13.09.2017 - 16:34
L’autora publica ‘Los pacientes del doctor García’, la quarta entrega de la sèrie ‘Episodios de una guerra interminable’
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
“Rajoy és més culpable que Puigdemont, el gran té més responsabilitat que el petit”, ha assenyalat l’escriptora Almudena Grandes, en referència al referèndum de Catalunya, amb motiu de la publicació de ‘Los pacientes del doctor García’ (Tusquets), la quarta entrega de la sèrie ‘Episodios de una guerra interminable’, sobre la resistència antifranquista.
Segons ha assenyalat aquest dimecres 13 de setembre en declaracions als mitjans, espera que el proper 1 d’octubre, data prevista per a la celebració del referèndum a Catalunya, “passi el que passi, que passi amb tranquil·litat” i que “no susciti cap classe de violència per part de les forces de l’Estat”.
“No perquè no sigui partidària de la legalitat, sinó perquè és tan important que no cal prendre cap classe de mesura que puguin afeblir-la”, ha precisat.
Al seu entendre, el que ha succeït es deu al fet que els polítics espanyols –entre els quals fa referència també als catalans– “deixen bastant que desitjar”, ja que considera que el que ha passat té a veure amb la “qualitat” dels representants.
Segons ha lamentat Grandes, tant Rajoy com Puigdemont han pres decisions en funció dels seus “interessos electorals” i no pensant “en el futur i l’avenir”, ha lamentat Grandes.
Almudena Grandes ha rebut aquesta setmana crítiques per un article periodístic en què criticava l’actuació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i en què, segons ha assenyalat, es va limitar a “descriure el que passava”.
IMPOSTURA, IDENTITATS I COBERTURES
Segons ha afirmat, aquesta és una novel·la sobre la “impostura”, sobre les “identitats” i les “cobertures”, on aborda la xarxa nazi que va operar a Espanya i a la qual desenvolupa també la història d’una amistat entre dues persones que “se salven la vida mútuament”.
“Són herois gairebé a pesar seu: persones normals que acaben assumint riscos i perills enormes per motius tan aparentment corrents com l’amistat entre amics o el pagament de deutes, cosa que els porta molt lluny”, ha explicat l’escriptora, qui, seguint els ensenyaments de Benito Pérez Galdos, prefereix explicar la història “des de baix”.
En aquesta ocasió, el “veritable motor” de la novel·la ha estat Clara Stauffer, militant de la Secció Femenina de la Falange, i una adreça: el número 14 del madrileny carrer Galileu, on va actuar una xarxa d’ocultació i refugi nazi.
“Mai no els van enxampar perquè estaven emparats per l’estructura de l’Estat i per moltes famílies poderoses”, ha dit.
En aquesta narració, que connecta esdeveniments reals i desconeguts de la Segona Guerra Mundial i el franquisme amb la ficció, i que pren Madrid i l’Argentina com a escenaris, recupera una classe burgesa republicana que al seu parer ha estat “exterminada” del relat de la guerra i de la postguerra.
“A Espanya opera una correcció política encoberta, tàcita, que no s’expressa amb paraules que estableix que els republicans que apareixen en les pel·lícules en general només són o assassins o víctimes”, ha dit.
A les pàgines de ‘Los pacientes del doctor García’, Grandes parla de la “lluita diplomàtica”, que xoca amb la idea establerta que els espanyols “es van resignar”. “Va haver-hi intents constants per aconseguir resolucions de l’ONU, que van anar els responsables de l’aïllament diplomàtic del franquisme”, ha dit.
L’autora està convençuda que Espanya té “un deute enorme” amb els resistents antifranquistes perquè opina que “ningú els ha donat les gràcies” i lamenta que es pensi que “la democràcia va arribar per la decisió d’uns homes admirables”. “Per què hi va haver uns pesats que van destorbar durant 37 anys?”, es pregunta.
“La batalla de la memòria es va a guanyar no per la llei de memòria històrica sinó per la de la gravetat”, ha afirmat.
