10.11.2023 - 21:40
Vicent, va néixer de la millor tradició gallega, aquella que va abanderar l’aparició de la premsa escrita en la dècada dels quaranta del segle XIX amb Antolín Faraldo i va orientar capçaleres com ara El Porvenir amb el lema de “Tot per a Galícia”. La mateixa que va pensar Manuel Murguía i Rosalía de Castro les dècades següents i va aboiar en lletres de motlle a les pàgines de La Oliva o en les impremtes de Compañel. Un fil blau de tinta que va madurar i es va fer gran amb la generació del 1916, aquella que es va expressar en les primeres dècades del segle XX a les pàgines de la revista Nós, que va aplegar Daniel Castelao, Vicente Risco i Otero Pedraio.
Es va mirar als miralls de les grans figures que van assentar els fonaments del periodisme gallec modern els anys abans del genocidi del 1936. Antón Vilar Ponte, la crònica precisa en els mitjans grans i petits de Galícia, d’Europa i d’Amèrica. Roberto Blanco Torres, el periodisme de flors i ferro, a ultrança i lliure. Manuel Lustres Rivas, la ploma i l’organitzador de redaccions en una premsa que va dur contemporaneïtat al país. Víctor Casas, redactor, editor i director de projectes tan necessaris com combatius. I, també, Johñan Carballeira, l’introductor del gènere de les entrevistes en uns mitjans escrits disposats a incomodar, a fi de ser útils.
Va sorgir de l’esforç de centenars de petits accionistes i milers de subscriptors entestats a crear un mitjà de comunicació que no tingués més lligams i compromisos que Galícia mateixa. En el naixement i singladura, no ha tingut més suport que el d’una base social delerosa d’un mitjà de comunicació que posés per damunt de tot la defensa dels interessos del país i acostés informació contrastada que permetés d’interpretar amb tots els elements d’anàlisi la realitat. Així, va resultar de la necessitat sentida i de l’esforç col·lectiu per posar fi a l’anomalia històrica que havia impedit fins el 2020 un diari gallec.
Hi és per servir el país i hi caben tots els qui dia a dia fan una Galícia millor. Les seves pàgines són obertes i són propietat de tots aquells que treballen pel desenvolupament econòmic, social i cultural del país, creen riquesa en una clau endògena i sostenible, opten pel benestar mitjançant un compromís a ultrança amb els serveis públics essencials, defensen una Galícia decent, on no hi hagi espai per a la corrupció i l’amiguisme, lluiten per la cultura com a instrument per al progrés i acrediten la llengua que ens és pròpia com una eina per a comunicar-nos i ser nosaltres en un món globalitzat.
És, com bé saps i perquè vosaltres fa vint-i-vuit anys que treballeu pels Països Catalans amb la “Revolució VilaWeb”, Nós Diario, un mitjà de comunicació que arriba al número 1.000 en paper, però que continua en construcció per continuar subministrant informació amb més qualitat, continuar interpretant el país per entendre’l més bé i continuar explicant el món a partir de la nostra condició de gallecs. Un projecte en construcció entossudit a sumar més gent per fer amb més força i incidència periodisme lliure i crític, allunyat del clientelisme, sense més amos que els lectors i amb la veritat com a únic llibre d’estil. Per a aquesta tasca de treure al carrer 1.000 números més de Nós Diario, sou imprescindibles, lectors. A VilaWeb, Vicent, moltes gràcies pel suport i ajuda constants.
