16.09.2017 - 14:51
Critica que s’arribi a un acord a Barcelona per no implicar a Colau en el referèndum
L’Hospitalet de Llobregat (BARCELONA), 16 (EUROPA PRESS)
El portaveu de Cs en el Parlament, Carlos Carrizosa, ha considerat aquest dissabte que el Govern tracta els alcaldes que s’han compromès a habilitar espais per al referèndum de l’1 d’octubre com a “alcaldes de segona” per no haver pactat amb ells una solució que no impliqui als consistoris en la celebració de la consulta, com ha fet amb l’Ajuntament de Barcelona.
“Se’ls posa en primera línia perquè incompleixin la llei i paguin les conseqüències dels seus incompliment. No obstant això, sembla que Colau i Puigdemont han trobat la forma perquè Colau no pateixi les mateixes conseqüències” que els més de 700 edils que han signat compromisos amb l’1-O, ha expressat en declaracions als mitjans des del barri de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Ho ha dit després de saber-se que Generalitat i Ajuntament de Barcelona han trobat una solució perquè es pugui votar a la capital catalana sense implicar a cap funcionari del consistori, una solució semblant a la qual s’està abordant en altres localitats com Granollers (Barcelona) i que Carrizosa ha ratllat de “pactes secrets”.
Els alcaldes d’aquestes poblacions, ha assegurat el diputat taronja, han d’explicar als seus veïns per què s’han de pagar els impostos i complir les ordenances municipals “si ells incompleixen amb l’Estatut i la Constitució”.
MESURES DE FRE Al REFERÈNDUM
Sobre la decisió del Govern central d’assumir directament el pagament de factures de la Generalitat, ha valorat com a “lògic” que el Ministeri d’Hisenda es faci càrrec dels comptes catalans per pagar als funcionaris i fer front a les despeses de la institució.
“Junqueras hauria de deixar de ficar mà en la butxaca de tots els catalans per muntar les seves festes”, ha afegit Carrizosa, que ha refusat el qualificatiu d’Estat d’excepció per a la mesura.
Preguntat sobre l’entrada de la Guàrdia Civil en diverses redaccions el divendres, ha defensat que els agents no van vulnerar la llibertat de premsa i que el que es va fer va ser “cercar evidències d’un delicte de desobediència” al Tribunal Constitucional.
“Que es produeixin registres i identificacions en seus de mitjans informatius no vol dir atemptar contra la llibertat d’informació”, ha asseverat.
