25.09.2017 - 16:47
“Tinc el cor partit, em dol l’ànima, no entenc es”, diu
BARCELONA/MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
El cantant català Albert Pla (Barcelona, 1966) ha demanat aquest dilluns “a tots els catalans i espanyols assenyats”, en una carta en la qual fa gala del seu habitual estil satíric per parlar de la situació actual que es viu a la societat catalana pel referèndum del proper 1 d’octubre.
“Ja ningú està per cançons, i més amb la que ens està caient als catalans que també ens sentim espanyols. Tinc el cor partit, em dol l’ànima, no entenc res. Em sento com el Patufet sota la col sent devorat pel bou de l’independentisme”, ha dit Pla en declaracions a Rac1 recollides per Europa Press.
“Són pocs però canten molt fort. I els seus cants m’estan tornant sord de records. De records de la meva joventut, de retalls de la meva infància”, ha afegit el barceloní.
I en aquesta línia, ha afegit: “Encara em reconec, no fa tant temps, un jove ple de somnis passejant per les Rambles amb amics meus de Madrid parlant en castellà sense que ningú t’insultés pel carrer. Recordo que llavors aquesta Barcelona era la Barcelona més bonica del món. La Barcelona de Juan Marsé, Gil de Biedma, Vargas Llosa i de molts altres catalans”.
“Recordo amb el cor partit aquestes entranyables tertúlies a la meva volguda Boquería, al bar Pinotxo, on tots dèiem el que pensàvem i rèiem de les nostres discrepàncies. Però ara els meus antics amics se senten en el tamboret més alt, fent callar als altres. Ens han tornat petits, ens tracten com a nens… Per favor, podeu baixar la música?”, prossegueix.
En aquesta línia, apunta que se sent “orgullós de ser nen” i es nega a “perdre” la seva “infància”. Per això recorda quan el seu pare li “cantava El noi de la mare” i després li posava ‘Fina estampa’, de Dolores Pradera.
“Em dormia aferrat a la seva mà sabent-me el nen més llest del món perquè la meva mare em deia que jo parlava dos idiomes i que la resta de nens del món solament parlaven un. La meva mare em deia mentre m’arraulia somrient: Sí, en efecte, ets el nen més llest del món”, subratlla.
També recorda Pla al seu pare “escoltant aquest meravellós disc de Serrat cantant a Machado i després taral·lejant ‘L’home dibuixat’, de Sisa”. Després d’enumerar aquests records, insisteix Pla que té “enveja” de la seva infància: “D’aquell altre dia que amb la meva família vam haver de sortir amb pressa d’Esparreguera després de veure La Passió perquè no arribàvem a temps de veure a Bertín Osborne al Palau de la Música”.
“Tinc enveja de la meva joventut. Recordo com si fos avui a Maragall al costat del president espanyol remant junts en una barqueta petita rumb al gran port de les Olimpíades que va presentar el món una Catalunya i una Espanya impensable 20 anys abans. Però ara aquesta barca també s’enfonsa. Socorre’m, aigua, per favor! Voleu baixar la música?! Home!”, destaca.
“AJUDA A CATALANS I ESPANYOLS ASSENYATS”
Arribats a aquest punt, “des del barquet de paper” de la seva infància, demana el barceloní “ajuda a tots els catalans i espanyols assenyats”. I remarca que solament demana que a Catalunya se’l “defensi com a ciutadà”, al mateix temps que expressa la seva desconfiança en Rajoy, encara reconeixent que “ha sortejat la crisi econòmica amb notable habilitat”.
I continua: “Però també crec que que tal vegada no ha gestionat bé la problemàtica de Catalunya. Crec que que la situació actual reclama que altres polítics més assenyats com Pedro Sánchez liderin ara serenament i sense presses, sobretot sense presses, una resposta dialogada amb el president català que, encara que mani en minoria, si sumes el vot de tots els catalans segueix sent el president de Catalunya”.
“No volem tenir més privilegis que qualsevol de les altres regions d’Espanya. Però, us imagineu la meravella que seria que també poguéssim veure algun dia als espanyols sortint dels toros amb pressa per poder gaudir d’Els Pastorets amb llàgrimes als ulls i el cor partit? S’acomiada Albert Pla, ciutadà del món”.
