12.09.2017 - 14:56
També admet a tràmit el recurs contra el Codi Tributari
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la llei de ruptura de Catalunya, que regula un règim transitori fins a l’aprovació d’una eventual Constitució de la República catalana, han informat a Europa Press fonts d’aquest òrgan. La mera admissió del recurs comporta la suspensió de la vigència d’aquesta norma durant almenys cinc mesos.
Tal com sol·licitava l’Advocacia de l’Estat, el tribunal de garanties adverteix personalment tant el president de la Generalitat,Carles Puigdemont, com la resta de membres del Govern; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa i també els membres de la Sindicatura Electoral que no poden dictar cap acord dirigit a executar les previsions dels 89 articles de la llei.
Els magistrats, que han estat reunits unes tres hores, havien inclòs també en la seva ordre del dia d’aquest dimarts el recurs del Govern central contra la llei del codi tributari amb la qual la Generalitat pretén crear una Hisenda pròpia, que ha estat igualment admès i sobre el qual també pesa a partir d’aquest dimarts una suspensió cautelar mentre es resol sobre el fons.
Els magistrats han deixat per dimecres, segons les fonts consultades, altres assumptes relacionats amb el procés independentista com és el recurs de súplica que Forcadell havia presentat contra la decisió que el tribunal va adoptar dijous passat de no apartar-se d’aquestes decisions tal com ella els havia sol·licitat per no considerar-los imparcials. També estudiaran una addició del Govern central en el seu recurs contra la sindicatura electoral, referida al títol cinquè de la norma.
El Parlament va aprovar dijous passat a la nit la denominada ‘Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la república catalana’ amb la qual JxSí i la CUP volen consumar la ruptura de Catalunya de la resta d’Espanya si guanya el ‘sí’ en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’aprovació es va dur a terme malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) havia acordat poc abans la suspensió de la llei de referèndum, dels decrets de convocatòria i organització de la consulta d’autodeterminació per al proper 1 d’octubre i un altre acord que va permetre el nomenament d’una Sindicatura que pretén exercir de Junta Electoral.
En el seu recurs contra la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, l’Executiu assenyalava que aquesta constitueix, juntament amb la llei del referèndum d’autodeterminació, “el major afront i amenaça la destrucció de les normes de convivència que la societat espanyola es va donar l’any 1978”.
L’Advocacia de l’Estat sol·licita expressament la suspensió cautelar de la vigència d’aquesta norma i que s’informi d’això personalment tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com la resta de membres del Govern; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa; també els membres de la Sindicatura Electoral, advertint-los que no poden dictar cap acord dirigit a executar les previsions dels 89 articles de la llei.
LES CLAUS DE LA LLEI DE RUPTURA
La Llei estableix un període transitori d’aproximadament un any per crear una Constitució i convocar les primeres eleccions d’una república catalana. En el període transitori seguirien vigents les normes de la UE, els tractats internacionals i totes les lleis estatals que “no contradiguin” la llei catalana de transitorietat jurídica i es podrien recuperar totes aquelles normes catalanes que ja hagi suspès el Tribunal Constitucional (TC) i tornar-los a donar rang legal.
Contempla igualment que el president de la Generalitat sigui automàticament cap de l’Estat i que Catalunya assumeixi el control de les fronteres i duanes, a més d’expulsar l’Exèrcit fins que la futura Assemblea Constituent decideixi si es crea un de propi.
Pel que fa als empleats públics de l’Estat que presten serveis a Catalunya s’integraran automàticament en el cos funcionarial de la Generalitat, mantenint sou i condicions.
Preveu també que tindrà la nacionalitat catalana qui tingui l’espanyola i estigui empadronat a Catalunya abans del 31 de desembre de 2016. A més, tot català mantindria la nacionalitat espanyola, encara que pot demanar renunciar a ella.
Respecte a la Justícia, la llei de ruptura crea un ordenament jurídic, encara que mantenint les places dels actuals jutges, magistrats, fiscals i lletrats. Un dels canvis més substancials és la substitució del TC per Sala de Garanties i del TS pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A més, el president del Suprem català seria nomenat pel Govern i el fiscal general pel Parlament.Igualment, la norma contempla l’amnistia a condemnats pel procés sobiranista i que la Generalitat sigui l’única autoritat tributària a Catalunya.
