE s’explica que “la Constitució espanyola de 1978 introdueix en el nostre model d’organització de la convivència col·lectiva el que la mateixa pugui desenvolupar-se en llibertat i en un marc democràtic de conformitat amb un sistema de distribució del poder polític”.
Indica que la Constitució reconeix el dret a l’autonomia a les nacionalitats i regions que integren Espanya, que es configura “com un Estat únic, amb un únic ordenament jurídic en el qual s’integren els ordenaments de les diferents comunitats autònomes que, precisament, ho són mentre que integrats en l’ordenament jurídic espanyol”.
“El Tribunal Constitucional assenyala que ‘en cap cas el principi d’autonomia pot oposar-se al d’unitat, sinó que és precisament dins d’aquest on aconsegueix el seu veritable sentit, d’acord amb l’article 2 de la Constitució’ (STC 4/1981); ‘el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions, que porta com a corol·lari la solidaritat entre totes elles, es dóna sobre la base de la unitat nacional’ (STC 25/1981)”.
A més, explica que l’estabilitat pressupostària existeix de manera diferenciada a autonomia financera, “de manera que, com assenyala el Tribunal Constitucional, es pot afirmar que l’autonomia financera acaba on comença el principi d’estabilitat”. “El principi d’estabilitat opera com límit de l’autonomia financera, com també ho fa el principi de coordinació”, subratlla.
Després de repassar la diferent legislació sobre aquest tema, l’ordre ministerial destaca que “en les últimes setmanes s’ha produït una escalada d’esdeveniments que posen en risc el principi de coordinació de les Hisendes Públiques, el d’estabilitat pressupostària i el de sostenibilitat financera, perjudicant greument l’interès general i posant en perill el funcionament del sistema de finançament autonòmic a Catalunya”.
A més subratlla que l’actuació de determinades autoritats catalans fent cas omís al compliment de les obligacions que les lleis i la Constitució els atribueixen “està perjudicant de forma greu la confiança sobre la situació financera de Catalunya” i “podrien afectar negativament a la imatge d’estabilitat de la situació econòmica del conjunt d’Espanya”.
Per això, indica que, “de forma excepcional i sense que sigui possible garantir-ho d’una altra manera, i mentre es mantingui l’actual situació que amenaça el correcte funcionament de la Hisenda Pública i posa en risc l’interès general, a través del present Acord, es dicten instruccions a la comunitat autònoma per evitar que es financin activitats contràries a l’ordenament jurídic vigent i assegurar que el finançament que té com origen la Hisenda de l’Estat, es destina al pagament dels sous i salaris dels empleats públics, la sanitat, l’educació i els serveis socials, com a serveis públics fonamentals”.
TERMINI DE 48 HORES
Explica que “de forma proporcionada, i salvant les competències de la comunitat autònoma en la gestió dels recursos propis”, es requereix al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que, en el termini de 48 hores a comptar des de la publicació d’aquest acord, adopti i comuniqui al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública un acord de no disponibilitat sobre el seu pressupost que afecti a tots els crèdits pressupostaris als quals es refereix l’ordre ministerial.
Si en aquest període de temps el responsable del govern català no adopta aquest acord, “serà el ministre d’Hisenda el que adoptarà en la seva substitució”.
PER L’EXCEPCIONALITAT DE LA SITUACIÓ
Montoro va explicar aquest divendres que el Govern central ha pres aquesta decisió “davant la situació de manifesta il·legalitat” en què està incorrent l’Executiu de Carles Puigdemont. Es tracta, va dir, d’un mecanisme “de control de pagaments nou” en termes de la “intervenció de l’Estat” ja que no s’havien adoptat mai abans. “S’ha fet per l’excepcionalitat de la situació que vivim”, va justificar el ministre i sobre la base de la Llei d’Estabilitat Pressupostària.
No obstant això, el ministre d’Hisenda va voler deixar clar que “no afecta a l’exercici de les competències”. “No assumim competències”, va dir Montoro abans de recalcar que la Generalitat seguirà decidint quina quantitat de diners va a Sanitat, a Protecció ciutadana i Educació.
El que sí vol garantir el Govern de Mariano Rajoy és que “ni un euro” de l’erari públic es destini a una activitat il·legal com l’és el referèndum d’independència convocat per l’1 d’octubre i també pretén assegurar-se que es compleixen els objectius d’estabilitat.
