21.01.2004 - 00:00
Després de publicar tres discos (‘Vafalungo’, ‘Postrof’ i ‘Go’) i participar en moltíssims més, fer més d’un miler d’actuacions a Catalunya, l’estat espanyol i tota Europa a més de Mèxic, el grup Dusminguet es dissol. Joan Garriga (acordió i veu), Daniel Portavella (guitarra) i Martí Vilardebò (bateria) han decidit seguir les seves carreres com a músics per separat, posant fi a un grup que va iniciar el seu camí l’abril de 1994, just aviat faria 10 anys. La decisió de plegar es deu a la necessitat dels músics de fer un canvi de rumb en la seva carrera musical, segons han confirmat ells mateixos. Per aquest motiu no es descarta que algun dia es puguin tornar a ajuntar.
‘Per via 1 andana 3ª tren amb destinació Postrof. Té parada on li dona la gana. Dusminguet se’n va i no sap quan tornarà ni si tornarà…’ Aquest missatge ambigu va ser enviat pel mànager, Jordi Musquera, al llibre de visites del grup i per correu electrònic a la resta de músics de la formació i als amics, dijous al migdia, després d’una reunió en què els tres fundadors de Dusminguet van decidir disoldre la formació. La decisió la van pendre després d’un període de descans motivat per una llarga i àmplia gira per Europa per presentar el seu tercer disc, ‘Go’. El darrer concert el van fer a Balaguer, l’1 de novembre.
Dusminguet va començar a ser conegut arran de la publicació del primer disc, ‘Vafalungo’ (1998), en què van sorprendre amb un estil propi, -que van anomenar ‘world pagès music’ i ‘patxanga jonda’-, basat en una peculiar manera de recollir la música més ballable de tradicions musicals d’arreu del món, com ara la rumba, la cúmbia, el reggae i el folklore gitano, marroquí i català. El Midem de Canes, en el qual van participar el gener de 1999, els va donar a conèixer a Europa, sobretot a França. Aquell mateix any van rebre el Premi Altaveu al grup amb més projecció fora de Catalunya. Amb ‘Postrof’ (2000), disc enregistrat al Marroc, van arribar fins al gran públic i van continuar donant centenars de concerts fins que a la presentació a Guadalajara (Mèxic), l’abril del 2002, van perdre el seu baixista, Carlos Rivolta, que va morir electrocutat dalt de l’escenari. El van homenatjar amb un festival de 12 hores i es van tancar a gravar el tercer disc, ‘Go’ (2003), considerat pels crítics el de la consagració. El disc, presentat ara fa un any, va entrar en la llista Afive entre els més venuts de l’Estat.
